Per gentilesa d’un dels col·lectius amb més privilegis laborals de tot
l’Estat, els nostres estimats pilots d’Iberia, tenim un inici de viatge inesperat.
A 3 dies de sortir se’ns comunica que es cancela el nostre vol per una vaga.
Toca perdre el cul per aconseguir que ens recol·loquin. Finalment, ens veiem
obligats a passar una nit a Londres abans de fer escala a Miami i d’allà fer el
salt cap a Lima.
Tenim mig dia per fer una visita exprés a Londres, així que
aprofitem que la majoria de joves del nostre país es veuen obligats a emigrar per quedar amb 3 amics que s’hi han mudat. Londres ve a ser com “el Dorado” o
la “Tierra Prometida” pels espanyols. A tot arreu es sent parlar castellà. Fem un llarg
passeig, visitem els llocs més emblemàtics : Big Ben, Picadilly
Circus, Soho, Trafalgar Square, China Town… i comencem la nostra experiència
gastronòmica amb un bon fish and chips a un pub de referència.
El nostre vol surt a les 9
del matí així que, per evitar ensurts, dormim a l’aeroport. No adjuntem
fotografies de la nostra nit a la terminal de Heathrow per evitar ferir la
sensibilitat de les nostres mares. Un inici dur. I més tenint en compte que l'endemà teniem més de 16
hores de vol per endavant.
Per altra banda, és una sort
que poguem estar usant aquest ordenador portàtil perquè al control de Miami, el
van confondre amb un artefacte explosiu (tot allà és susceptible de ser una
bomba). Al policia se li va relliscar de les mans al treure’l de la funda i va anar
just que no l’estampa contra el terra. Estats Units va estar a punt de
guanyar-se dos nous enemics viscerals! I el poli em somriu i em diu en latino:
“Es que es demasiado pequeñito!” Quins collons, encara serà culpa nostra!
Després de la pallissa d’avió,
aterrem a Lima a les 22:30. La
Marina s’asusta al sortir per la porta de passatge. Era com
un estadi de futbol mirant-te. Centenars de persones, repartides en dos
plantes, esperaven a familiars o turistes. Gent s’acostava per oferir taxis a
preu de limosina. Regatejem i escapem d’allà cap a casa de la Marta , una noia de Pamplona i
amiga d’un amic, a la que no coneixem però ens acull a casa seva amb els braços
oberts.
Avui toca descobrir Lima. La majoria de referències d’aquesta ciutat
són dolentes. Però som aquí i tenim ganes de començar a veure món!
Hola carinyos: M'ha encantat veure las vostres caronas.... ja començan las odiseas,aeroport, nits a terra jaja, pero m'encanta veure que vos en sortiu força,així que estic tranquila i feliç de veure com vos ho montau.Una besada molt forta i endevant com el barça...
ResponEliminaque be, quina maravella, però dels norteamericans no vos podeu fiar,...no n'hi ha més,... a partir d'ara serà diferent, sort i bessades
ResponEliminaSebastià
Edu!!!! Cuanto me alegro de veros tan bien,a pesar de los imprevistos... Si a la vuelta pasais por Londres,dime cosas. Un bexitooo a los dos! :)Laia
ResponEliminaAi quines caretes que feu a les fotos... d'aquí a nou mesos agafeu aquestes fotos i les de l'últim dia i veureu una OPREACIÓN BIKINI en tota regla!!! :)
ResponEliminaCuideu-vos molt que nosaltres us seguirem des d'un País tant petit que des del nostre campanar es pot veure el campanar veí :)
Una abraçada molt forta de nosaltres dos per a vosaltres dos! Cuideu-vos parella!!!
pd: Edu rega si us plau... rega!!!
Molt bé això del bloc. ÉS una bona manera perquè els qui hem quedat a l'illa coneguem món. Ja ens contareu coses.
ResponEliminaVolem saber cosetes! una besada ben gran, de Lima cap on anau? muas muas i moltes fotos!
ResponEliminabesos
antun
Ei “Bellos”!!!
ResponEliminaYa os imagináis, el tiempo y el esfuerzo que nos lleva escribir nuestros sueños, pero ahí estáis…, empezando a vivir vuestro mejor sueño y vuestros mejores meses de felicidad.
Ya era hora de intercambiar los papeles ahora somos nosotros los lectores que releen cada post y vosotros los viajeros escritores!! Es fuerte estar al otro lado de la barra, pero recuerda que a parte de cabezón, soy competitivo y por orgullo no puedo soportar que el baby de Sara me iguale en vueltas al mundo, así que no dudes que te pillaremos el relevo.
Aprovechad los instantes de felicidad plena para daros una inyección de fuerza durante el viaje para descubrir y medir las diferentes situaciones.
Recordad que durante el viaje siempre se olvidan las malas experiencias para guardar las buenas, y que es “el viaje”, el que os lleva a aprender, a comprender lo que sois y aquello que queréis.
Life is an education. You stop learning when you stop living, enjoy life travelling!!!
Juanjo y Sara
Quina enveja em feis! No sé si a la meva edat (no la vos dic, però bastants més que voltros) aguantaria el soroche al MachuPichu, ni siquiera el de Lima mateix! De tota manera, si continuau així, no me quedarà més remei que anar seguint les vostres passes... Bona sort!!!
ResponElimina