dimarts, 13 de novembre de 2012

Les ruïnes d'Angkor


Escriu: Marina

Per fi hem arribat!! Després d’un bus infernal de més de16 hores, amb aturada a frontera corrupte inclosa, arribam a Siem Reap, la ciutat base per visitar un dels un dels highlights del nostre viatge, un d’aquells llocs que has de visitar almenys una vegada a la vida, i malgrat les grans expectatives que hi teníem, vàrem quedar fascinats. Sí, per fi hem arribat a Angkor Wat!!


Angkor va ser la capital del Imperi Jemer durant els seus anys d’esplendor, entre els segles IX i XV. Aquest conjunt es va abandonar per motius poc clars a finals del segle XVI i va ser quan la jungla va començar a engolir els seus edificis. Avui en dia, tot i que s’estan restaurant tots els edificis, encara es pot sentir la força de la natura als edificis.

Nosaltres optam per comprar l’entrada de tres dies (que pots gastar en una setmana) i tot i que l’entrada pica (40 dòlars per cap) aquest és un dels llocs que per res del món ens volíem perdre i molt menys veure amb presses. I com diu n’Edu, els diners i els collons...


El primer dia pillam unes bicis per fer el circuit curt pel recinte. És el més massificat ja que és el típic i tòpic, així que nosaltres ens ho prenem amb calma i gaudim de la jungla que ens envolta tot el camí, fins que arribam al famós Ta Phron, Aquest temple és tan famós perquè en ell s’hi va rodar part d’una peli de la Lara Croft, així que tots els guiris volen la foto al davant del mític arbre que se menja l’edifici. 
Nosaltres com podeu veure no volíem ser menos... però hem de dir que ens va deixar un poc freds aquest temple. Sa veritat és que la carta de presentació del temple fa pena, perquè tot d’una que has passat l’entrada principal te pegues de morros amb els treballs de restauració amb un trui de paletes, grues, pols i andamiatges. 



  

D’aquí posam rumb al Bayon, conegut per tenir més de 200 cares esculpides a cada punt cardinal de cada una de les torres, així a dins d’aquest temple no et pots deixar de sentir observat en tot moment. 
 


Aquí dins se sent una pau especial, un silenci solemne, de grandesa que t’embarga i fa que simplement puguis admirar el teu voltant extasiat de tanta bellesa. Així que tan encantats que ens quedam amb el Bayon que ens quedam fins que comença a fer-se fosc i tornam cap a “casa”.


El segon dia de visita als temples decidim contractar un tuc-tuc perquè ens dugui a visitar el circuit gran que inclou temples que estan a uns de 50 kilòmetres com el Banteay Srei, que té relleus i escultures impressionants però que perd la principal gràcia d’Angkor: poder ficar-te lliurement per tots els passadissos i ruïnes. 




El mateix dia visitam molts de temples, entre ells ens encanten els temples de tipus muntanya que són com a piràmides escalonades que arriben fins al cel.





El que més ens agrada és el temple Prea Kanh un monestir budista descomunal on ens anam perdent per la seva inacabable estructura concèntrica, fins que descobrim que hi ha un temple de dos pisos amb columnes rodones més propi de Grècia que del Imperi Jemer. 



I com que no podíem partir d’Angkor sense veure l’atracció principal, l’Angkor Wat, al tercer dia de visita tornam a llogar unes bicis per acabar de descobrir tots els racons al nostre aire. Així que el primer que feim es aparcar les bicis i visitar el temple més gran del món! On ens agobiam un poc, per la seva magnitud inabastable, perquè està ple de gent i de tendes de souvenirs, o potser perquè ja havíem visitat molts temples. Impressiona però no ens va semblar tan especial com d’altres menys coneguts i que pots visitar tot sol. 


Per acabar la nostra visita ens endinsam a la ciutat de imperial de Angkor Thom plena de palaus, temples, grans terrasses plenes t’escultures.




Així ens despedim d’una setmana genial, visitant temples, coneixent de més a prop la cultura Jemer i sobretot disfrutant del silenci i sensació de grandesa dels edificis, pensant en com hauria de ser viure aquí...


6 comentaris:

  1. NOIS!!!

    Q xula la visita i aquests temples !! esteu sols!!!ha valgut la pena doncs el trajecte (crec que heu de posar fotos dins el bus pq hi passeu més hores dins que la visita a la ciutat ,haha)sembla que aquesta setmana de silenci com dieu ha servit per anar més calmats.. que no pareu!!
    una abraçada , compte enrere...

    marta

    ResponElimina
  2. Uau nois, quina passada de temples!!
    Tot sembla impressionant i enorme. I encara que potser hi havia molts turistes, a les vostres magnífiques fotos sembleu estar tot sols!!
    Gràcies per compartir aquest post!

    Una abraçada
    Manel & Cristina

    ResponElimina
  3. Os voy a contar lo que realmente pasó, para abandonar esta megalópolis! Es el llamado efecto PePero-el pocero!! Primero, devaluaron la tierra haciendo acopio del suelo! Total pertenecía a la selva, (y poca gente sabia escucharla….), para construir lo inconstruible, dieron créditos increíbles para que cualquier campesino pudiera vivir en lujosos templos, y comprarse un carromato descapotable, de cinco bueyes!!.....
    Imaginaros, un ritmo frenético de construcción, mientras que los sueldos estaban congelados, la especulación del ladrillaco iba, e iba subiendo, disfrutando de un breve período de prosperidad ….. Os suena la historia verdad?? Monarquía, corrupción internacional, corrupción urbanística, decadencia continua y pérdidas territoriales (jejeje esto está por venir!!)
    En fin!!... ahora somos nosotros los que estamos viviendo el maleficio del ladrillo, con el gravante que estamos infectados con un estreptococo merkeliano-Rajoiteriano.
    Así que chavales, habéis vivido un regreso al futuro! La diferencia es que en Angkor es la selva quien recupera el terreno, y a nosotros nos come el desierto,….., por otra cagada de cortar árboles para construir barcos!! (¡”·$%&/()(/&%$·”)

    Realmente en Angkor grabas imágenes en el disco duro para siempre,es único!
    Nenes con mucha fuerza y disfrutad de los momentos que os quedan por vivir!! 1 abrazo,
    Sara y Juanjo

    ResponElimina
  4. Juerrrr amb les Ruïnes D'Angkor!!! Espectaculars!!! I les fotos xuliiissimes, seguiu escrivint que ens encanta!!!
    Un petunet i a seguir disfrutant molt!!!
    Núria

    ResponElimina
  5. Oehhhhh!!!! carinyotes, quina pasada de fotografíes!. Son estupendes i de veres que es contagia la pau i serenor dels temples. Ben gastats el duros “ per les ocasions” perquè son impressionants les escales infinites i les mirades gravades per tot arreu.... preciós. Seguiu així que ara ja aneu cap enrerra...... snif ! Peró encara queden moltes aventures per passar..... Viviu-les a tope! Un besote molt fort. Vos estim.

    ResponElimina
  6. Increibles eh!! nosaltres vam passar per aqui lo primer i despres tot va saber a poc…

    un apunt, ho van abandonar per translladar la capital al Mekong, que allà a dalt els thais invadien cada 2x3… no veas.

    petons de la Lara!

    ResponElimina