Diuen que només pot sentir nostàlgia qui ha estat feliç. Ha passat mes i mig de la nostra arribada i els nostres sentiments d’enyorança perduren. És curiós tornar a estar a casa i sentir-se estrany, fora de lloc. Quan vens d’una vida nòmada que ha durat gairebé un any, la rutina et dóna una bufetada a la cara i et fa tornar a la realitat més planera. D’un dia per l’altre allò excepcional t’ho canvien per allò habitual, i l’aventura d’estímuls constants és substituïda pel deure i el tedi diari. Entens llavors fins a quin punt ha estat irrepetible aquesta experiència i com ha estat d’especial poder gaudir d’una vida en moviment constant amb incomptables experiències i sensacions noves. És inevitable fer-te’n addicte.
 |
| Sud Amèrica |
Ens sentim privilegiats per poder haver fet realitat el nostre somni i estem orgullosos d’haver pres aquesta decisió. I sí, ara estem sense feina, en un impàs incòmode, però el que hem viscut sense cap dubte ho justifica. Som conscients que les coses sempre tenen un preu i si poguéssim fer enrere, tornaríem a deixar-ho tot amb encara més convicció per tornar a experimentar una vivència com aquesta. Era la nostra oportunitat, el nostre moment, i no vam deixar escapar el tren cap allò desconegut. Al marxar només teníem il·lusions i expectatives, ara tenim uns dels millors records de la nostra vida.
 |
| Oceania |
Sovint mirem les fotos però tenen certa aura d’irrealitat, com si tot hagués estat producte de la nostra imaginació. Potser hem de prendre distancia per entendre la magnitud del que em fet. Toca pair que hem estat 297 dies viatjant per 14 països diferents. Que hem conegut cultures remotes, practicat activitats inèdites, contemplat enclaus naturals espectaculars, i relacionat amb gent local i viatgers amb els qui em compartit les nostres inquietuds. I encara cal destacar el més difícil. Em superat la tant repetida “prova de foc”: la convivència mútua, amb la teva parella 24 hores de forma ininterrompuda i prenent decisions contínuament. I no anem de farol quan diem que discutíem més vivint plegats, quan hi havia cansament després de la feina i plats bruts que fregar, que quan estàvem en ruta. Si comparteixes interessos, ritme, i fas front comú, les coses flueixen sorprenentment bé. No cal dir que una experiència així a la força t’uneix (o et destrueix!).
 |
| Sud-est Asiàtic |
T’has preguntat mai quin és el teu somni? Què és allò que més desitges i per ara només és una ficció dins el teu cap? Planteja’t llavors què és el que t’impedeix fer-ho realitat. Els límits acostumen a ser els que un mateix es posa.
 |
| Sud-est Asiàtic |
