dimarts, 20 de novembre de 2012

Kampot i Kep: La decebedora costa cambodjana



Fugint de la hostil Phnom Penh, ens dirigim cap a la costa sud de Combodja per passar els darrers dies abans d’entrar a Vietnam. I la veritat és que va ser bastant decebedor. Ens instal•lem a Kampot, a la vorera d’un riu. Si la guía parla de la essència colonial francesa i de la vida als restaurants, nosaltres ens trobem una ciutat lletjota i absolutament morta. 


Però bé, pillem una moto i ens dirigim a Bokor, un poblet de descans que van muntar els colonialistes francesos adinerats al capdamunt d’una muntanya. L’encant és que va ser abandonada amb l’obtenció del poder dels Jemers Vermells i ara (teòricament) és un enclau abandonat i misteriós recobert de líquens taronges. Doncs resulta que el govern corrupte cambodjà ha donat permisos a una immobiliària per muntar centenars de residències i hotels allà dalt i, en comptes de preservar els antics edificis, hi han construït al damunt! S’ha salvat (de moment) l’antiga església, un temple i poca cosa més. Si fins i tot els monjos estaven amb els taladros pneumàtics!! Però això què éeeeeeess?? Increïble, com aquesta gent destrueix el seu patrimoni. 

 

 
Sigui dit que ens vàrem assabentar també que l’explotació dels temples d’Angkor se l'embutxaca una empresa privada a un preu molt per sota dels guanys potencials. Per què? Perquè els governants cambodjans s’han embutxacat una pasta en concepte de suborns per concedir el favor en detriment del benefici social que reportaria una atracció internacional com Angkor. Més greu encara és el que passa amb els Camps de la Mort de Pnom Penh on van assassinar milers de persones. Resulta que també han venut els permisos d’explotació. Cap respecte pels morts, cap respecte pels vius. La societat empobrida, els polítics més rics.




Amb el mal sabor de boca de Bokor, anem a explorar Kep, que sí que té platja, concretament ens dirigim a un enclau que li’n diuen Secret Beach i prometia ser paradisíac. Tampoc vàrem encertar. Després d’un bon passeig a peu, hi arribàvem, i al ser encara temporada de pluges, l’aigua del mar era marró... de fet  ni tan sols vam tenir ganes ni de fer un bany. 


Sense cap dubte, de Kep el millor va ser el Crap Market (Mercat de Crancs). Allò sí que és marisc fresc! Al estar al costal del mar, et treuen les gàbies amb els crancs o llagostes de dins de l’aigua i els pots escollir al gust. Veure això ens va fer venir gana i ens vàrem fotre un bon homenatge: gambes amb salsa de pebre i un peixot amb verdures per 4 durus! Nyam!



I l’endemà, tot i que plovia, vàrem anar fins el Wat Kiri Sela famós per estar construït a l’interior de nombroses coves que pots explorar al teu aire (després de repetir mil vegades a nens i grans que no vols un guía). Va ser curiós.



Per primera vegada a tot el viatge sentíem que les nostres forces començaven a decaure. Potser era pel mal temps, perquè no ens agradava gaire on érem, o perquè simplement portàvem més de 7 mesos a un ritme molt alt.  Probablement era una mescla de tot això. En qualsevol cas va ser llavors quan decidírem allargar només un mes més el nostre viatge. Del 20 de novembre, al 14 de desembre. Sobre la taula estava la possibilitat de tornar després de cap d’any, però finalment ens vam fer enrere. Seran 10 mesos de viatge. Potser ja n’hi ha prou, no?     


7 comentaris:

  1. Bones parella!!!!

    Així ja us queda poquet x la tornada??
    Acabeu de disfrutar-ho moltiiiiissim i al màxim!!!
    Espero que seguiu escrivint el bloc, ara que estic enganxada....no me'l tanqueu eh??
    Un petunet
    Núria

