dimecres, 16 de maig del 2012

Patagonia: La fi del món



Patagonia. El nom ja evoca llunyania i misteri. Un dels llocs més remots del planeta, a l’extrem sud de llatinoamèrica, a tan sols mil quilòmetres de l’Antàrtida. I això es nota. Quan sobrevolàvem la zona, abans d’aterrar a El Calafate, ens vàrem quedar muts. Allò era una terra desolada i plana fins a l’infinit. Poblada només per herbots grocs cremats pel fred i ramats de vaques. On eren els boscos, llacs, i muntanyes que esperàvem trobar? Les primeres impressions acostumen a ser injustes i la Patagonia ens reservava algunes de les millors vivències del viatge... 





Aquí encara estàvem vius a la Champions...
Animats per la bona experiència en Couchsurfing a Buenos Aires, repetíem. I la casualitat va voler que acabéssim a casa d’un català, en Rai, una d’aquestes persones amb una professió impossible: professor de kayak entre icebergs despresos de les glaceres. Amb el bon rotllo que es va generar des del principi, ens va anar persuadint perquè fóssim els seus alumnes. 

Així que ens vam anar a informar a l’agència per qui treballava i ens vam posar pàl·lids amb el que costava, sobretot després de que cap de les nostres estratègies peru-bolivianes de regateig sorgissin cap efecte. Però, escolteu, a vegades se’t presenta una oportunitat única, un cúmul de coincidències que fan pensar que el destí et diu “fes-ho”! I abans d’adornar-nos ja estàvem embotits en un equip per suportar temperatures antàrtiques i remant sobre el kayak!


 


Navegar entre icebergs, a part del risc evident de caure a l’aigua i sentir com està de fred un llac amb glaçons gegants, hi ha un altre assumpte que no sabíem. Resulta que aquestes moles de gel es mouen (leáse Titanic) i voltegen sobre sí mateixos. Tenint en compte que el 90% del iceberg està a sota l’aigua, millor no estar a prop en un mal moment! Creieu-nos, és com una casa que gira!





I és que a Patagonia, el gel i les glaceres, són la tònica. Incloent un dels més famosos del món: el Perito Moreno. Que, atenció, és una llengua de gel de 30 quilòmetres de longitud, 5 d’amplada (unes 17 vegades un camp de futbol) i una altura equivalent a un edifici de 15 pisos. 

Veure-ho per creure-ho! I no tan sols basta amb mirar-lo, també s’ha d’escoltar. La pressió del glaç és tan forta que molt sovint esclata com si tingués bombes a l’interior. I si tens sort pots veure com es desprenen tones de gel i cauen al llac provocant mini-tsunamis. 





De fet, anys enrere van tenir que enretirar el mirador perquè en un d’aquests despreniments, les estelles de gel van matar a uns turistes gafats. La forma més absurda de palmar després del tío que es va electrocutar pixant des de l’andana del metro al cablejat de la via.

                                             

                                             



No estava al nostre itinerari inicial, però animats pel bon temps i les recomanacions d’en Rai, vam posar rumb a El Chaltén, un poblet enmig del no-res però que és considerat la capital argentina del trekking. I amb raó. Aquí vam fer algunes de les excursions més memorables de la nostra vida. 





La primera, al Cerro Torre. Les dents de granit es resistien durant 4 hores amagant-se entre el bosc patagònic vermell pel canvi de fulla (aquí és tardor). Però arribar als seus peus, al llac glaçat és indescriptible. I més quan t’estàs fotent l’entrepà i et ve un “carancho” (una au similar a un àguila pels no ornitòlegs) i et mira i s’acosta com si fos un pardal perquè li’n tiris alguna engruna.









I l’endemà, encara ens esperava un cim encara més especial: el Fitz Roy. Molts acampen a prop de la darrera pujada infernal però nosaltres som més xulos que ningú i en un dia vam fer l’anada i la tornada. Davant del Fitz Roy vàrem mirar al nostre voltant i ens sentírem molt lluny de casa. I també satisfets per tot el que estem aconseguint en aquest viatge.





Però atenció, no tot ens va agradar a la Patagonia. A més d'un fred indescriptible, aquest cartell a l’hostal d’El Chaltén ens va tallar el rotllo totalment! Increïble! Resem perquè en Rajoy no s’enteri d’aquesta nova prohibició!! 


