dissabte, 4 d’agost de 2012

Austràlia: de Towsville a Cairns


El darrer tram, on la selva tropical es troba amb la Gran Barrera de Corall, ha estat sense cap dubte la zona més interessant de la ruta. Després d'una visita llampec a Mission Beach a la recerca del kasowari i el tree kangaroo, només els trobem en exòtics cartells de carretera. 



Així que ens endinsem a les Atherton Tablelands, cap a la frondositat de la selva tropical. Pel clima juraríem que som a Londres, però quan no plou, ens acostem a les Mila-Mila Falls (ens quedem amb les ganes d'un banyet) i fem una excursioneta fins el Hypipamee Crater, un foradot de 61 metres de diàmetre i 82 de profunditat. El millor, una yaya australiana amb vertigen que va muntar un show divertidíssim per acostar-se a la barana del cràter. 


De camí topem amb el Curtain Fig, un ficus que en realitat són 3 en 1, on pots admirar com les arrels de l'arbre cerquen desesperadament el terra des de més de 10 metres d'altura. 

   

D'allà al poblet de Yungaburra, que recorda els del Far West. Els australians te'l venen amb mil etiquetes de "històric"... i és del 1891! Parlem clar, Austràlia i Estats Units no tenen història (aborígens a part) i el segle XIX ja els hi sembla que els dinosaures dominaven la Terra. Tot és qüestió de perspectiva. A això cal afergir-hi que a les ciutats i pobles no s'ha preservat gairebé res de l'arquitectura original dels primers colons, en favor de centres financers i grans avingudes a lo yankee. Clar, amb aquestes condicions, Yungaburra és una relíquia.

Al tema, en aquest poble hi ha una zona pantanosa on habita un d'aquests animals incatalogables: l'ornitorrinc. L'únic animal del món ovípar i mamífer simultàniament. Pura transició evolutiva. Ens passem més d'una hora mirant l'aigua fangosa esperant que es deixi veure i res. Quan ja desistíem, de tornada a la Paleta-Van, allà estava aquest castor amb bec d'ànec. L'emoció va durar només deu segons (la foto està treta del Google, però com gairebé ningú es llegeix les parrafades, ens apuntem un tanto a lo National Geographic).


D'aquesta ruta circular tan sols ens quedava fer un banyet al llac Echam, envoltat per selva. Tot i ser Parc Nacional, té instal·lades mil barbacoes. Aquest capítol no l'hem comentat, però a tot arreu hi ha com unes planxes a gas gratuïtes que estan sempre impecables. Us imagineu com estarien a Espanya? Ok, potser no tenen història, però són més civilitzats.
 

Resseguim la carretera de la costa cap a Port Douglas (al nord) on hi ha un bon tram de litoral verge. A Austràlia pots estar a una platja paradisíaca per tu sol però no et pots banyar. Tal qual, mil cartells així t'ho adverteixen. Quan no són les meduses assassines (en un minut, parada càrdio-respiratòria), són els cocodrils d'aigua salada o els taurons. Ens quedem a la sorra doncs? Tampoc, allà  un coco inoportú et pot partir el crani com una síndria. Relaxació total, vamos.

   

Abans d'arribar a Cairns, darrera aturada a Kuranda, un poblet  literalment instal·lat enmig de la selva, molt qüestionable ecològicament parlant. Les fotos són de les rodalies del poble, zones que encara no s'han convertit en centres comercials. 


Prou de preàmbuls, i anem al plat fort: la Gran Barrera de Corall, l'escull més gran del món amb 2.500 quilòmetres de llargada, i una de les Meravelles Naturals més espectaculars. Lloguem una càmera submarina, i prou xerrameca, us deixem amb les fotos.













I amb aquest bon sabor de boca posem rumb cap a Indonèsia...

4 comentaris:

  1. Molt bé, molt bé...... n'Edu fent del “guapo” a las pelis de l'oest, na Marina fent “cocinitas” al càmping i mentre tant , els paratges selvàtics amb els ficus gegants.. els animalons que no es deixen veure.... fins arribar al Port Douglas que de hermosa que es falten paraules per descriure.la i llàstima esta plagada de perills i no podeu fer el banyet! Després de totes les proves que superau..... teniu la compensació :la gran barrera de corall! Espectacular!!!! les fotos si que es veritat parlem per elles mateixes.... quina vegetació i fauna sota l'aigua! I quina meravella de colors i formes.... i quina enveja mes graaaaaaannnnn!!!!! nedant amb aquesta trasparencia d'aigua.....
    Ja estam que anam comentant i vos sabem a un altre lloc ! Peró no deixa que sempre ens sorpreneu amb fotos que no necessiten peu!
    Vos estim moooooolt, i vos veig tan pletòrics.....

    ResponElimina
  2. Punt numero 1: On està el video de la yaya amb vertigen? Punt numero 2: El tema de l'ornitorrinc....gran aportació de national geogràfic, ja ho crec. Per cert vols saber com seria el tema camping gas a EJPAÑA, tot a reventar de Reegetoneros, chonis, killos, y domingueros preguntant-se perqué els rumanos s'han emportat el coure de l'instalació i les bombones de gas, mentres hi hauria estalacmites de ronya a punta pala y montanyes d'escombreries, un remanso de paz vaya. Menció especial per la fauna tocapilotes de les peazo platjes, tu sol en una platja desertica i no pots banyarte no vaya a ser que set pari el cor, et fotin una caixalada o per mes conya que un coco acabi a dintre del teu cap... realment relaxant. Sort de la gran barrera. En fí continueu aixi i llegiu-vos un parell de vegades el corà en el meu honor. Salut chikets!!!!!!

    ResponElimina
  3. Uau nois! Heu estat a una de les set meravelles del món!! quina passada que us poguéssiu submergir per l'escull de corall, em pensava que estava protegit dl turisme. Bona estada per Indonèsia!
    PD. Ei ! no val la foto del ornitorinc que hi ha seguidors que si us llegim les parrafades !!!
    una abraçada,
    Marta

    ResponElimina
  4. Q guay Edu! No em perdo cap post!!! Seguiu gaudint tant com pogueu.
    Molts petons del Jordi, l'Avril i meus.
    Us trobarem a faltar a la festa major, q us informo q és la propera setmana. Valtres segur q no.... Jajaja
    Muakkksss!!!!!

    ResponElimina