divendres, 5 d’octubre del 2012

Muang Ngoi Neua. Fang i lao-lao


A Laos quedar-te tirat a la carretera ha de ser com una mena de ritual d’iniciació. Aquesta vegada tones de terra i pedres havien caigut a la carretera i calia esperar que les excavadores netegessin la ruta. En temporada de pluges això és el pa de cada dia però llavors encara no ho sabíem.



L’objectiu era descobrir el Laos més remot. De Luang Nam Tha, seguim cap a l’est fins a Nong Khiaw. Només arribar-hi el sol es tant insuportable que ens refugiem a un petit restaurantet. I com teníem tota la roba molla perquè en l’anterior parada havia plogut sobre la nostra colada, sense cap vergonya el cuñao muntava l’estenedor a la porta del local. Aquí tot et fa de forma espontània i ningú es preocupa de protocols.

                   





Passem un nit per 4 euros a un bungalow que dóna al riu amb vistes increïbles... i l’endemà la Marina s’enduia un bon ensurt al descobrir un intrús dins la seva bota. 




Intentem arribar caminant a una cova però resulta que el riu s’ha emportat el pont. Bravo un cop més per les infraestructures laosianes! Així que ens dirigim cap al nostre destí final, Muang Ngoi Neua, un poblet tant remot que només s’hi podia accedir amb una barqueta una hora riu amunt. 





El trajecte una mica incòmode, no tant perquè la barca és estreta i plena fins als topes, sinó perquè teníem una aranyota immensa i peluda al sostre, just a sobre nostre. Li vàrem senyalar amb cara de circumstàncies al laosià del nostre costat i ens va respondre amb una mirada com dient “i què?”. Suposo que per ell era com si a nosaltres un guiri ens senyalés emocionat un colom a Plaça Catalunya!


I ja al poblet de Muang Ngoi Neua, sense cotxes i amb llum elèctrica per generadors (només de 19:00 a 21:00), pillem un altre bungalow (3 euros/nit, 1’5 per persona!) i donem un passeig pels camins de terra. 

               

Però ja hem dit que aquella calor era un turment, així que no estàvem gaire per temples. Fins i tot els monjos feien una becaina. 




I de casualitat, trobem un afluent del riu principal ple de nens banyant-se. Era el que necessitàvem! L’estrany era que de molt a prop del llit del riu, sortien nens que semblaven el monstre del pantà de tant embadurnats de fang que estaven. I seguint la pista trobàvem l’origen del fangal! Allò eren com unes pringoses arenes movedisses. I els nens es van engrescar amb nosaltres i ens ensenyaven el ritual de tirar-t’hi corrents i després treure’t la merderada al riu. I vuelta a empezar! I com vàrem riure i jugar com nens grans amb aquell ramat de nens! Certament, la màgia de Laos és poder interaccionar així amb els locals.  

 











L’endemà, teníem una excursió en ment, així que entre muntanyes càrstiques i camps d’arròs, arribàvem a unes coves d’on naixia com per art de màgia un rierol. 



El més curiós d’aquest país és que, tot i que no té mar, et passes el dia en remull per voluntat o per necessitat, perquè al igual que a la jungla vàrem tenir que creuar mitja dotzena de rius! Al final ja anàvem amb banyador com guiris per Magaluf. 








I força quilòmetres i rius després ja érem a les portes d’un poblat enmig del no-res. Però d’allà sortia una música laosiana estrident d’allò més distorsionada! Allò era com una festa major! I fidels a la seva hospitalitat, ens conviden a menjar i beure! Un d’ells (l’únic que xerrava una mica d’anglès) ens explica que celebren el primer mes de vida d’un nadó. Estrany, no? Resulta que a Laos, fins el primer mes, els nascuts no tenen ni nom! 

Creuen que ha de passar aquest període perquè l’ànima es consolidi al cos i, per tant, siguin plenes persones.  I venga lao-lao (licor d’arròs) i venga aguantar a un borratxo que s’aferrava massa a les noies!


              




Sortint alegres d’allà, la primera prioritat era trobar una ombra. I la trobem a una barraca enmig d’un camp. A la motxilla portàvem “or vermell”, és a dir, pernil del bo que havien portat de Barcelona la Sara i el Juanjo per gentilesa de la mama! Després de mesos a base de noodles i arròs, allò era el més semblant a la glòria. I calor + alcohol + bon dinar = siesta!

      

Ja estàvem ben empapats del que és el Laos rural, així que era el moment de dirigir-nos a una de les ciutats més boniques del sud-est asiàtic: Luang Prabang.


4 comentaris:

  1. Collons!!! A sobre que esteu de luju, hem d'aguantar veure com us foteu un ibèric meravellós!!!??? A la mierda!!!

    No sé si sabeu que ahir a Palma van detenir un loco que volia atemptar contra la universitat de Mallorca a lo Columbine. Tenia 200Kg d'explosiu per fer-los volar amb tothom a dins... Per sort l'han pillat abans!

    Ja veig que seguiu tan meravellosos com sempre, seguiu així!

    I trigueu molt a tornar, aquí la cosa cada dia està pitjor i d'aquí poc veurem entrar els tancs per la Diagonal quan volguem fer un referèndum d'autodeterminació que cada dia és més aprop.

    Cuideu-vos molt i seguiu informant, que se us llegeix amb molt de gust!

    Una abraçada pixurrins!!!

    ResponElimina
  2. Edu te voy a dar…Magia..ehh, te recuerdo que esta magia de interactuar con los locales consistía en tocar el cuerpazo de nuestras mujeres: cara angelical y manos de borrachos (tocando todo lo que sobresalía de la línea del cuerpo), aunque peor fue encontrarnos la evolución de estos niños, transformados en el borracho de la fiesta del bautizo, Joder ni tu culo se salvo de ser tocado por ese tipo!! Por lo que veo se te ha olvidado colgar esas fotos!!

    Este post es un poco subido de tono…. Tías en bikini por la selva, peleas de barro, alemanas que enseñan el pecho por el agujero de la camiseta (foto de la barca), que digo agujero!! Abujerazo! digno de la capa de ozono!!!

    No te preocupes que contaré la verdad de la historia en cuanto me anime a escribir el post!!

    Come se entere Mekel de que hay poblaciones con cortes de luz, ya te digo yo cual va a ser el próximo recorte impuesto para Spain!!

    Un beso muy fuerte!!

    ResponElimina
  3. Posant-me al dia de tot: muy fuerte...
    Pobre cunyao, Edu-Màquina (Pau Danés) HAHA
    i quina passada, com no, tots els paissatges, vivences i de més.
    Quines fotos més guapes i què guapo compartir rialles amb els nens!
    Amb què poc es pot disfrutar...

    Seguiu disfrutant, vos estimam molt.

    Psd. Perrete!! Granoteta!!! Dragonet!!

    MIAAU!!

    ResponElimina
  4. Deunidó!! quina vidorra nanus :) el que no entenc es d'on treieu internet en estos remotos parajes! sembla que ens vam equivocar amb cambodja, com mola aquest rollete que us monteu amb el fangi tal ... anda que no! i amb pernil


    eh! que el curry tb está de puta mare eh ;)

    ResponElimina