dimecres, 20 de juny de 2012

Nova Zelanda: Illa Nord


Us presentem la Jucy  la campervan que ens permet explorar tots els racons de Nova Zelanda. És molt més que un transport. Aquí menjem, dormim, i passem totes les estones que no voltem pel nostre propi peu. 


Després de passar uns dies a Auckland, una ciutat agradable molt a la americana amb un museu impressionant amb molt de la cultura maorí, ja estàvem ansiosos per començar la ruta i aquesta vegada sense carregar la motxilla ni cercar allotjament ni restaurants. Érem lliures! I el millor de tot és que per una carambola ens donaven una furgo molt millor que la reservada (vella i barata) pel mateix preu. Yeah!



Així que una mica acollonits per això de conduir per l’esquerra (gràcies, colonitzadors anglesos!)  posàvem rumb al Far North, la punta nord. La primera sorpresa és adonar-se que les distàncies són molt més llargues del que pensàvem. De fet Nova Zelanda té una extensió superior a Gran Bretanya però a l’estar al costat de la descomunal Australia sembla petita. Qüestió de perspectives. 
La segona conclusió és que les carreteres són una merda, estretes, sense cunetes, i plenes de corbes boges en un zig-zag infinit. Però l’element vial estrella són els “One Lane Bridge”, ponts unidireccionals. Això significa que vas per la carretera nacional i de sobte es crea un duel a mort amb el tío que et ve de front perquè no hi va haver pressupost per fer un pont amb dos sentits. A veure qui és el primo que atura primer!

Seguretat vial a part, la primera parada important que fem és al bosc de Waipoua on abunden els kauris, arbres mil·lenaris de proporcions descomunals. El de la foto té 13 metres d’ample i 52 d’altura! Una serra elèctrica li feia pessigolles. El catàleg de vegetació estranya no s’acaba mai aquí a les antípodes. Al pòdium també hi ha els arbres d’una zona fangosa de Bay of Islands amb les arrels exposades per cercar oxigen. Sí, són aquests camps de punxes.



En pocs dies ja vam captar que la gràcia de Nova Zelanda és anar fent paradetes en les infinites cascades, passejades per boscos, o miradors que t’alegren els trajectes llargs i també provoquen que s’esgoti la bateria de la càmera!










Decidim, per falta de ganes, passar de conduir fins a l’extrem nord, el Cape Reigna. Tenim ganes de plats més forts, així que ens dirigim a la península de Coromandel, a l’est d’Auckland. Allà, una de les excursions més interessants és fins a Cathedral Cove, que amb les fotos, no cal explicar el perquè del seu nom.
I d’allà, el primer contacte amb la Nova Zelanda geotèrmica, la Hot Water Beach. Un llac tan extraordinari com una platja on, a uns punts concrets, excaves a la sorra i en surt aigua bullint!



Però sense cap dubte, el millor de la illa nord és Rotorua, aixecada a una zona on ningú amb seny hi hauria muntat mai una ciutat... és una bomba de rellotgeria! La terra desprèn fum blanc per tot arreu, i això per no parlar de la pudor a ous podrits provocada pel sofre del subsòl. Veure per creure. 


I ja a Waiotapu en quedem astorats del tot quan fan explotar el guèiser (diuen que posan-t’hi sabó, tenim la teoria que era dinamita per com tremolava tot!). Llavors encara no sabíem que allò era només el principi. L’itinerari et duia per un dels punts amb més activitat geotèrmica de la zona amb basses fumejants de colors impossibles depenent dels elements en suspensió predominants. 







Us imagineu banyar-vos a la verda fosforescent? Seria una mala idea, és d’arsènic. Qui s’hagi documentat sobre com assassinar al Mourinho sabrà que és un verí infalible. La resta té temperatures que superen els 100 ºC així que us sentiríeu com les llagostes que es bullen vives! Tot el que et rodeja a Rototua, es mira però no es toca.

Amb el subidón de Rotorua, carretera i manta, ens plantem als peus del Tongariro National Park, més conegut pel seu nom cinematogràfic: Mordor. Per sort encara no som “portadores del anillo” i no calia destruir-lo a l’interior del cràter però teníem molta il·lusió per fer el que diuen que és un dels millors treks. Despertem, dia esplèndid, però els volcans amagats darrere aquell petit nuvolet. Era una trampa.  Es va convertir en un temporal de vent i pluja. Una hora i mitja després de començar ens retiràvem xops. Mala sort i que li donguin a la Terra Mitja.