21 comentaris:

  1. M'encanta el bon rotllo que despreneu a Buenos Aires i la Patagonia. Aquesta tardor aniré cap a Argentina a treballar i no descartem res. Espanya fa molta olor a "corralito" i sortida de l'euro i prefereixo que m'enganxi a un altre lloc...
    Una abraçada !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manel, el nostre incondicional comentador!
      Si necessites consells o informació sobre Argentina ja saps que pots comptar amb nosaltres. El blog et pot servir d'inspiració.
      Sí que ha d'estar fotuda la cosa perquè tothom té un desànim encara més pronunciat que quan vam marxar!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Eeeehhh nins!! increible Patagonia, quina experiència!!! No sabeu lo privilegiats que sou d'estar tan enfora i aliens de la trista realitat que ens envolta, jo de voltros faria un pensament i em quedaria a un paratge d'aquests...bé, però primer tornau una estoneta que ja vos començam a enyorar ;)

    Vos estim, disfrutau tant com fins ara!!
    Marta Pe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Martona! al final ens estau asustant de veres... me dona la sensació que ja no és que la cosa estigui fotuda, que sí, sinó que hi ha com a desànim a l'ambient, no?
      nina resistiu!! no passeu pena que tornarem!! i qui sap si tornam per convencer-vos perquè vengeu amb nosaltres a un altre lloc...

      t'estim moltissim!!
      Marina

      pd: vull detalls del vostre viatge a Córdoba...

      Elimina
  3. quina passada!!! la Patagònia és un d'aquells llocs (d'una llista molt llarga, per cert) que he de trepitjar alguna vegada a la vida!! Ha de ser impressionant lo de fer Kayak enmig dels icebergs!!
    i veig també que ja esteu fets uns grans excursionistes!!

    Per cert, si d'aquí 9 mesos surt una nova xinxeta haurem de tornar a l'Hostal d'El Chaltén a donar explicacions....jejejejej

    A seguir disfrutant!!!

    p.d. no sé com canviar el nom que surt per defecte amb lo del compte de google, però que sapigueu que "Clara" vol dir Clara Gaya....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clareta! Benvinguda de nou!
      Realment la Patagonia és un lloc que s'ha de veure, fas bé de tenir-lo a la teva llista de llocs imprescindibles!
      La nostra xinxeta no arribarà... som persones responsables i ens encanta respecta les normatives vigents per absurdes que siguin! ;-)
      Molts petons!

      Edu

      Elimina
  4. Sereu cabrits!!! Vaya passada l'aventura d'Indiana Jones i el iceberg maldito!!! Que valgui la pasta que vulgui, però aquestes coses (en principi) les viureu un cop a la vida!
    Imagino que veu fer de bons catalans i vau dir: "yo no español hablo, no cartel entender..." i vau passar una gran nit.....

    Com sempre, ha d'haver-hi alguna manipulació a l'entrada del blog..... què vol dir posar una foto amb un termòmetre fent veure que a l'interior s'està a -5,3 graus quan es veu clarament que estàs tapant la temperatura interior d'uns càlids 16 graus amb el dit!!!! Els -5,3 graus són de l'exterior!!! AIXÒ ÉS PITJOR QUE UNA PORTADA DE LA RAZÓN!!!

    Una abraçada gegant pardalets meus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que n'ets de capullu! D'acord, per defecte professional m'encanta manipular, però aquesta acusació que fas no té fonament! Tens raó que aquella és la temperatura exterior però la foto està treta just abans de començar un trekking!
      Tot i que a la tornada igual només trobo feina a mitjans com La Razón o Intereconomía, mitjans respectables i que destaquen per la seva imparcialitat. Hauré de començar a cenyirme a explicats els fets tal i com són!

      Una abraçada per tu i la Miriam!

      Edu

      Elimina
  5. Nins, ses fotos són una passada! Sense paraules, només mirar-les un cop i un altre,
    menjau bé?

    no sempre s'ha de fer cas dels cartells!
    besades
    antun

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antun!!
      claro que menjam bé!! a Argentina molta carn boníssima i a Xile ara sobretot peix i marisc!!
      Mil besades per tu i en Pau!!
      Marina

      Elimina
  6. Ara si que hem foteu una rabia maxima....Joder quines pedazo montanyes nanu.. no us va entrar el gusanillo de pujar fins a dalt de tot?? bua , deu ser espectacular la vista desde alla dalt. Realment impressionant, Bravo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tu has vist bé aquelles parets de pedra?? Com no sigui amb grampons i piolet!.... que per cert ens hem calçat per pujar el volcà Villarica (Xile). Atent als propers posts!

