dilluns, 11 de juny del 2012

Darrera aturada: Valpo i Santiago


Un miler d’experiències després concentrades en tan sols 3 mesos, i sense ser-ne conscients del tot, ens plantem a la darrera etapa llatinoamericana. Deixem enrere els boscos, llacs, i volcans xilens per cremar els darrers cartutxos a dues de les principals ciutats del país: Valparaíso i Santiago. La primera ens ha encantat, la segona no tant.

Si per una cosa “ amb caràcter” entenem que es singular, amb estil propi, i a contracorrent, Valparaíso té molt caràcter. Començant pel seu enclau sobre nombrosos “cerros” (turons) amb incontables miradors amb vistes al Pacífic. “Valpo” és una de les ciutats del món que concentra més murals i art al carrer, i la converteixen en un gran museu a cel obert. I per arrodonir l’explosió de colors, totes les cases estan pintades diferents, a quina més atrevida, i amb estils arquitectònics diferents. Però en comptes d’un caos hortera la ciutat té una harmonia difícil de definir.

 



Però Valpo ens va rebre amb un bon ensurt. Tot llatinoamèrica està plagat de ramats de gossos de carrer que, sense motiu, sempre ens acaben seguint com si portéssim butifarres a la motxil·la. Sis chuchos ronyosos van envoltar a la Marina i es van començar a mossegar entre ells. I oju que ja ens han advertit que els cans tenen el codi gitanu, Si li fots una patada a un, tots se’t tiraran a sobre després! Així que la Marina cridava i jo tampoc sabia que fer. Uns crits després escapàvem sense tenir que posar-nos l’antirràbica!

 



A Valpo vam estar a casa d’una parella, Sebas i Peter, xilè i “gringo”. Cada setmana acullen a couchsurfers tot i tenir un pis ben petit, Sí, són gent molt sociable i xerradora, i també ens van mostrar alguns dels racons més interessants. Com per exemple, un dels molts elevadors de principis de segle, tot de fusta, que s’usa encara per remuntar el desnivell dels cerros. Realment, Valpo no és apte per les yayes. Tot són pujades i baixades pronunciades.

 


El darrer dels 4 dies que vàrem passar, vam anar a la casa del famós poeta Pablo Neruda, aquell que va escriure famosos versos com “Ya no la quiero, pero tal vez la quiero. Es tan corto el amor y tan largo el olvido”. El cas es que la seva residència era d’allò més pintoresca, plena d’objectes estranys i una distribució absurda però amb les millors vistes imaginables.  Tots plegat feia que marxéssim de Valparaíso posant-la al podium de millors ciutats llatinoamericanes. 


També pel monument més merescut però que ningú s’havia atrevit mai a fer!!



I de la capital, Santiago, tampoc teníem gaires expectatives. I així va ser, ens va deixar bastant tebis. Té llocs agradables per passejar, parcs, museus, i gran avingudes. Però al nostre parer li manca alguna cosa que destaqui, una cosa realment pintoresca. A més té uns nivells de pol·lució altíssims.  Només cal pujar a un dels cerros per comprovar el que els locals en diuen “smog”, mescla de les paraules angleses “smoke” (fum) i “fog” (boira). Nosaltres no som tant elegants i ho definiríem directament com merda inhalable! Tot i això encara era un dia prou clar i s’intuien els Andes al darrere! 


També per ser justos, cal dir que Santiago té la Casa de la Moneda, edifici que va bombardejar el dictador Pinochet durant el cop d’estat contra el president legítim Salvador Allende i que va suposar l’inici d’una llarga dictadura. 


Ens va sorprendre que aquí tenen una forma molt diferent d’afrontar aquells anys de repressió i assassinats. Acaben d’obrir el Museu de la Memòria, on s’expliquen totes les aberracions que es van fer amb documents i testimonis. Ens va deixar amb la boca oberta que ho afrontessin amb aquesta dignitat i obertura. Ens preguntem com pot ser que a Espanya tot just s’acabin de retirar els noms de carrers feixistes i que per una cosa tant elemental com obrir una fossa per identificar-ne els afusellats o per investigar els innumerables crims comesos es destitueixin jutges i sempre s’apel·li a no reobrir velles ferides. Dues maneres ben diferents d’afrontar un passat fosc: posan-t’hi llum o mirar a un altre lloc i “aquí no ha pasado nada”.

Per acabar unes imatges de dues persones que s’han portat fantàstic amb nosaltres acollint-nos a casa seva: el Nono i la Valentina. Gràcies a tots dos!




 A la foto de bar tastem el Terremoto, una mescla de vinachu blanc de garrafa, Fernet, i una bola de gelat de pinya. Estrany però entrava inacom aigua. Però l’endemà descobríem perquè tenia aquest nom... els efectes secundaris eren devastadors!


Imaginem que tots esperàveu l’entrada de Nova Zelanda. Arribarà aviat!  

