dijous, 19 de juliol de 2012

Fiji: Entre hamaques i palmeres


Escrit per Marina

La nostra arribada al paradís va ser inquietant, perquè encara no havíem posat un peu a les meravelloses i transparents aigües que veiem un peixot a la vorera de la platja. Tots encuriosits ens atraquem per veure quin peix podria ser ja que tenia un tamany considerable, i quina va ser la nostra sorpresa que un tauró ens donava la benvinguda a Fiji.


Però no ens va llevar les ganes de descobrir aquestes increïbles illes i molt menys d’endinsar-nos a les seves aigües per veure els aurons de més a prop. Tan sols a uns kilòmetres de la costa de Waya Lailai ens trobàvem en mig del Pacífic a un escull de corall on pots veure com els taurons mengen. Per nosaltres és algo impressionant tenir aquestes bestioles al devora, però el “guia” els empaitava i els agafava com si fos un canet!



A part de taurons també vàrem poder veure milions de peixos i tipus de corall a pocs metres de les illes, i aquest pic sense necessitat de vaixell.


Fiji és un arxipèlag de més de 300 illes i la única manera de mourer-te per elles és amb un vaixell que opera com un autobús. Esculls l'illa on et vols aturar i en alta mar et recull una lanxa que et dur al paradís que has escollit.





 


Les platges d’arena blanca i aigües turqueses eren la constant a totes les illes, i tan sols estar a una hamaca llegint un llibre amb la remor de la mar de fons et feia sentir afortunat. 
 
Una de les illes que vàrem visitar, Bounty  al grup de les Mamanucas, era tan petita que només hi havia el resort i la podies recórrer en menys de mitja hora i veure una posta de sol impressionant.








 


   
Però a Fiji no només hi ha platges, el grup d’illes de les Yasawas són d’origen volcànic i tot i que no són grans muntanyes, la més alta és de 500 metres, et permet fer una excursioneta per poder veure tota la cadena d’illes en mig de la immensitat de l’oceà. El que més ens va agradar va ser el cim de Waya Lailai, on després de passar per dins d’una jungla pujaves al cim d’una roca immensa on realment ets conscient de que te trobes envoltat per l’oceà més gran del món. Sensacions molt difícils d’explicar amb paraules.



   





Una altra excursió la vàrem fer a la illa de Nacula, on després de caminar per la platja arribàrem al poble, on la gent ens va rebre amb els braços oberts. Tothom estava a fora de les cases, unes dones fent oli de coco, altres rentant roba, o homes que simplement estaven prenent la fresca.  

Tots feien alguna cosa, però sempre tenien un moment per aturar-se, dedicar-te una rialla i saludar-te. Fins i tot uns homes que bevien té ens varen convidar a entrar a casa seva! Després de passejar entre les cases vàrem anar a l’escola on de seguida ens enrevoltaren un grup de nins que encuriosits ens demanaven d’on érem i com ens dèiem. Va ser una experiència molt gratificant i que no oblidarem mai el fet de poder integrar-te dins la seva vida encara que només siguin unes hores. 


I és que al paradís no hi ha preses, el “fiji time” com li diuen ells, és la seva manera de dir-te que no t’estressis si el vaixell surt amb retràs, o córrer a taula per menjar, aquí t’has d’adaptar-te al ritme de l’illa. I realment la vida a les illes fijianes va així, sense preses ni rellotges. I pareix que aquesta és la clau per la felicitat, ja que els fijians són tot somriure. En qualsevol moment els sents riure i a jo inevitablement me contagiava i començava a riure amb ells.



