diumenge, 4 de març del 2012

Lima: 9 milions a un desert




Diu la llegenda que els conqueridors o invasors espanyols estaven ansiosos per fundar la capital del seu nou imperi a Perú i varen obligar a un natiu a que els hi mostrés un bon lloc per fer-ho. Com a venjança, l'indígena els senyalà on ara s'aixeca Lima. Una zona àrida on la humitat és extremadament alta i sempre hi ha una boirina estranya. Ara hi viuen 9 milions de persones, la majoria en una situació de pobresa increïble. Tothom ens havia parlat malament d'aquesta ciutat. Que era un forat de delinqüència. Que no trobaríem res interessant allà. Que marxèssim només arribar. Però ho vam intentar. Potser perquè no teníem cap bona expectativa. Potser perquè començàvem amb moltes ganes. O potser perquè la Marta, la noia que ens va acollir a casa seva, ens ho va  posar tot molt més fàcil, vem disfrutar d'aquesta ciutat. 




La ciutat gira al voltant de la Plaza de Armas, molt guapa, res a veure amb la decadència de la resta de la ciutat. De la ciutat colonial en queda ben poca cosa, plaça, catedral, i poca cosa més.


  
D'allà ens fiquem al Monestir de Sant Francisco, amb una biblioteca plena de llibres incunables. És interessant veure com l'edifici està ple de referències espanyoles com ara azulejos sevillanos o una cúpula amb motius similars a l'Alhambra de Granada. Aquells eren temps en què erem un imperi i no li posàvem el cul a cap Merkel!!! Però el millor de tot són les catacumbes del monestir... Hi ha més 25.000 persones enterrades allà en foses de 4 metres de profunditat. Com veieu a la foto, els ossos estan disposats de manera molt creativa creant mosaïcs pel goig del turista. Voliem cridar: "Que eren persones collons!!!" Després d'això, vem decidir, que volem que ens incinerin!




Després vem anar al barri piju de Miraflores on hi ha una altra bombolla de luxe. Aquí vem veure el Pacífic per primera vegada. Concretament al Parque del Amor, un plagi guarru dels bancs del Parc Güell! Això sí, amb inscripcions ben encertades.





Com a comiat de Lima, la Marta i l'Oscar, un amic seu, ens van dur al barri de Barranco a tastar la beguda oficial peruana el Pisco-Sour, un destilat del raïm que pega fort. Següint amb plats típics, la Marta insisteix en què menjem "anticuchos". Ens cambia la cara quan veiem que a la carta posa: " Anticuchos, corazón de ternera trozeado a la brasa". Glups!. I senyors, estava bo! Molt bo! Viatjar destrueix prejudicis.




PD: Menció especial d'agraïment a la Marta per haver-nos acollit de la millor manera. Va obrir la porta a dos desconeguts amb una motxil·la inmensa i els va tractar com amics.
Ah! i pel sr. Ander Muntadas que va aconseguir que aquest blog sortís a Rac1 (la ràdio més escoltada de Catalunya) en prime time! Medalla d'or!! Tenim el fragment però som nuls i no el sabem penjar al blog...


6 comentaris:

  1. Hola nois!! M'analegro q hagi anat molt bé per Perú!! Us adjunto la URL del món a Rac1 va ser dimarts,el minut 57 s'anomena el vostre blog: http://www.racalacarta.com/download.php?file=download.php-file=0228%2007h%20(Dimarts%2028-02-12)%20%20%20EL%20MON%20A%20RAC1.mp3
    Que continueu gaudint del viatge! Un petó
    Marta Madueño Català

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta per la matada de cercar-ho!! Ho publicarem! Petons

      Elimina
  2. Gaudiu de Lima i del començament de la vostra aventura !!!

    ResponElimina
  3. La il.lusió fa que tot ho trobeu "maco"... Felicito al Edu que ja menga de TOT..., pensava que aquet dia no arrivaria mai!!! El Barça va guanya ahir el partit amb un arbitratge fatal i 10 jugados.
    Vau trobar diferencia entre el O. Pacific i O. Atlantic?
    Os estimo,
    Rosina

    ResponElimina
  4. Rebut!!! Records de la Zina gamberros.

    ResponElimina
  5. Muy interesante y ejemplar vuestra actitud.

    Abrazos!

    Antonio

    ResponElimina