I per colmo ens sortia un altre problema: se’ns acabava la roba interior neta o, en la nostra jerga, estàvem en alerta roja. Però on estendre la roba si tot el dia et mous? A l’únic lloc possible: dins la Jucy! Llavors ens vam sentir molt gitanos perquè amb prou feines ens podíem moure allà dins i el pitjor era que allò no s’assecava. Les dificultats afinen l’enginy, així que tota la roba va passar pel salpicadero on hi surt aire calent! Toma! Perdó per tots els qui només espereu trobar paisatges al blog i us trobeu una foto dels meus gallumbos a secar! És la crua realitat de la vida nòmada!

 

Per acabar, una visita llampec a la capital, Wellington, on ens vam fotre a cuinar dins la furgo aparcats a l’avinguda principal. Ja només ens faltava dir “It’s sad to ask for but it’s sadder to steal” (Es triste pedí pero má triste é robá) però potser en anglès no té tan ganxo comercial. Ja només ens faltava embarcar-nos cap a la Illa Sud.

Ah! Tots dos vam fer els anys dins la Jucy. Pocs luxes, una mena de coca comprada al súper i una sola espelma. Sense intercanvi de regals. Honestament, l’experiència que estem vivint és més que suficient.


15 comentaris:

  1. Bé! després de mesos sense dir res al vostre blog, i l'Ander retraient-me que és millor amic vostre que jo... M'he decidit a fer un comentari!!!!!

    Al loro! Estic cada dia més gelosa de l'experiència que esteu vivint, això va in crescendo!

    Per altra banda, des de la meva inexperta opinió podeu aprofitar els viatges amb la Lucy, si els feu per eixugar la roba, un condueix i l'altre treu uns pantalons per la finestra.... És una opció tant vàlida com qualsevol altra!

    Per cert un gatito de New Zeland seria la bomba!!!!!!! Que d'aquest hi ha poques opcions d'aconseguir-ne...

    I ja per acabar... Felicitats (tardanes)!!!!

    Aneu amb "cuidado" per aquests móns de déu!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Zinaaaa!!!

      Ja era hora collons!!! L'Ander té tota la raó, participa, no siguis tímida!! Ara et motivaria fer-ho?? Jo recordo en el darrer sopar a casa teva un rotund: "és massa temps, jo no podria". amigaaaa, tot és posar-s'hi, 4 mesos i han passat volant!
      Ara no poden haver-hi gatitos ni milongas, no el puc carregar 4 mesos més! Vindrá de Vietnam o Laos, ok?

      Aquesta d'eixugar els pantalons per la finestra és vàlida pero amb els calçotets al salpicadero i els pantalons de bandera semblariem un puticlub amb rodes!!

      Una abraçada guapa, espero veure't sovint per aquí! Ander tu tampoc no ens pots fallar, segueix incondicional!

      Edu

      Suprimeix
  2. Muy buena la presentación de la caravana ó nido de amor!!! Como que pasamos los ratos!!!??...., cuantos ratos pasáis al día?? Nenes que esto lo leen las mamis!!!

    Aun recuerdo, cuando a un par de kilómetros de Rotorua, tu hermana descarada, me pregunta que si me había relajado($?&%$@!&%=),realmente este olor…mmmmmhhh... Tardas poco en acostumbrarte y demasiado en quitarlo de la ropa.

    Pareja!! quien es el tío barbudo que aparece en las fotos??? Edu no te dejes, te recuerdo que llevas la misma ropa hace meses, no das palo al agua otros tantos,… ejem… (like a homeless) que después de Nz toca Australia…., y piensa en tíos rubios, fibrados, con todo el tiempo del mundo para enamorar a una “musa latina”!! Ya te mandare el manual del Six pack con regalo del “sex-appeal personal”

    Que te hemos dicho de las indiscreciones públicas, por cierto los boxer con tacto de pana (de mil lavados a mano!!)….Ya los podrías tirar….., que no habrá un Punto Blanco, pero seguramente un Zara si que encuentras!! o siempre tienes la opción de escape libre... Te aseguro que te acostumbraras y la sensación de libertad sumada a la caravana será mas intensa!!

    Realmente tener la libertad de no tener horarios de transporte es una calidad en viaje, receptivo al mundo exterior.

    Cuidaros mucho!!! Y recuerdos de la Prima de riesgo!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mi atractivo esta muy por encima de los rubios surferos, con o sin barba! No necesito pasarme la vida en el gimnasio como otros (ejem!).
      jejejej Gallumbos de pana, esta si que es buena! Si los vuelvo a lavar una vez más con Fairy creo que directamente se desintegran como una aspirina efervescente!!

      Os imaginava aqui con nosotros en muchas situaciones!

      Un abrazo!!