Una altra cosa bona que té estar relaxat tot el dia sense res més que fer que estar estirat a una hamaca et permet fer molta vida social i conèixer moltíssima gent que com nosaltres Fiji és una de les seves aturades de la volta el món. A part de que per abaratir costos t'has de ficar a una habitació compartida, i això també ajuda a relacionar-te amb el del costat. Això ens va passar amb en Paul i Fiona, una parella anglesa que paraven un mes a Fiji per descansar després de la seva aventura per Rússia i Àsia, i Collin i July uns irlandesos amb els que comapartirem rons el primer vespre!
A una altra illa ens trobàrem a dos catalans viatgers com nosaltres la Txell i el Xavi que feien la nostra mateixa volta al món però en el sentit contrari!! Varem poder compartir consells de la part de ruta que ens quedava i sobretot els nostres somnis viatgers!! Per si teniu curiositat aquest és el seu blog: estemdevacances.blogspot.com
Molta sort per Sud Amèrica!! ens veiem a Barcelona!!

A Fiji hem passat les “vacances” del nostre viatge, quasi a l’equador de la nostra ruta ens hem relaxat i carregat les piles, perquè encara ens queden moltes aventures que viure!!






12 comentaris:

  1. comentaris pocs, es que no hi ha paraules per dir-vos el que es sent de tan lluny i vegent el que vosaltres teniu davant i gaudiu amb aquesta naturalitat, no ho oblidareu mai aquest racó del mont, no tan sols la seva bellesa, si no la seva gent. estau guapíssims fins i tot el català, millor en barba, sinó pareig que esta esqüalid

    ResponElimina
  2. Mare meva, jo vull provar aquesta camera submariiina!! jajajajaja Edu m'agrades més amb barbeta, estas més guapo :p Marina tu estas molt guapa amb es pèl tan llarg, no te posis geloosa jajajajajaja Percert un bon regalo de viatje podria ser una amaca per sa teva germana/cunyada preferida ehh! (yo lo dejo caer) :) i lo darrer, els busos de barquetes m'han molat un munt, però no ho he pillat, que te deixen tirat enmig de l'ocea i te venen a cercar depen de a quina illa vais? ja m'ho explicareu jajajajaja un besooota cariinyos vos estiim moolt

    ResponElimina
  3. Marina COJONUDO!!! Has cambiado de novio!! Al otro se le veía muy parado!!

    ResponElimina
  4. Bua, el millor post del que porteu de viatje de calle(x mi) ademes el rollo naufrago et queda de puta mare edu, i marina ke be k et senta viatjar nina, en fi la espera a valgut la pena, gracies x fer-me viatjar mentalment a laltre punta del mon,al paradis. Seguiu disfrutant com sempre, una abraçada jovent del vostre seguidor fidel.

    ResponElimina
  5. Molt bé Marina per aquest apropar-nos a la vida d'aquestes persones que duen la rialla a la boca i saben rebre al turista amb alegria i complicitat. Bravo per ells! Fantàstiques les fotografies i els comentaris que casi estan a la altura del reporter Edu, que per cert i encara que em repeteixi està guapisim amb la barba, pot ser que sigui una debilitat meva , lo de la barba.... però els ulls li queden emmarcats i sembla tot un model!
    Que de bé que hageu pogut descansar i recarregar piles per la nova etapa.
    Una besada molt forta, aventurers i no afluixeu la calitat que estam sempre a l'espera de les vostres cuites. Muaaaaaa.

    ResponElimina
  6. Magnific post de Fiji ! Feia uns dies que no us llegia però no abandono el blog eh..
    Ara més que mai feu molta enveja des d'aquí! quin contrast entre les imatges "fosques" que ens passen de noticies amb les vostres, d'aquests paratges , son genials les fotos!
    Marina suposo que tu has vist l'evolució però has de saber que la foto de l'Edu ha estat impactant per la resta jaja. Ja era hora, ara si que es veu que fa uns mesos que vau partir, sembleu més uns personatges d'algun capítol de Lost , hahha . Seguiu gaudint guapos. Una abraçada,

    Marta

    ResponElimina
  7. Felicidades por “elegir como vivir”….
    Sentir en estado puro, sensaciones tan "a pelo"…. nenes sin limites!!!

    Hablando de pelo…Edu te estas hormonando!!? No te preocupes estos cambios a tu edad son normales, se te agravará la voz, te crecerá pelo por todo cuerpo…, y tu tendencia sexual puede que varie.