      Petons per la senyora i tu!

      Edu

      Elimina
  7. Jo crec que l'esclau que us fa les fotos mentre feu rem pel gel es mereix una foto i un reconeixement públic.

    Deixant de banda lo de comentar l'enveja que foteu amb el super viatge i tot el que esteu vivint, vau fer la prova de cridar com animals durant la còpula aviam si venia algú a posar una multa o alguna cosa així? Hagués estat l'anècdota del viatge!!

    Apa, a disfrutar!! Des d'aquí us seguim amb carinyo!!

    Marc Escudé

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejejej!! Nosaltres fèiem fotos dels altre i viceversa. Després posàvem les fotos en comú.
      I no, no vam fer la prova de montar un escàndol pornogràfic per veure si cridàven a la policia. Som gent respectable!
      Ens alefrem de que t'animis a comentar!

      Una abraçada

      Edu

      Elimina
  8. Quan semblava que ja havíem vist lo mes espectacular, ens sorpreneu amb aquestes moles de gel com si cataratas gegants s'haguessin petrificat! Supòs que fent kayak enmig de tot aquest paratge ha de ser irrepetible!. Si que es veritat que mirant aquests paratges t'has de sentir enfora però com digueu molt feliços de tot el que estau fent i que esta sortint de primera !
    Les fotografies son fora de serie però el motiu fotografiat ja de per sí té tot el merit ! O no? Es broma.
    Per cert les prohibicions estan per saltarse·les Ja ja.
    Vos estim molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va se una experiència que recordarem tota la vida, bé com tot el que estam fent en realitat, cada dia procuram ser conscients del que estam visquent perquè són coses irrepetibles i que ens enriqueixen cada vegada més...
      lo de ses prohibicions tens tota la raó, l'hauriem saltat amb molt de gust, però és que el fred tampoc no feia l'ambient adient pel tema... miaaaaaaau!

      Marina

      Elimina
  9. Hi ha llocs, en què al menys un cop a la vida, s'hi ha d'anar: parlem de París, Londres, Venecia, Nova York i altres, però el Parque Nacional de los Glaciares tant argentí com xilè forma part d'aquesta elít escollida pels Déus que nommés són allà. No n'hi ha a altre lloc i sempre, sempre, te'n recordes com si el temps no hagués passat.
    Les fotos dels kayaks, aventura pura.

    L'home del mono

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són llocs que fan que el món sigui digne de ser explorat. La recompensa és quedar-te amb la boca oberta i, en certa manera, et canvien. Moments per semble memorables....

      Una abraçada papa!

      Edu

      Elimina
  10. Fantàstic nois! ens encanta veure que heu disfrutat la Patagonia al màxim. Les fotos mostren els llocs impressionants on heu estat, quina sort que teniu!
    Començar un trek amb aquest fred talla el rollo però tu Edu havies esquiat amb el temps i les temperatures que fos....que casi et congeles a un telecadira!
    Aquesta prohibició segur que era de l'habitació compartida,no?? es que imagina't el percal amb les lliteres veïnes...
    Vau culminar un dels millors reptes kayaquistes segur! una passada!
    Acabeu d'assaborir els ultims dies sudamericans!

    ResponElimina
  11. Quina pasada!!!!!! Segur que tot el que esteu vivint no ho podeu explicar amb paraules. Seguiu describint tant bé tot el que veieu i sentiu que així, gràcies a vosaltres, podem fer-nos una petita idea dels llocs que visiteu.
    No em perdo cap post! Me'ls llegeixo tots!!!!!

    Molts petons
    Jordi i Jèssica

    ResponElimina
  12. jajajajjaa.... no sé què ens ha fotut més gràcia, si els pobres paios que van morir estellats pel gel o el tiu que es va electrocutar pixant a l'andana!!!!
    Apa macus, petons!!

    Txell i Xavi

    ResponElimina