Cuzco i "El Valle Sagrado". El poder Inca

"Cuzco" en la llengua quechua significa "melic". Pels inques era la capital del seu imperi i, per tant, l'epicentre del món. Els seus dominis anaven des de L'Equador fins al sud de Xile. Ningú esperava que aquesta capital i tota la seva cultura seria arrasada el 1533, amb l'arribada de Francisco Pizarro i tot el pitjor de la meseta espanyola. Aquests senyors, després de la massacre, van imposar no només el seu model social, religiós, polític, i econòmic. També l'urbanístic. I es per això, que passejar per Cuzco es com passejar per un poblet espanyol. Déu (sembla que els espanyols de llavors tenien línia directa amb Nostru Senyor) volia que els indígenes fossin reeducats i cristianitzats. Per això els invasors van construir una  nova ciutat sobre la que ja existia. Pels curts de mires sempre la cultura pròpia es més certa i digna que la aliena. Així, es van aixecar esglésies on hi havia Temples del Sol i palaus senyorials on vivia la noblesa Inca. Per sort, a Cuzco i les seves rodalies encara queden restes del que va ser la cultura nativa. I és apassionant.

Però anem a la ruta que ens ocupa. A Cuzco ens esperava l'Adrián, un bon amic viatger, i 3 amics seus. Així que vàrem ser 6 els qui vem explorar la zona. Les rodalies de Cuzco estan farcides de ruines inques. N'hi ha d'interessants i d'altres que jo els hi dic "actes de fe" perquè t'has de creure que allò era un gran temple quan el que tens al davant són 4 pedres amb molsa. Com a historiadora de l'art, la Marina considera que dir això és ser un garrulo, però ara escric jo! 

Al tema. Vàrem visitar unes fonts (els inques veneraven l'Aigua, el Sol, la Lluna i les Muntanyes) i d'altres assentaments de connotacions religioses. Però el més impressionant de les rodalies de Cuzco és Sacsayhuaman, on es poden contemplar les descomunals pedres angulars amb les que formaven parets sense usar morter. Simplement, encaixen a la perfecció!

Un capítol a part mereix el "soroche", o mal d'altura. Els primers dies recomanan repòs i nosaltres vem fer un excursió d'hores. Andorra la Vella, està a 1.020 metres d'altitud i Cuzco a 3.400. Per una mallorquina i un barceloní, estar tant amunt, passa factura. L'aire té menys densitat d'oxigen i et canses el triple. A mi també em va donar mal de cap (el cervell reclama més carburant) i malestar intestinal. Per sort, el segon dia van fugir el símptomes. Teníem molt per veure!

                      

              

Després de la visita a Cuzco, tocava endinsar-nos al Valle Sagrado de los Incas. Una vall profunda minada d'enclaus d'interés. 

Les terrasses de cultiu són la tònica, ja que d'allà sortien bona part de les reserves d'aliments de l'imperi. També hi ha moltes fortaleses inques que van plantar cara als invasors. Pisaq, Ollantaytambo, o Moray són alguns dels punts visitats. Deixem que les imatges parlin per sí mateixes.

                               

 

                              

               

A més vaig poder fer realitat un dels meus somnis, abraçar una llama. Una mescla d'ovella i camell únic dels Andes. Entranyables! M'encanten!!

                 

Ja s'acaba el post? Sí. I deixem per la propera el plat fort. Que us assegurem que és molt més impressionant del que us pogueu imaginar. Per molt que hàgiu vist mil fotos o reportatges...