dimecres, 7 de març de 2012

Huacachina: Oasi d’acció



Sempre m’havia imaginat un oasi així. Dunes descomunals i, enmig, un petit bassal d’aigua envoltat de plantes i casetes. I Huacachina respòn exactamente a aquesta descripció. El més sorprenent és que està a només 10 minuts en cotxe d’Ica, una ciutat on ara estem atrapats perquè ens hem quedat sense bitllet per anar cap a Cuzco. La novatada. Però aquesta és una altra història.

Tot just arribar a l’oasi, vaig convèncer la Marina per fer realitat una cosa simple però que em feia il·lusió: escalar fins al capdamunt d’una duna. I collons, nunca máis! Per orgull ho vem aconseguir però és realment esgotador. Qui ho hagi fet, sap de què parlo. Per cada dos passes que avances, te’n vas una enrere. Però el cim va valdre la pena. Tant, que ens hi vem quedar fins que es va pondre el sol.










Potser us imagineu que erem 4 persones a l’oasi però no és ben bé així. Parlem d’un enclau turístic i això implica chirin-guitos i més soroll del que es podria esperar d'un paratge així. Però l’altre cara de la moneda és que hi ha infraestructura per oferir l’activitat estrella de Huacachina: El buggie i el sandboarding. Aquí les mares s’han perdut. Un buggie és el cotxe de la foto (dissenyat per fer el cabra entre les dunes) i sandboarding bé a ser com una taula d’Snowboard però que uses a la sorra. 


Al principi per pendents petites… però al final ens feien baixar autèntiques pistes negres. Aquestes darreres ja les fèiem estirats, no ens volíem trencar el cul al principi del viatge! Pura adrenalina, una passada! No cal dir que dos dies després de fer-ho encara trobem sorra del desert a qualsevol racó del nostre cos, però repetiríem sense pensar-ho!

video


video


Que puguem veure aquestes fotos i vídeos és un miracle. De tornada del desert fent un rallie, ara de fosca nit, a la Marina va i se li va caure la seva càmera. Ja heu vist com anava el buggie (el més similar, una muntanya russa) i el tema portes o finestres no s’estila en aquesta meravella del tunning. Quan se’n adona, em diu que li demanem al conductor que torni enrere… a cercar un objecte negre de menys d’un pam, de nit, al desert. Jo que sóc home de poca fe, li comento que ja la pot donar per perduda. Però al arribar a l’hostal i baixar del cotxe, d’alguna manera incomprensible era allà al terra. No havia saltat per la borda!

Per acabar, la mostra de què el català és universal. Imatge presa a Huacachina, senyors!! 


14 comentaris:

  1. Heeeei parella !!! Quin goig que feu !!! M'encanta la foto del Món Lliure... Espero que aviat pogueu aconseguir bitllet per sortir d'allà. Una abraçada!
    Manel

    ResponElimina
  2. Eii snowborders l'any que ve a esquiarrr ehh! m'encanta tot!
    Vos estim cuida-vos molt, muaaaks!
    (Marta Pe).

    ResponElimina
  3. JAJAJJA bonissim el moment Marina baixant la duna rollo " a por el de blancooooooooo!!!!! cobabungaaaaaaaaa!!!!

    ResponElimina
  4. Yo també espero que pogueu sortir rombe Cuzco.També hi ha la possibilitat de fer l'excursió a peu (6dies i 5 hores)...
    Una abraçada valents!!!!
    Rosina

    ResponElimina
  5. Collons! Veig que us heu pres al peu de la lletra això de fer una gran aventura no? Ara, tampoc n'hi ha per tant, a la Barceloneta pots fer sandboarding entre paqui i paqui cervezabier, segur que és molt més aventurer no matar-ne cap! :)
    A veure si no trigueu molt a poder sortir de l'oasis d'or, ciudad de vacaciones.

    Una abraçada gegant petits meus!

    ResponElimina
  6. Oeeeeeeh cariñasos! Malgrat no haver poder sortir de Huacachina, aprofitau el temps de debò....M'ha encantat veure el toldo en català, el buggie, ni aprop del que en pensava , les dunes... ,na Marina fent de “hombre bala” jajaja. Per aquí han davallat les temperatures i ahir va tornar fer neu a les muntanyes.... ,sembla que la primavera es farà pregar... Un besote molt fort. Muaaaaaaaaaaaaaaa!

    ResponElimina
  7. Quina passada, esteu ben trabucats,...pero val la pena,... els videos "parillosos" no els heu de possar, per allò de les mares.
    així m'agrada, que fins i tot tan lluny recordeu que el Mon esta en les vostres mans i l'heu de defensar. una besada molt forta..

    ResponElimina
  8. uuualaaaaaaa!!! boníssims els videos per favoooret, enveja , ja no sé si sana....
    muuuuas muuuuassssss,

    volem més!!!

    antun

    ResponElimina
  9. m'encanta la foto de n'Edu assegut a sa duna, com al video d'MGMT! congratulations!!

    ResponElimina
  10. Quan torneu, tornam i m'hoss tornam a tiraar! jajajajjajaja

    ResponElimina
  11. No hay viaje más largo que el viaje de regreso, así que pareja todo imprevisto que os condene en un paraíso/oasis, a sumar días a vuestra historia, bienvenido sea!!

    Chicos frenar !!Estas provocando que un Traveria, me persiga por el resto de mis días, por secuestrar a tu hermana. Sin duda un lugar mágico es aquel que te hace sentir que estas en otro mundo….

    Señores sois un “Best Seller” más de 2000 visitas. Deberías de poner una contraindicación de los efectos secundarios que provocan leer vuestro Blog! Del tipo, Posibles efectos adversos:

    Los efectos adversos de los blog viajeros como el nuestro son más comunes en personas mayores de 18 años,
    La incidencia de efectos adversos es menor en tratamientos cortos y si la dosis diaria está por debajo de lo dosis máxima recomendada.
    Se han observado los siguientes efectos adversos: envidia, pérdida de concentración en el trabajo, que conlleva a desmotivación, síndrome del mochilero Homo-erectus-mochilerus, Alteraciones o insuficiencia en la capacidad de tomar decisiones vacacionales.

    Yo de momento tengo el de envidia, así que hacerme el favor de vetarme!!

    Un fuerte abrazo nenes!!

    ResponElimina
  12. Nois!!

    ja veiem que no esteu perdent gens el temps eh? la veritat és que ens pixem de riure amb els vostres posts...esperem que amb el temps no us canseu i us comenci a fer pal postejar ( és el que sol passar...jejeje).

    Juanjo!!! aun no te piras?? jajajaja...hay que dar un palo bien dao y largarse yaaa!!!

    Segui disfrutant parella!

    ResponElimina
  13. JODER NEGRO!!!! Vaya tela!

    Y vaya tela yo tb q m acabo d enterar q t he stao scribiendo y no salía publicado!!

    abrazos y seguid así!

    Antonio

    ResponElimina
  14. Ja veim que l'organització perfecte. Així com tu volies, tot controlat.

    Tot i així fas bona cara.

    Besos del museu

    ResponElimina