divendres, 13 d’abril de 2012

Uyuni: Un altre planeta



Teniem clar que Uyuni era el plat fort de Bolívia. Però no fins aquest punt. El tour de 3 dies ens va deixar bocabadats. Tant, que preferim que les fotografies parlin. Si la dita es bona, cadascuna val per mil paraules. Aquí no hi ha fotoshop. El que veieu és una aproximació en dos dimensions dels paratges que vem trepitjar en el nostre camí cap a la frontera amb Xile. El nostre guia era un bolivià mal parit però res ens podia espatllar aquests moments!!


A un cementeri de trens enmig d'un desert:



En mig del Salar d'Uyuni, un mar de sal de 12.000 kilòmetres quadrats, on es perdia l'horitzó i els efectes òptics eren fàcils d'aconseguir... atenció a qui surt de la meva bragueta!!









A 4.500 metres fa un fred que pela!! teniem que emprenyar a les llames per entrar en calor... sort dels nostres gorros bolivians, 2 euros la unitat!! me los quitan de las manos!! 



Segon dia al Valle de las Rocas i les llacunes altiplàniques






Tenim el privilegi de dormir al costat de la immensa Laguna Colorada.




Tercer dia Geisers i un bany matinal a unes aigües termals de 30 graus d'escalfor!!





Finalment ens dirigim cap a San Pedro de Atacama, ja a Xile, abans però a la frontera boliviana, ens intenten cobrar una taxa que no existeix i que segurament acaba a la butxaca del policia. Som els únics que aconseguim no pagar-la!!! YEAH!


10 comentaris:

  1. Guau!!! Impressionants les fotos!!de moment de les més xules que he vist al llarg del blog, imaginava que us agradaria molt Uyuni pq la gent que hi ha estat queda meravellada i... haig de dir que no han fet aquestes grans fotos!!!!
    No sé com us ho vau muntar per no pagar la taxa jaja !! es nota que us en sortiu força d'aquesta aventura, i que continueu publicant! una abraçada!
    Marta

    ResponElimina
  2. Impressionant paratge i collonudes les fotos !!! Pareu un parell de dies que vaig cap a allà, porfa !!! Una abraçada parella

    ResponElimina
  3. Ostias que wapo el dessert aket no?? realment impressionant, molt bones les fotos de gigantones, i lo de la taxa aquesta chilicuatrera, aixi m,agrada nois, que n,aprenguin!!!! Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Cagon vosaltres!!!! Cada dia feu més ràbia joder!!! :'(

    Deixaré de comentar el moment falman amb na marina fent de gland teu edu... però entenc que és un moment de subidón i que es poden fer coses que després te n'arrepenteixes... però penjar-ho al blog!!!!

    Com molen els gorritos bolivianos tio! Són super cool!!!

    Com he d'entendre veure una foto amb un gran arc de sant martí abraçant-vos.................??? Després de veure't encular yamas!!?!?!?!?! El viatge està treient el pitjor de vosaltres, aneu en compte amb què expliqueu per aquí... :)

    I ara cap a Xile, com qui no vol la cosa!!! De oca a oca i tiro porque me toca! A seguir fent ràbia als amics i familiars que seguim amb la rutina diària al nostre país petit (sí Edu, ho has entès bé, PAÍS!).

    Cuideu-vos molt i espero veure ben aviat l'entrada des de Rapa Nui!!! (La nostra adreça és: carrer Castillejos, 254. 3r 2a. 08013. Barcelona. CATALONIA).

    Un petó gegant aventurers!!!

    ResponElimina
  5. Parella, vos estau superant, aquestes fotos són espectaculars!!!! Són ses millors de tot es blog. Supos que per fer aquestes imatges i per viure aquests moments màgics ja ha valgut la pena tot es viatge. Per jo ja podeu tornar i així vos faig es relleu ;). Se vos veu beníssim, seguiu així que viatjam amb voltros i també mos morim d'enveja desde es sofà de casa. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Ojo al mar de sal aquest! em recorda a la sala del temps de son goku, quan torneu us podreu convertir en tecera o algo aixi!
    A veure, la foto amb el cap de polla i el comentari que entraveu amb calor amb l'ajuda de les llames... what the fuck?!! Tio, despres em dius que vaig a tocar la llaga per es que company ho poses a huevo! nomes li faltava escopir per acabar de ser marranos!
    Mira aquesta vegada em reservo els comentaris i ho interpreto com un acte d'amistat.
    Com que feu molta rabia viatjant per tot arreu interpreto aquestes fotos i comentaris com una acte de solidaritat perque poguem rajar a saco :-)

    Una abracada molt forta! (i si us plau: contineu donant peu a rajades!)

    ResponElimina
  7. Ei! Esos lugares fuera del mapa y de nuestras mentes son los que más nos llegan a sorprender, por suerte estos paraísos ocultos están al alcance de muy pocos, así que dedicaros tiempo para disfrutarlo.
    Ya sabes que me gusta la gente que cultiva sus sueños, hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Ya sabíamos que era vuestro plato fuerte, y el dejaros sin palabras dice mucho del sitio. Vuestras sonrisas y fotografías pagan el escenario!!!
    NY, solo ha sido un tirón dentro de esta cuerda floja que mantiene nuestro equilibrio.
    Ens ha encantat el post, desprèn una energía fantástica reflexe de la vostra felicitat. A cada capítol més entusiasme, seguiu aixi nois!!
    Ai Edu, quines idees que tens amb la bragueta….jaja, 1 abraçada. Sara i Juanjo

    ResponElimina
  8. Quina passada de fotos,estan molt aconseguides i se os veu de lo més contents.
    El salar sembla un paisatge desèrtic, però amb sal i aigua i d'alló super desestressant.
    Com coincidim tots els comentaristes, aquí estem morts de ràvia,ja que no és just que uns tinguin tant i altres tan poc, però amb els vostres posts aquesta ràvia es va modulant i, per uns moments t'arribes a ficar en la vostre aventura.
    Adeu parella, estem amb vosaltres.

    ResponElimina
  9. Cada nova entrada al blog es una sorpresa mes increïble per molt insuperable que hagués estat la darrera imatge rebuda !!! Vaja dosis d'adrenalina ! I mentre nosaltres intentat superar-nos per tal de conformar el nostre ego i fer-li creure que també es molt interessant el que feim..... jajaja.
    Carinyassos disfrutau com sabeu fer i sia u com esponges per tal de engolir tot el que teniu per veure.
    Vos estim molt.

    ResponElimina
  10. Edu, estem seguin el blog apassionadament. El Jordi està al.lucinat, li encanten les fotos i no fa comentaris perquè no te paraules (i no cal negar-ho, no és molt amic de les noves tecnologies......;-)
    L'altre dia vam ensenyar les fotos als nens, i no ho entenien massa, pregunten on ets, què fas a aquests llocs, i quan tornes.....

    en tot cas, passeuvos-ho molt bé, i disfruteu, nosaltres us anem seguint per aqui!! molts petons a tots dos.
    Jordi i Núria

    ResponElimina