    ResponElimina
  2. Realmente son muy pocos los que viajamos, de esta forma y son menos los que deciden viajar viviendo para toda su vida. Cuando iniciamos un proyecto de esta envergadura nos cuesta pensar en la fecha de regreso, pero es cierto, está ahí, y tarde o temprano se van agotando los días. Habéis estado mucho tiempo sin el cariño de vuestras madres, sin el efecto de un amigo, sin probar una butifarra…., os merecéis un descanso y un abrigo de mimos.
    En la vida todo es más simple de lo que pensamos, somos nosotros la fragilidad de las cosas.
    Ahora bien, el viaje que más cuenta, el más difícil y el más arriesgado, el que más aventuras nos depara y el que mayores gozos puede darnos no está en llegar al final de la Tierra. El viaje que importa y que debemos de emprender, es el viaje que nos lleva a aprender, a comprender lo que somos y aquello que queremos.
    No existe la guía “cómo aprender a ser un viajero”, ya habéis mostrado vuestro talento a medio mundo, habéis dejado huella a muchos compañeros encontrados en el camino, y tanto Sara como yo nos incluimos,… en fin pocas cosas os quedan más!!

    Así que no me jodáis, es ahora el momento de tirar la casa por la ventana!Edu no me seas pesimista, que no estas metido en un atasco, yendo a trabajar de media jornada (12 horas), por el PPH (precio puta hora)…. Estas un uno de los paraísosterrenales que existen, rodeado de palmeras, chiringuitos, y agua turquesa!!! Ya sabes depende del prisma con que lo mires!!

    Nenes con ganas de veros y leer posts más animados!!!

    ResponElimina
  3. Bones guapos!!

    Nois, imagino q porteu el cansament acumulat d'aquests 10 mesos i ganes de tornar per terres catalanes, per això veieu amb més desencant aquestes poblacions on sou, però les imatges no diuen el mateix, esteu envoltats de platges , palmeres, parcs naturals , llocs que , per a qui no ha vist món com jo, ja ens agradaria observar!!!a més aquí tot segueix igual no hi ha tant encant haha, si és veritat que ja toca tornar això sí hehe però gaudiu encara del que us queda !!!! us esperem amb ganes , ja us explicarem tb el futur de cat , us segueixo al blog més xulo que existeix, l'hauríeu de fer extensiu mundialment!
    una abraçada molt molt gran

    ResponElimina
  4. ueips!!!!!!!!!!!! i els ànims??? un dia la Sara em va dir: tot lo bo s'acaba, sinó ja no seria tan bo! Analitzeu aquesta frase, jo ho vaig fer, i tot i ser de tornada, ens sentim els més feliços i afortunats del món!!! La rutina que ens ve ara si que serà una decepció!!!! En fi... és el que toca, hi haurà noves aventures, però cap superarà el que hem viscut aquest darrer any!!! Tingueu-ho present!!

    Un petó molt gran als dos!!!
    Txell i Xavi
    www.estemdevacances.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Que passa nens!!!! Sembla que no era propici el dia en que vareu recollir les notes per aquesta entrada.....tot i així estau en la recta final i malgrat un país no vos estiri tant com pensàveu, no oblideu totes les meravelles que ens heu mostrat i que a nosaltres ens omplen de enveja.
    Vaig estar molt contenta el dia que em vareu dir que allargàveu el viatge per un mes mes, ja que com moltes vegades vos he dit el viatge el faig en vosaltres..... he descobert per el vostres ulls ,racons que no se si arribaré a veure cap dia i tot el que contau en fa que cerqui a google mil indrets que ni sabia que hi eren....
    Estau en la recta final, tot ha sortit de conya!! Si, si alguna coseta ha passat i superat !!!! no? Pues anim no retureu i menjau-vos el que queda de viatge com si fos el primer mes!!!!
    Vos estim molt. Un besooooooo molt fort.

    ResponElimina
  6. Com que torneu???? Allargeu la vostra aventura tant com pugueu!!! Aquí no hi ha res a veure ni a viure... estem fotuts en una guerra política i de mitjans que no en tinc ni puta idea com sortirem...

    Així que gaudiu intensament tots i cadascun dels moments que us queden lluny d'aquesta merda de país, ja us dic jo que després ho trobareu a faltar!!!

    Cuideu-vos i molta força per l'últim tram de viatge!!!

    ResponElimina
  7. Ei! però noens vam coneixer a Kampot?? com es que hi heu tornat!?
    en fi! de saber-ho us hauriem recomanat un gh a kep genial! vam trobar coses interessants.
    bueno nois, que torneu ja mateix, ens veiem per barna quan la familia us alliberi :) molta sort els últims dies!! abraçades des d'Andorra

    ResponElimina