divendres, 16 de març de 2012

Machu Picchu, la ciutat perduda



Havíem dormit menys de 4 hores però la nostra principal preocupació era la pluja. El clima d’Aguas Calientes no havia donat treva des de la nostra arribada. L’objectiu era pujar al Macchu Picchu a primera hora i a peu, esquivant la massa de guiris. El més probable era que acabéssim formant part del ramat.
A les 5 del matí sortim de l’hostal llanternes en mà. Xispeja.... però ens diem que precisament per això duem els impermeables. Així que, endavant! Gairebé dues hores després d’un zig-zag d’escales de pedra tallada pels inques, endinsant-nos a la selva i mullant-nos a trams aconseguim l’alçada necessària per arribar a l’accés del Macchu Picchu. El temps no és bo, boirós i plujós. Peròl’escena té un aire de misteri, amb els núvols baixos abraçant la ciutat perduda. 



I diem ciutat perquè té unes dimensions molt més grans del que imaginàvem i diem perduda perquè va ser un dels pocs reductes on els espanyols no van poder arribar. De fet només fa un segle que és mundialment coneguda. Com sempre, va tenir que arribar un europeu, Hiram Bingham, a “descobrir-la”. Tot i que els natius de la zona ja feia temps que la coneixien i fins i tot aprofitaven les terrasses de cultiu d’estraperlo per evitar pagar impostos!


No està clar que va ser el Macchu Picchu. Es creu que va ser un enclau de descans dels poderosos de l’època. Sigui el que sigui, té una màgia especial. Ens vem perdre per aquelles ruïnes, on és fàcil imaginar com vivia aquella gent aïllada de la resta del món. Els seus cultius, llocs de culte, palaus senyorials, fonts, i places.

Just quan anàvem a començar l’escalada al Wayna Picchu (la muntanya en forma de bala del darrere les ruines) els Apus, els dèus de les muntanyes, ens van donar la seva benedicció i van obrir el cel. Llavors tot va prendre colors intensos i vem contemplar un nou paisatge.
L’ascens al Wayna va ser dur. És una paret amb escales. El més sorprenent és que allà dalt també hi ha construccions. Al cim, aprofitant una de les terrasses de cultiu, vem dinar amb una vista de la ciutat totalment desconeguda. L’esforç, de nou, va valdre la pena! 





De tornada al Macchu només ens quedava donar la darrera volta sense aglomeracions i treure fotos. Fotos que no podien il·lustrar el que veien els nostres ulls. Estaven a punt de tancar. I després d’haver-hi passat tot el dia anàvem girant el cap per donar un darrer cop d’ull per retenir aquella imatge. 

Aquesta no l'enculu, contents??  


Coincidim en què és un dels llocs més impressionants on hem estat mai. Tothom hi hauria d’anar almenys una vegada a la vida!!

16 comentaris:

  1. Màgica ascensió i premi merescut amb la visió sense núvols... Babejo d'enveja sana com un nen !!! Una abraçada, parella !!!

    ResponElimina
  2. Guapos! ¿Conocéis los premios Liebster?, son unos premios que se conceden entre blogueros.
    Creo que alguien os ha concecido el suyo...jeje, más info en mi blog!

    ResponElimina
  3. Magnífica aventura!No tienen precio esos momentos...

    José Pablo

    ResponElimina
  4. Pareja!!Que de recuerdos nos traen estas fotos ( aunque dejais en buen lugar a las llamas. Despues de que te salten por encima no se les tiene tanto aprecio). Es como si volvieramos a estar alli. Ya habeis probado la hoja de coca? Que no se preocupen las madres, que uno no se vuelve loco. Aunque nosotros fuimos a por Nora... OJO EDU!!! Bueno bueno, ahora el titicaca. Otro sitio que flipareis y vigilar con el soroche alli. Seguir disfrutando y aprovechar cada minuto. Un beso de Olga y Jon y una patarrufa de Nora que cada dia esta mas guapa!!!como se parece al padre....;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que Peru nos está encantando! No me extraña que evoquéis buenos momentos aquí! Lo de las hojas de coca creo que es un timo!! Tuve una bola de hojas en la boca durante más de una hora y nada de nada!
      Así que Nora es medio peruana?? jajajaj! A nosotros no nos pasará aunque a Marina se le despertó el instinto y no quería soltarla durante la última barbacoa!

      Un abrazo a los tres! Seguid escribiendo!

      Edu

      Elimina
  5. OH! Quines imatges tant xules!!!Sembla preciós !! i se us veu moolt bé, que continueu gaudint d'aquests paisatges!
    Un petonet!
    Marta

    ResponElimina
  6. Edu, que hagis de posar una foto per demostrar que no et passes el viatge enculant animals autòctons deixa molt clar que el teu objectiu del viatge va per aquest camí... pobres animals... Marina vigila'l que sino farà mal a més d'una bèstia!!!
    Es veu que esteu en plena forma viatgera, que segueixi així i que seguiu explicant-nos amb detall com us va tot!
    Per aquí tot segueix igual, el país s'enfonsa i nosaltres intentem no enfonsar-nos amb ell. Ja us vaig dir que potser quan torneu ja hi haurà una nova frontera al panorama peninsular... :)
    Nosaltres aquest finde hem anat de casa rural al Ripollès!!! No és el Machu Pichu però hem estat de puta mare!!! Qui no es conforma és perquè no vol... :)
    Cuideu-vos molt pixurrins meus!
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marçal els teus comentaris són autèntics festivals!!jajjaaj
      Intento controlar la meva "llamafilia" però em costa! Són elles les que em provoquen!
      Escolta, poca conya, que al Ripollés pots trobar ruines de... vaques?
      Està clar que el país s'enfonsa. Els joves tenim tres sortides: per terra, mar, i aire!

