dimecres, 21 de març del 2012

Colca: L'abisme més profund



3.660 metres. Més de tres quilòmetres i mig de caiguda. El doble que el Gran Canón del Colorado. Agafeu el Teide i invertiu-lo, excaveu el total de la seva altura al terra, i tindreu una idea del que és el Canyó del Colca. Una cosa així d’impressionant, no només s’ha de veure, s’ha de assaborir amb molta calma. Així que ens vam calçar les botes i vam estar tres dies d’excursió per arribar fins al fons de l’abisme.


Arequipa és la ciutat per donar el salt al Colca. Allà vam aconseguir un guia amb un altre grup de joves de diferents països amb ganes de suar. Encara no sabíem a on ens ficàvem, i per això estàvem pletòrics!



               


El primer dia, el nostre principal objectiu era baixar fins a trobar-nos el riu del fons de la vall. Això implicava superar un desnivell negatiu de prop de 2.000 metres! Mai hem clavat tant els genolls per frenar en una espiral de zig-zags inacabable! Més de tres hores després aconseguíem arribar al pont per creuar a l’altra vessant del canyó. 
                             
                    
Però més enllà d’una natura que t’engolia totalment i et feia sentir minúscul, hi havia un altre aspecte que ens va deixar encara més bocabadats. Allà mateix, al fons del Colca, està ple de petits poblats! L’ètnia dels Cabanas viu allà des de temps immemorials, d’esquenes a tot progrés. De fet, fa tan sols 4 anys aquesta gent va viure una gran revolució: l’arribada de l’electricitat. I aquest privilegi només el tenen algunes de les moltes comunitats repartides per la vall. Aquí les comoditats no existeixen, començant pel transport. Caminar per arribar-hi no és una opció, és una obligació. Absolutament tot es carrega en mules o manualment.

 De fet, vam veure un grup de tios que baixaven a pes un tronc de fusta que servirà per sostenir el cablejat elèctric. Us podeu imaginar remotament com viu aquesta gent que té unes 5 hores de caminata per sortir del forat on viuen? 

En aquest entorn és lògic que els natius adorin les muntanyes i abans es portava aquesta devoció fins a extrems increïbles. Als nadons se’ls hi posaven unes fustes fortament cenyides al cap per tal de moldejar el seu crani... i aconseguir que tingués la forma del seu cim sagrat. Ara es conformen en dur un barrets vistosos que serveixen de distintiu entre ètnies.

Però tornem a l'excursió! La primera nit la vam passar precisament a un d’aquests poblats. Va ser un privilegi poder despertar-se amb aquesta vista!


 El que no va ser tant divertit és anar a la cuina després d’haver sopat i trobar-nos això al costat dels fogons!! Una manada de cuys, uns hàmsters gegants que més que mascotes, serveixen de plat principal (la Marina els ha provat, jo no menjo rates). Imagino la cara d'un inspector de sanitat d’aixó!! A Perú et sents molt lluny de casa, és un altre món.

                   

El segon dia, va ser el més relaxat ja que tot va ser pla i baixada. Era el moment de gaudir de les vistes i d’un “museu” que era una habitació amb 4 estris. Pel camí vam anar trobant aquestes torres de pedra, similars a les de l’Himalàia.  També són per demanar als déus sort al camí. Els espanyols (no sé com collons van tenir ganes de baixar fins aquí) les van destruir per no comulgar amb "la religió verdadera". Els locals es van veure obligats a posar-hi una creu perquè els invasors d'ultramar estiguessin contents. La fusió de religions ancestrals i la cristiana és molt comú per aquesta zona.


Poques hores després arribàvem al lloc on passaríem la segona nit. Un oasi oportunament explotat turísticament. Sí, allò blau són piscines. Tampoc us imagineu luxe, en aquesta zona anàvem amb llanternes i espelmes! Però el repòs era necessari pel que ens esperava l’endemà.

El darrer dia, a les 5 del matí ens despertàvem conscients de què teníem al davant un trenca-cames sense precedents. Havíem de pujar del fons fins al cim. El coll no et permetia mirar tant amunt... 


Tres hores després i, per cert, sent els darrers del nostre grup, ens arrossegàvem per fer la darrer passa. Estàvem trencats, però a qui li agradi la muntanya entendrà com ens sentíem després d'haver aconseguit superar aquest repte.