      Edu

      Suprimeix
  3. Quines roques més impressionants! Fa fred ara per allí? Estic equivocada o la Lucy és una guarrilla sexy? jeje. Mola això de la caravana. Ja vos imagino sortint del vehicle i anar al restaurant de davant: perdona soy el vecino de enfrente, tienes un poco de sal?
    Per cert però al salpicadero hi trobo a faltar algo. On son els calçotets tejanos i els del tattoo??!!! Ja heu fet algun manjar newzelanés? Que et donen per allí?
    Molts petons i ja sabeu "Pa sé conductor de primeraaa, aceleeeraaa, aceleeeraaa! (amb cap he!)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma collooooons!! Que això és una plataforma pública!! Què ha de pensar la gent sobre que les meves amigues coneixin tot el meu repertori de roba interior de gala??? Aquests els vaig deixar perque me'ls estimo massa com per destrossar-los en aquest llarg viatge.
      El menjar és, simplement, el que decidim cuinar a la Jucy. Aquí no hi ha turisme culinari, que hem d'estalviar una mica!

      Molts petons!

      Edu

      Suprimeix
  4. Guapos!

    Super fotos i super experiència! disfrutau molt!!!!

    Super foto de colada és fenomeal!

    Esther.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Macona,
      Ets sa meva incondicional! He estat pel reino de Roham i he pensat molt amb totes vosaltres!

      Molts besos,

      Marina

      Suprimeix
  5. I Punto Blanco mítics!!! Quin no té aquest model d'aguanta-paquet! :)

    Què espectacular xatins!!! Ha de ser increïble enbrancar-se en una aventura per la petita illa de Nova Zelanda (com el peñón de Gibraltar d'extensió) buscant Mordors i paratges que ni amb somnis podríem arribar a somiar (estic poètic avui eh! serà que és divendres i marxem a Puigcerdà!!! Ja us passaré alguna foto del Mordor de la Cerdanya... Alp!!!).

    Ostia, la piscina verda no serà de la casa del Hulk no? Jo havia sentit que tenia un xalet per la zona... :)

    Vosaltres ver fer anys a dins una furgoneta... jo el dia 19 (dimarts) vaig anar a Montpellier a veure el meu estimat Bruce!!! IN-SU-PE-RA-BLE!!! Edu, sé que estàs pensant en la broma de Live in Kosovo... :)

    Una abraçada molt forta i no cal que digui que us cuideu pq se us veu genials!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La diferència és que uns omplen els gallumbos i altres fan el truc d'embutir-se cotó per donar el pego! T'enrecordes aquell dia que perdies el cotó pels passadissos de la uni?
      Puigcerdà és de puta mare. A disfrutar! No hem de renunciar a lo nostro!
      Ah!Ves al psiquiatra a tractar-te això del Bruce...

      Una abraçada!

      Edu

      Suprimeix
  6. Hola parella: en primer lloc us he de dir que amb aquesta furgo qualsevol es veu capaç de fer el que feu,és que ho té tot, fins i tot amb aquet color passa totalment desapercebuda.
    Amb lo del One have bridge si poseu cara de molta mala llet i accelereu, segur que el que ve de front para.
    L'estesa de roba dins la furgo m'ha deixat bocavedat, sembla mentida el que s'hi pot arribar a fer dins d'un vehicle.

    Una abraçada molt forta pels dos, com diu el Marçal se us veu genials.
    L'home del mono

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No saps fins a quin punt! Fins i tot tenia torradora, DVD, i calefactor elèctric! El problema va ser que no vem anar ni un dia de càmping i si no ens conectàvem a la xarxa elèctrica eren com objectes de decoració!
      Si t'agrada el color de la carrosseria, t'agradaran els llençols a conjunt!

      Una abraçada crack!

      Edu

      Suprimeix
  7. Impressionant!!! Nova Zelanda és un destí que no puc deixar escapar! I si us agrada tot això de les fumaroles, l'olor a ous podrits, els geisers, les basses d'aigua calenta i els ponts d'un sol carril a la carretera principal, el vostre pròxim destí ha de ser Islàndia!!
    i Quina passada la caravana! Com deia algú per aquí, treure els pantalons per la finestra es una altra bona opció!!

    AAHh i felicitats atrassades a tots dos! No crec que existeixi millor manera de celebrar-ho!!

    un petonàs!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que Islàndia pinta molt bé, ja m'explicaras quins racons s'han de descobrir! A més ha estat l'únic país que ha tingut els collons de deixar quebrar els bancs i jutjar el seu primer ministre per tota la crisi que van generar uns i altres! Responsabilitats penals per tota aquesta tropa!!

      Petons i gràcies per la felicitació!

      Edu

      Suprimeix