      Una abraçada Marce, seguidor incondicional!

      Edu

      PD: Rega

      Elimina
  7. Pel que sembla vareu aconseguir el vostre objectiu: tocar el cel!
    A més d'un grapat de yamotes! El que donaria jo per jugar amb elles, pujar-me a sobre, imitar-les, menjar el que menjen... Quina passada de paissatges; cada foto sembla una postal. La serra de Tramuntana és un moc vora aquestes muntanyes; la Naveta dels Tudons de Menorca, són xalets al costat d'aquests temples...
    Serà la fulla de coca? Seran les yames? Serà que allá plou més?
    Sigui el que sigui teniu tota la raó, tothom hauria de tenir l'oportunitat de visitar-ho.

    Des de la roqueta vos seguim i vos admiram.
    Una besada fortissima per tots dos, gatetes. Esperam noves notícies!!

    Miaaaaaauuu!!

    Carles i una servidora.
    ._.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les llames són molt entranyables, a n'Edu cada vegada que en veu una li entren unes ganes incontrolables d'abraçar-les... i a tu a part de començar a cridar i fer mmiaaaaau, hi aniries directe cap a elles!!

      Les comparacions són odioses, i sa serra pot quedar petita en comparació amb això però cada cosa té el seu encant!!

      una besada enooorme pels dos!!
      segiu els vostres somnis i conseguireu tocar el cel com nosaltres

      miauuuuuu

      Elimina
  8. Nenes bienvenidos al pasado, en pocos minutos nos habéis hecho soñar con cientos de años de historia. Pasen y vean la ciudad que resume siglos de luchas, conquistas, derrotas y choques de culturas!!! Una buena entrada por el antiguo imperio inca. Increíble!!! está Roma de Americana, está ciudad perdida de Angkor Wat. Estoy totalmente de acuerdo contigo,…, “Todo el mundo debería ir al menos una vez en la vida!”; ok, vas a ser tu, quien explicará a tu padre el porqué me llevo a su hija otro año, para cumplir tus consejos!!

    Ya sabes lo que dicen…, mas vale una imagen que mil palabras…, aun así creo que es imposible entregarse a la imaginación y al encanto del lugar, sin poder vivirlo en directo. Y nada que decir,…,llegar independientemente de todas las alfombras humanas que bajan de autobuses con el único merito de cargar una réflex último modelo! todo que sea independiente es bueno, ya lo sabes, es lo primero que nos enseñan en nuestra escuela…. Es un escenario que da a la introducción a una historia de realismo mágico en la que se mezclan, indistintamente, los hechos que alguna vez ocurrieron con la ficción de los recuerdos y los mitos.

    Estamos de acuerdo que Cuzco, es toda una apelación a la memoria histórica, y por desgracia, los españoles tenemos un papel más destructivo que constructivo.

    En las guías pueden hablarme de geografía, política o demografía…., pero no pueden decirme cómo es la gente, cómo viven, qué sienten, cómo se expresan, cuál es su cultura: todo eso es lo que nos “llena” al viajar, y no ver los documentales de la 2. Ya sabéis guardar estos lugares mágicos o felices, con el pensamiento de regresar pisando de puntillas para no estropear los buenos recuerdos que tengáis de ellos.

    Pareja tenéis todo el tiempo del mundo para seguiros superando!!! así seguid contando historias, reflexionando e inspirando a viajar a aquellos que todavía no se animan, soy un par de…, Joder!!! la envidia que me dais, Marina a ti te lo perdono, Edu la venganza es un plato que se sirve en frio……

    Un abrazo Bellos.

    ResponElimina
  9. Fue un placer compartir estos dias tan intensos con Vosotros, un gustazo estar en el inicio de vuestra aventura y ser parte de este gran viaje que estais haciendo.. Aunque me estoy temiendo que puede que no sea la unica vez que cuincidamos en vuestro viaje! Suerte con vuestras aventuras!!
    Un abrazo grande desde Atacama!!
    Adri y Belen!

    Pd: las Fotos son buenisimas!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo mismo digo, esas aventuras compartidas fueron memorables! Redondo una vez más, sube hasta los primeros puestos de nuestro ránquing viajero!
      Además, estoy seguro que nos encontraremos en Asia. Adri, nos conocemos, no podrás quedarte quieto en la meseta leyendo este blog!

      Un abrazo crack!Espero que me pases toda la información que puedas que voy detrás de ti!

      Edu

      Elimina
  10. Fue un placer formar parte de este capítulo de vuestra aventura, ánimo con el viaje y sobre todo con el blog, que ya se sabe que hace falta fuerza de voluntad para bajar del Machu Pichu y ponerse a escribir...Abrazos a los dos!

    ResponElimina
  11. Hola nins, veig com la cosa va molt bé. Estic disfrutant de les vostres fotografies i dels comentaris. Al final podreu publicar un llibre. Un cop llegits els vostres comentaris, crec que està mes clar que mai, que hem de seguir els vostres consells i decidir-mos a fer el viatge al Peru.
    salut i sort.
    Pep Oliver

    ResponElimina
  12. Hola Parella! A l'cotubre comença la nostra aventura de la volta al món i el nostre primer destií és Perú. A través de quina agència vau contractqar l'ascenció al machu Pichu? Quant us va costar per persona? Què incloia? Moltes gràcies!

    ResponElimina