Paracas, guano i arena

La Reserva Nacional de Paracas bé mereix una visita.

Perú és un país que es divideix en costa, montanyes i selva. Segons la nostra experiència lo de costa es podria dir desert, perquè tota la costa és un socarrall!!

Paracas, és un poblet costaner que viu bàsicament dels tours a les illes Ballesta i a la Reserva Nacional de Paracas. Noltros vàrem intentar innovar un poc i en lloc d'agafar el paquet sencer tot dirigit, vàrem optar per fer les illes amb el "rebañito" amb una barca. Però a la reserva ens vàrem rebel·lar a lo establert i decidirem llogar unes bicis i visitar la reserva pel nostre compte!! yeah! La millor decisió que hem pres en lo que va de viatge, sense cap tipus de dubte!!

Les illes Ballesta són unes illes de merda, literalment!! Estan cobertes de "guano" (excrements d'au), un fertilitzant molt cotitzat. Aquest és el lloc que moltes espècies autòctones han triat per viure allà com en una comuna hippy!! Ja el començament prometia perquè tot just deixar el port una família de dofins vàren venir a donar-nos la benvinguda. Despés passàrem pel que s'anomena el "Candelabro" que es una insició de tamany descomunal fet a la roca (més o menys com les linees de Nazca). Pareix impossible que aquesta inscripció no s'esborri de la duna. Potser el fet que només plogui 2 ml/per any (o sigui, res) ajuda! 

Quan ja estàvem bocabadats pel que estàvem veient començam a divisar a l'horitzó les illes... mare meva quin espectacle!! les illes, blanques al cap damunt tenien unes taques enormes de color negre que corresponien als milers o centenars de milers d'ocells!! L'olor al principi era insoportable, però ràpidament la vista despistava el sentit de l'olfacte i només podies gaudir dels ocells volant damunt nostre, els lleons marins barallant-se per la mateixa roca on recolzar-se o simplement flipant amb les meduses tamany XXL!! 

Ja de tornada, agafem les mountain bikes per anar a explorar la reserva. Un autèntic desert d'allò més àrid. Per nosaltres, un paisatge increïble. L'únic problema va ser que no comptàvem amb unes ràfegues de vent de 30 km/hora que ens venia just de cara. Dit d'una altra forma: pedalàvem però no ens movíem! Més tard ens vam enterar que Paracas en quechua (l'idioma, no la marca del Decathlon) significa "pluja de sorra" I vam quedar ben arrebossats. Per sort vam trobar una platjeta que ens vam fer nostra i vam marcar-nos un bany ben merescut.

 

 

Un dia complert, un dia memorable!

Gràcies a tots els qui deixeu comentaris al blog! Ens encanten!