    Y si alguien aun se pregunta,…,cómo es posible llegar a esos extremos de dejar todo, como están las cosas.. y hacer lo que estáis haciendo? Creo que después de cada párrafo e imagen, la respuesta esta más que contestada.
    Os queda la mitad de aventuras, sentimientos sinceros, deseos desbordados, sed conscientes del momento y no os arrepintáis de nada!!!

    Pd: nosotros de momento, controlando lo incontrolable!! Se os echa de menos!!

    ResponElimina
  8. Hellooo!!

    Vos haguès escrit ara un mail per contar-vos quatre cosetes, però faré ambdues coses. Ja que estic a l'atur, tenc temps lliure a voler!!

    Quina meravella de paisatges: palmeres, coral, aigües màgiques, arena blanca, gossos que dormen al ritme de Fiji, persones encantadores, costums diferents i postes de sol de pel·lícula... Que hermós estar allà i estar amb qui estimes!

    Tot i que ara esteu per altres indrets; a per més fotos boniques, que aquí amb la que cau... ens anima moltissim a riure!
    Sabeu? Ens hem posat l'antic escriptori d'en Tià (o un d'ells) al saló, amb el pc... en plan: taula per els mails i de més. A sobre, hi tenc una bolleta del món que vaig girant segons aneu. Ara està amb l'Índic cap al públic... Estau massa enfora! I mira que aquest és mini!

    En definitiva, us estimem molt i estam a l'espera de noves aventures i desventures!!

    Psd. Vull veure ara fotos de bali... DE DANSA BALINESA!!!

    Una besada molt grossa, amors!

    Miau i Carles

    ResponElimina
  9. Per cert... EDU ESTÀS TOT PIVÓN AMB AQUESTA BARBA!! Llàstima que t'hagis afeitat... perquè els ulls... la cara... sembles un modeeel!!!

    ResponElimina
  10. Collons quins paratges cabrons... Nosaltres que acabem de tornar de Formentera i ens pensàvem que estàvem al paradís... :(

    Edu, crec que hauria d'escriure tot un llibre per definir el que he sentit al veure la teva foto de Náufrago... apostoflant!!! Podríem fer una aposta: Em jugo rapar-te al zero el cap i la cara si d'aquí menys de 15 dies no apareixes amb tapa-rabos i caminant a quatre potes i dient "unga unga"... això ja no ho para ningú...

    Tot i així t'he de dir que el teu look Karl Drogo de Game of Thrones no sé per què però em posa tonto.........

    I na Marina que cada cop s'assembla més a la Kate de Lost!!! Esteu fets uns pibons!!! :)

    Una abraçada mooolt forta guapos!!!

    ResponElimina
  11. Hola nois!!! Som la Raquel i el Marc, una parella de Tarragona, que estem fent la volta al mon en aquests moments. Estem buscant informacio de les Fidji, ja que es el nostre proper desti. Hem llegit que la majoria de la gent agafa el bula pass, a nosaltres ens agradaria fer-ho mes per lliure i sense aquest ticket. Es pot fer? Ens podeu aconsellar o facilitar informacio sobre allotjaments i transport? Quina illa us va agradar mes?

    El nostre blog es www.unaaventurapelmon.blogspot.com (aqui tambe trobareu el nostre email, en Quienes somos)

    ResponElimina
  12. Hola.Os felicito por haber hecho un viaje fantástico y gracias por publicarlo, me será útil ya que para en Febrero 2014,tengo previsto
    el hacer un viaje de 40 días por Vietnam y Bali, evidentemente más
    descafeinado que el vuestro, mi pareja y yo tendremos 65 años.
    En Febrero de éste 2013, hicimos uno de 26 días por Tailandia y fue
    genial. Me gustaría saber algo del si y no hacer, alguna anomalía
    destacable que os haya pasado. Atte. Paco de Granollers

    ResponElimina