 
                            

21 comentaris:

  1. Impressionant les imatges i, sobretot, les vivències... Quin passote lo del Canyó del Colca i quin bon rotllo lo d'anar coneixent gent de tot el món pel camí...
    A mi la setmana vinent també em toca "viatjar" per feina: tinc un reportatge a Bèlgica !!! I al setembre dues bodes a Méxic !!!
    Una abraçada, parella !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viatjar per feina no és el mateix però segur que tens moments per gaudir del lloc!

      Aprofita-ho!!

      Elimina
  2. Ostia vaya patejada mes wapa no? No vaig poder comentar el post anterior xrque hem vaig kedar sense paraules de veure akella meravella. Per cert les cobayes akestes tenen una pinta tope de rica. Jo me la fotia a la parrilla vuelta i vuelta que sagni. Aki a bcn ja comencen les plujes, en mariano continua fent de les seves i al jaume matas li han caigut 6 anys de preso. Ale chatus una abraçada desde can picha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejejej!! Creu-me que despellejades i servides a la taula amb les dentetes i tot, no feien bona pinta!
      Pobre Matas, és una conspiració contra ell!

      Una abraçada! Deixes el llistó alt, no com la Zina! ;-)

      Elimina
    2. X cert edu, ja sabem de la teva afició per les llamas aquestes, pero en la foto del machu pichu era necesari que fesis un photoshop? semblem un control+c control+v o unas llamas animatronix. buenu, sera la distancia...esperarem a que surtin unes llamas en condicions :P

      Elimina
  3. Uaaaauuu abismo de Helm!!! Veig que heu replegat a"la comunidad del anillo" però una mica descompensada ja que hi ha més elfos que hobits ;)
    Jo ja hagués mort a la primera baixada i m'hagués quedat a l'oasi canviant les lembas per gigabooms. En toni demana pels Condors. Hagessiu pogut pujar al seu llom.
    Una besada graaaan petits aventurers!!
    Marta Pe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Martona!! si pareixiem l'ONU m'es que la comunidad del anillo!!!
      i no finalment no repetiré de cuy, no era molt gustosa aquesta rata enorme, però ja ho he tastat!!
      estudiarem lo de les fotos dels condors...

      un beso enoooorme pels dos!!!

      Elimina
  4. I a sobre us poseu en forma!! us queixareu!!! molt bona pinta la cuina de la primera nit, un menú molt variat veig que tenien!!! jajajaja

    Nosaltres esperant que en un parell de dies posem marxa cap a Filipines! Per fi!

    Una abraçada nois!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eva, com portes el compte enrere?? Ens llegeixes cada dilluns al matí??
      Sort al vostre viatge, ja us ho mereixeu!

      Una abraçada, a veure si us animeu i ens trobem en ruta!

      Elimina
  5. Jope carinyos! Sembla que lo que estau contant es d'un llibre d'aventures !! i vaja aventures estau gaudint...Precisament em demanava que menjariau pel camí, i ves aquí la resposta : hamsters !!! olé per na Marina que ha gosat provar-ho. Las vessants del caño som impressionants, les magnifiques vistes, el colors de la roba de la gent, els costums religiosos, encara que lo de estrenyir el capet als nen es un poc fort, las caminades que han de fer per el mes necessari..... tot lo que ens contau es impagable, reis meus. El que si es segur que tornareu amb bones cames !!
    Per aquí ha començat la primavera amb fred i pluja,però ens ha duit la condemna den Matas i n'Alemany , 6 i 3 anys al hotel de la Crta. De Sóller,encara que no s'ha fet efectiva .
    Besades molt fortes viatgers! I seguiu contant moltes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins que no estigui entre reixes no m'ho creuré!!! aquest encara dirà que està mal·lalt com na Munar...
      Frivolitats a part el "hamster" com li diu n'Edu no va ser gaire bo... però s'havia de provar!!! i ses rialles que varem fer quan ens varen dur aquest bixo amb sa boca oberta i mostrant ses dentetes, no va tenir preu! això no lleva que no vulgui repetir!!!

      molt de miaus per tots!!!!

      Elimina
  6. impressionant, impressionant... no pareixeu molt cansats a la foto. Es increïble el que esteu fent, quan faci un parell d'anys que hàgiu tornat, tal volta valorareu amb tota la seva plenitud l'aventura que avui viviu. Els antics filòsofs deien, i jo hi estic d'acord, que l'única manera de "saber" és viatjar, conèixer món, sobretot a la gent. segur que en tornar sereu "savis"... i això sense deixar que vos allarguin el crani... es una llàstima que per tot on han arribat els cristians hagin fent destrossa, per imposar les seves idees i dominar a tot-hom. Estic convençut que n'Edu abans d'acabar aquest viatge menjarà un poc de tot, que penses que menges als xinos de Palma? na Marina ja està preparada... una bessada molt forta per tot dos..