6 comentaris:

  1. Quina meravella de fotos! malgrat tot no siguin de la natura tan espectacular com ens heu avesats. El encant de Valparaiso es palpable a les fotos,l'escala completament dibuixada, els colors de les cases, les plaçetes, els grafitis que omplen las façanes.... tot! i els cans ,que em recorden la situació viscuda a Grècia també dins la capital,on ens seguien i ben bé no sabíem a qui pertanyien però que tothom els hi feia molt de cas...
    A Santiago,normal amb la pol·luciò. Es el preu que paguen las grans capitals, així i tot es molt ermosa i com deis només ja la Casa de la Moneda on es vas viure un pedaç d'historia tan determinant....Aquí a casa no es que mirem a una altre banda, que també, el que crec es que la transició encara està per venir...
    Bé lo del "terremoto" ja ho vaig comprovar directament parlant amb na Marina i don fe de que no exagerau quan parlau d'efectes.....
    Moltes besades.Vos estim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo dels cans és una pasada! n'hi ha per tota sud amèrica!! a més lo xungo és a Santiago que creen pandilles i pobre de tu que vulguis pasar per la seva zona...
      Lo del terremoto es un oi realment però és tan dolcet que entra com aigua... i ja vas veure com estava l'endemà...

      Gaudiu del soleiet que per aqui l'anyoram!!

      Marina

      Elimina
  2. Ya nos habéis dado razones por las que no vais a olvidar Sudamérica, ya tenéis tres meses y mil historias, y lo importante es no llegar a ese fatídico día de regreso=Game Over, ha sido un gran balance por vuestra parte!! Edu i Marina, creemos que cumplisteis todas vuestras y nuestras expectativas!!

    Cierto es que un capitulo sangriento os hubiera posicionado en el Top ten!! Aunque esto lo podéis remediar con los tiburones de Australia, Edu!! hasta que no te muerda un perro, no llegaras a ser un hombre!! Para la próxima Marina, utiliza “cualquier cosa” que lleves contigo, que puedas agarrar como escudo = Edu!

    …Y si respectan al Art Deco del WC, es por la altura de la obra, sino más de uno la hubiera estrenado, con un buen pino y no con la aloe-vera que tiene de sombrero.

    Ya vas pillando la dinámica de un diario de tirada nacional, habláis de sucesos, cultura, gente, internacional, servicios, sin faltarte la política (= kk),…Aunque….los Chilenos no son los mas adecuados, por tener esa doble consciencia moral…, divorcio aprobado hace un par de años, recriminación y represión a la comunidad Gay…

    A falta de paisajes, monumentos, arquitectura, ciudades o pueblos….., moveros en busca de personas, que son ellas las que te pueden dar las mejores pinceladas en vuestro cuadro. Recibiréis más verdades que en cualquier otro momento de nuestra vida. En los últimos viajes, tanto Sara como yo, aprendimos que lo que más nos llena en un viaje es conectar con la gente, hacer amigos, conocer a cada persona que se cruza en nuestro camino. Aprendimos también, que lo más difícil es justamente eso, porque cada nueva amistad ya viene con fecha de despedida. Como desde un principio ya habéis aprendido a convivir con esa realidad, a aceptar que mientras sigáis siendo viajeros siempre tendréis que seguir despidiéndoos de la gente que queréis.

    Recordad que la rutina es el habito para de renunciar a pensar!!

    Momento nostálgico “la felicidad sólo es real cuando es compartida” (Into the Wild). Creo que ahora por empatía, entenderás cuando os decíamos que fueron los meses mas felices de nuestra vida!!

    Pd: muy buena la foto del chileno que repasa de arriba abajo a Marina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fantástico cuñao. En tu línea: buenas reflexiones y aún mejores provocaciones! El Game Over aún lo vemos muy lejano, aunque es mejor ser consciente al máximo de que esta es una experiencia irrepetible y que hay que intentar sacarle el máximo partido. Tienes razón en eso del valor de las personas que vamos conociendo y que dejamos atrás. A pesar de lo breve de la relación se crea un vínculo especial...que ojalá perdure.
      I no te pongas tan nostálgico Juanjo, que ya se que tramas más cosas en la sombra de lo que quieres reconocer... Seguro que tu no compartes eso de que algo así "sólo se puede hacer una vez en la vida", correcto?

      Un abrazo, nos vemos en Tailandia!

      Edu

      Elimina
  3. Se us veu molt i molt bé! Tot i que tinc la sensació que aquest blog és una mica regreso al pasado no...? Sabent que ja esteu a milers de quilòmetres de les aventures que aneu explicant (sí, és una crítica pq us poseu les piles i aneu més al dia amb el blog!).

    Avui no seré gaire profunt pq portem una setmana una mica intensa... dilluns passat van atropellar a la Míriam quan anava camí de la feina (a dos carrers de casa) i, tot i que no s'ha trencat res, ha sigut una setmana complicada... Hospitals, mútues, dolors, més dolors, etc...

    Però bé, ara que ja fa una setmana sembla que comença a haver-hi una millora i comença a trobar-se una mica millor... a poc a poc i bona lletra.

    Us envia molts petons des del sofà :)

    Una abraçada molt i molt forta, que en moments com aquest te n'adones de lo fràgils que arriben a ser.

    Cuideu-vos molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre Miriam!! Molts ànims i tota la nostra energia positiva des de l'altre punta del món!! Ara ha de regar el triple!
      Sí Marçal, no hi ha manera d'anar al dia amb el blog, però és un curru que ni t'imagines això! Però sí, l'ideal seria explicar en el moment en que hi fòssim... en fi, ningú ha dit que això sigui un diari!

      Una abraçada ben forta, sobretot per la Miriam!

      Marina i Edu

      Elimina