diumenge, 10 de febrer de 2013

Hem tornat...


Diuen que només pot sentir nostàlgia qui ha estat feliç. Ha passat mes i mig de la nostra arribada i els nostres sentiments d’enyorança perduren. És curiós tornar a estar a casa i sentir-se estrany, fora de lloc. Quan vens d’una vida nòmada que ha durat gairebé un any, la rutina et dóna una bufetada a la cara i et fa tornar a la realitat més planera. D’un dia per l’altre allò excepcional t’ho canvien per allò habitual, i l’aventura d’estímuls constants és substituïda pel deure i el tedi diari. Entens llavors fins a quin punt ha estat irrepetible aquesta experiència i com ha estat d’especial poder gaudir d’una vida en moviment constant amb incomptables experiències i sensacions noves. És inevitable fer-te’n addicte.  

Sud Amèrica

Ens sentim privilegiats per poder haver fet realitat el nostre somni i estem orgullosos d’haver pres aquesta decisió. I sí, ara estem sense feina, en un impàs incòmode, però el que hem viscut sense cap dubte ho justifica. Som conscients que les coses sempre tenen un preu i si poguéssim fer enrere, tornaríem a deixar-ho tot amb encara més convicció per tornar a experimentar una vivència com aquesta. Era la nostra oportunitat, el nostre moment, i no vam deixar escapar el tren cap allò desconegut. Al marxar només teníem il·lusions i expectatives, ara tenim uns dels millors records de la nostra vida.

Oceania

Sovint mirem les fotos però tenen certa aura d’irrealitat, com si tot hagués estat producte de la nostra imaginació. Potser hem de prendre distancia per entendre la magnitud del que em fet. Toca pair que hem estat 297 dies viatjant per 14 països diferents. Que hem conegut cultures remotes, practicat activitats inèdites, contemplat enclaus naturals espectaculars, i relacionat amb gent local i viatgers amb els qui em compartit les nostres inquietuds. I encara cal destacar el més difícil. Em superat la tant repetida “prova de foc”: la convivència mútua, amb la teva parella 24 hores de forma ininterrompuda i prenent decisions contínuament. I no anem de farol quan diem que discutíem més vivint plegats, quan hi havia cansament després de la feina i plats bruts que fregar, que quan estàvem en ruta. Si comparteixes interessos, ritme, i fas front comú, les coses flueixen sorprenentment bé. No cal dir que una experiència així a la força t’uneix (o et destrueix!).

Sud-est Asiàtic

T’has preguntat mai quin és el teu somni? Què és allò que més desitges i per ara només és una ficció dins el teu cap? Planteja’t llavors què és el que t’impedeix fer-ho realitat. Els límits acostumen a ser els que un mateix es posa.

Sud-est Asiàtic

10 comentaris:

  1. Hola parella !!! Sembla increïble que hagi acabat tot quan sembla que fa poc començava la vostra aventura. Encara que ara teniu el mes dur de païr, la tornada a la rutina. Que sigui lleu i sempre podeu començar a planificar un altre perque la espera sigui més fàcil.

    ResponElimina
  2. Un post molt emotiu, tot el que heu experimentat es queda en part gravat en aquest blog que heu compartit .., q vosaltres anireu rellegint amb el temps, i que a mi m'ha agradat moltíssim.
    Penso q l'experiència servirà també per tirar endavant en aquesta etapa q començareu, q tot i ser rutinaria pot ser molt interessant .Serà un temps també per agafar ganes pel proper viatge .Una abraçada de la vostre seguidora..Ens veiem aviat!

    ResponElimina
  3. Estimats meus: Encara record com si fos ahir el ,4 de octubre 2011, dia en el que ens comunicàveu la intenció de viatjar arreu del mon! I ara, després de la locura de les festes, vos trobau dins un mon que vos sembla alien i que inclús nosaltres mai hauríem pensat que fos tan gran el desgavell que heu trobat. Ara bé, el mes important es el que heu assolit tant com parella com a viatgers. Veient les imatges que heu seleccionat per aquesta entrada tornam a recordar els grans moments passat amb vosaltres.
    Ara , amb calma però sense pausa intentar trobar un lloc dins el mon laboral per si de cas torna a planejar l'idea de agafar motxilla i respirar aires nous......
    Vos estim molt.

    ResponElimina
  4. Ei parella!
    Molt bonic l'escrit i molt emotiu, i tranquils que ha sigut real, no us enrecordeu quan ens vam trobar a les Fiji!! Déu ni do.
    Que tingueu molta sort! i que pogueu tornar a agafar la motxilla ben aviat!
    Molts records,
    Txell i Xavi

    ResponElimina
  5. Hola a tots dos! Benvinguts! però ja fa un mes i mig que heu tornat?! ens ha agradat molt aquesta entrada amb les fotos! Veiem que tenim sentiments molt similars a quan vam tornar nosaltres, és un experiència única! segur que ja esteu pensant en el proper viatge perquè això és com una droga... :-)

    ResponElimina
  6. Cabrons... m'heu fet plorar.

    Ha estat tan sincer aquest darrer post que gairebé pots identificar-te al 100%. Sembla que hem estat nosaltres els que hem viatjat, els que hem conegut, els que hem descobert, els que hem tornat, els que hem aterrat...

    I sí. Us dono la raó. Que trist és pensar que no gaudim de les coses quan tenim una rutina que ens ho impedeix. Fer un cafè no és al cap i a la fi fer un cafè? Perquè és més dolç els caps de setmana, quan la mandra fa que t'aixequis a hores indecents? Us dono la raó. Perquè és així. Tant de bò a cal metge et diguessin: Escolti, viatgi. Vostè i la seva parella! Deixi's de bestieses! Mínim 2 continets! Tant de bò... però no és així. I es trenquen les coses i es fan malbé. En que ens convertim?

    I per això és admirable el que heu aconseguit. I si és cert que l'aterratge al món capitalista ha estat una frenada d'emergència... però ara no sou les mateixes persones que van marxar a córrer pel món. Ara qui lluita té altres eines, aprofitau-les.

    Us estima molt als dos, la d'enmig.

    Aina Ç_Ç

    ResponElimina
  7. HOLA MACOS!
    Fa poc, hem arribat al ecuador del nostre viatge, i ara comencen a apareixer pensaments de ....això no serà etern! Que farem quan tornem?. Aquesta entrada és una bona preparació per la tornada, amb melanconia pero amb un gran "kreskante"intern.
    Us desitjem molta sort amb la nova vida que porteu, i ja ens veurem!

    Marc & Anna.

    ResponElimina
  8. Hola Edu i Marina, us vull felicitar pel bloc, i us comunico que us he nominat pel premi Versatile Blogger, felicitats!!!
    http://altresindrets.com/2013/07/20/premi-versatile-blogger-per-altres-indrets/

    ResponElimina
  9. Hola viatgers, he descobert el vostre bloc i la vostra volta al món fa poc, aniré llegint perquè hi ha molt...mentrestant us faig un regal, si el voleu, passeu pel meu bloc. http://racoviatgermarilo.blogspot.com.es/2013/11/de-nou-un-premi-versatile-2013-per-al.html

    ResponElimina