    ResponElimina
    Respostes
    1. No feim cara de cansats perquè des d'adalt les vistes et canviaven la cara de cop!!! impressionant és la paraula perfecte per definir el que vàrem sentir!!
      Cada dia com be dius som més savis i això no ha fet més que començar!!
      N'Edu no va menjar hamster però està menjant altres coses així que arribarem ben curtits a l'illa i qui sap per ventura s'atraveix a menjar frit i tot!!!

      una besada enooorme per tots!!!

      Elimina
  7. Què m'agrada de molt despertar-me el dematí i en comptes de llegir les males notícies mirar el vostre blog... Edu, no t'imagin sent el darrer de l'excursió!! esper que no perdeu les forces per pujar o baixar cims... ja saps que jo trec la llengua només per fer es torrent de Biniaraix, així que mágrada veure fotos de llocs on possiblement no hi arribaré mai... ànims i disfrutau! Besades,

    Marta F

    pd: Marina, què tal es gustet de hàmster? parescut al conill amb ceba? ;)

    ResponElimina
  8. Hamsters!??!!? Però si podrien ser la connie!? Estic flipant que es mengin això! Cabrooooonssss!!! Que no vagi jo allà que em posaré a menjar caraconos de la zona a veure quina gràcia els hi fa!!!
    Així que heu passat tres dies a Marina d'Or ciudad de vacaciones i posant quatre fotos amb muntanyes de fons ens voleu fer creure que heu pujat i baixar fins el riu... fins que no vegi una foto bebent aigua del riu no m'ho creuré!!! :)
    Marina, li has de fotre més canya a l'Edu que encara manté la "curva de la felicidad" intacta!!! Més esport Edu! Seràs l'única persona que fa la volta al món i al tornar haurà guanyat uns quilets... lamentable!
    Una abraçada parelleta!
    Cuideu-vos molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em menjava mil vegades abans a la Connie que aquelles rates-hàmsters sobrealimentades!!
      Ens has pillat Marçal, en realitat estem a un hotel de Magaluf i tot el que escribim aquí ens ho inventem mentres fem copes. Imaginació no ens falta!
      Com tornis a dirme gordo agafo un avió i et fotu d'osties fins el carnet d'identitat!

      Una abraçada! Segueix així i et guanyes el premi al seguidor incondicional (mares no incloses a la promoció)

      Una abraçada!

      Elimina
    2. Gordo no però feliç... :)
      Ja em diràs quin és aquest hotel de Magalluf ciudad de vacaciones ok? Ja dèia jo...

      No sé si sabeu que a Madrid els hi surt espuma per la boca!!! Ja els tenim a 6 puntets! I perdent els papers al camp del Vilareal! No es van presentar a la roda de premsa posterior el partit pq segons ells va haver-hi robo! Quan no van pitar dos penals clars a favor del vilareal... que bé ens ho passarem abans que acabi la lliga!!!
      Una abraçada!

      Elimina
  9. Hola petitons, cada cop viviu experiencies d'allò més extremes. Fa goig de veures!!!Quina sort de no fer l'excursió amb la mama, perqué si hagués baixat el canyo..., no hagués pugat.
    El Sr. Matas li han caigut 6 anys de preso, però per ara no el tencaran.
    Edu, quants soles vas pagar a la indígena del barret i l'alpaca guarnida, per dixar-se fer la foto?
    Un bravo per la Marina que menga de tot!!
    Petons,
    Rosina

    ResponElimina
  10. Edu ets el client numero 1 de tots els xinos de 5 euros de BCN i despres fas un lleig quan et brinden hamsters 3 delicias? muu mal.
    Xulo el canyon akest, quasi tan impressionant com el de Tavertet eh :-)

    Per cert, prop de 4000 visites! sou uns mediatics! veig ke l'spam si ke funciona!

    Una abracada molt forta!

    ResponElimina
  11. Joder tio, es frustrant quan al curro penses "aviam que s'expliquen aquest parell?" i et connectes al teu blog.... em pregunto POR QUE? (a l'estil mou);)
    ENVEJA MAXIMA!!!

    Salut i disfruteu!

    AdriSaura

    ResponElimina