dijous, 19 d’abril de 2012

Atacama: A la lluna!



Creieu que al 1969 l'home va trepitjar la lluna? També tenint en compte que suposadament van recórrer més de 300.000 quilòmetres amb una nau que tenia un ordinador central amb una capacitat de 72 kilobytes, 200 vegades menys que qualsevol fotografia digital convencional? Potser va ser una gesta sense precedents. Però si va ser una timada històrica, coneixem un escenari excel·lent on podrien haver estat gravades les famoses imatges de la primera passa al satèl·lit. El nom ja és indicatiu: el Valle de la Luna.



Sorprèn saber que no és el Sàhara, ni el Kalahari, ni Gobi, ni tan sols Monegros, el desert més àrid del món. És Atacama, al nord de Xile, on hi ha zones on passen segles sense una gota de pluja. No cal dir que ni una planta o animal pot sobreviure en aquestes condicions. Tot és pedra, sal, i pols. I un sol que transforma els guiris en monstres amb la pell del revés. Amb aquestes condicions, vam decidir que el millor era llogar una bicicleta i fer 30 quilòmetres fins al Valle de la Luna! 

La prova de que era una idea fantàstica era que s'hi va apuntar mig hostal. Masoquistes? Van dos italians, una anglesa, un austríac, una alemanya, i una equatoriana, en bicicleta enmig del desert.... no és un acudit, va anar així!


El paratge era interessant però, tot sigui dit, veníem d'Uyuni i el llistó ja estava molt alt. També esperàvem més camins i racons per ficar-nos amb les bicis i ens vam trobar grans pistes on hi passaven cotxes. 




Però quan la cosa dequeia vam pujar a un cim on vem trobar una posta de sol memorable. Tot el desert canviava de color a cada minut.... no volíem marxar! Tant, que se'ns va fer fosca nit i va tocar pedalar 15 quilòmetres fins el poble amb només dues llanternes per tot el pelotón. El secret està en posar-se dels primers. Les pelis de por ens varen ensenyar que els darrers sempre la palmen! 

                                                      

El darrer dia volíem anar a veure uns guèisers però vaig tenir un accident estúpid. Jugant amb l'italià a ping-pong em vaig lesionar el coll i em vaig quedar postrat al llit tot el dia. Però el més important és que vaig guanyar el partit contra l'spaghetti ! 



L'endemà pallissa per sortir de Xile i entrar a Argentina. Per entrar ja vam veure que els xilenos no van relaxats com els bolivians. A la frontera una Xina va intentar fer una pirula per colar una bossa amb fruita i li van caure 300 dòlars de multa. El cachondeo quan va entrar a l'autobús va ser considerable. Li hagués sortit més a compte intentar colar droga que 4 pomes.


6 comentaris:

  1. Collons sembla que estigueu fent el Tour! Tot el puto dia en bici!!!
    Crec que és un lloc molt adient per enviar-hi amb un llaçet al mourinho, pepe, fumador coentrao i companyia!!!
    Seguiu fent tanta ràbia com sempre ok? :) Aquí ens preparem per viure el clàssic i la tornada de la chempions dimarts! aiaiai..........

    Un petó preciosos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejejej!! Tampoc no és que tinguem vocació d'Indurains però una bici surt més barata que un cotxe i és més divertit que anar amb el ramat de guiris en tour organitzat!
      Des de Buenos Aires estem al dia del Barça i ja tenim litros de Quilmes preparats per animar el barça des de la terra natal de Messi. Ahir vem veure la "bombonera", estadi de Boca Juniors, i per tot arreu hi ha imatges d'aquest gordu cocainòman que és Maradona! El futbol és religió! I tota la tropa del Madrid que anomenes són el més semblant a l'anticrist!

      Una abraçada, pel nostre incondicional!

      Edu

      Elimina
    2. Sort que esteu lluny ...avui a bcn es estem quasi de dol... quina putada el clàssic !!!però dimarts tant de bo puguem celebrar-ho vosaltres allà i nosaltres aquí. que seguiu gaudint del sud!!

      una abraçada,
      Marta

      Elimina
  2. Molt be, esteu exprimín els darrés dies de calor,pedres i pols, per fer aclimatació a B.A. i després assaborir la fresqueta del sud antàrtic que és la pera ja ja !!
    Pensem molt amb vosaltres

    L'home del mono

    ResponElimina
  3. Haber niño de mantequilla!! Que te he dicho de jugar a deportes de alto riesgo cuya pelota te la puedes meter en cualquier agujero!!! No noooo vas por mal camino!! No quiero saber que deporte perturbador practicaras en Tailandia!!!

    Recuerda que los que sobreviven a la primera saga son los que protagonizan la segunda, más sangrienta…., esta vez no ibas el último, como en la carretera de la muerte ehhh, eso de tragarte la testosterona te da fuerzas para pedalear!!

    Edu por el coche no te preocupes!! toda la carbonilla de una conducción isleña se la he quitado, el único problema que tuve, fue al meter la sexta (que en tu coche pone R, トヨタ自動車株式会社estos japos…??), hizo un ruido extraño,(@#¢∞¬÷“”´’≠}]) me asuste, tire del freno de mano, cruzando el coche, que es cuando se encendieron todas la luces en color rojo, no creo que tenga mucha importancia….Aunque el ambientador de goma quemada… no creo que desaparezca en los meses que te quedan de viaje!!!

    Seguid ganando tiempo a vuestros sueños!

    ResponElimina
  4. Edu i Marina, cada dia abro vuestro bloc y me sale el desierto de Atacama... ¿cuando sacareis de este desierto a vuestros seguidores?
    ¿Tan fantástica es Argentina que nos habeis abandonado? Tenemos ilusión
    por ver cascadas de agua, glaciares y porteños bailando el tango.
    Esperando noticias,
    Rosina

    ResponElimina