Atacama: A la lluna!

Creieu que al 1969 l'home va trepitjar la lluna? També tenint en compte que suposadament van recórrer més de 300.000 quilòmetres amb una nau que tenia un ordinador central amb una capacitat de 72 kilobytes, 200 vegades menys que qualsevol fotografia digital convencional? Potser va ser una gesta sense precedents. Però si va ser una timada històrica, coneixem un escenari excel·lent on podrien haver estat gravades les famoses imatges de la primera passa al satèl·lit. El nom ja és indicatiu: el Valle de la Luna.

Sorprèn saber que no és el Sàhara, ni el Kalahari, ni Gobi, ni tan sols Monegros, el desert més àrid del món. És Atacama, al nord de Xile, on hi ha zones on passen segles sense una gota de pluja. No cal dir que ni una planta o animal pot sobreviure en aquestes condicions. Tot és pedra, sal, i pols. I un sol que transforma els guiris en monstres amb la pell del revés. Amb aquestes condicions, vam decidir que el millor era llogar una bicicleta i fer 30 quilòmetres fins al Valle de la Luna! 

La prova de que era una idea fantàstica era que s'hi va apuntar mig hostal. Masoquistes? Van dos italians, una anglesa, un austríac, una alemanya, i una equatoriana, en bicicleta enmig del desert.... no és un acudit, va anar així!

El paratge era interessant però, tot sigui dit, veníem d'Uyuni i el llistó ja estava molt alt. També esperàvem més camins i racons per ficar-nos amb les bicis i ens vam trobar grans pistes on hi passaven cotxes. 

Però quan la cosa dequeia vam pujar a un cim on vem trobar una posta de sol memorable. Tot el desert canviava de color a cada minut.... no volíem marxar! Tant, que se'ns va fer fosca nit i va tocar pedalar 15 quilòmetres fins el poble amb només dues llanternes per tot el pelotón. El secret està en posar-se dels primers. Les pelis de por ens varen ensenyar que els darrers sempre la palmen! 

                                                      

El darrer dia volíem anar a veure uns guèisers però vaig tenir un accident estúpid. Jugant amb l'italià a ping-pong em vaig lesionar el coll i em vaig quedar postrat al llit tot el dia. Però el més important és que vaig guanyar el partit contra l'spaghetti ! 

L'endemà pallissa per sortir de Xile i entrar a Argentina. Per entrar ja vam veure que els xilenos no van relaxats com els bolivians. A la frontera una Xina va intentar fer una pirula per colar una bossa amb fruita i li van caure 300 dòlars de multa. El cachondeo quan va entrar a l'autobús va ser considerable. Li hagués sortit més a compte intentar colar droga que 4 pomes.