dilluns, 5 de març del 2012

Paracas, guano i arena


La Reserva Nacional de Paracas bé mereix una visita.
Perú és un país que es divideix en costa, montanyes i selva. Segons la nostra experiència lo de costa es podria dir desert, perquè tota la costa és un socarrall!!

Paracas, és un poblet costaner que viu bàsicament dels tours a les illes Ballesta i a la Reserva Nacional de Paracas. Noltros vàrem intentar innovar un poc i en lloc d'agafar el paquet sencer tot dirigit, vàrem optar per fer les illes amb el "rebañito" amb una barca. Però a la reserva ens vàrem rebel·lar a lo establert i decidirem llogar unes bicis i visitar la reserva pel nostre compte!! yeah! La millor decisió que hem pres en lo que va de viatge, sense cap tipus de dubte!!







Les illes Ballesta són unes illes de merda, literalment!! Estan cobertes de "guano" (excrements d'au), un fertilitzant molt cotitzat. Aquest és el lloc que moltes espècies autòctones han triat per viure allà com en una comuna hippy!! Ja el començament prometia perquè tot just deixar el port una família de dofins vàren venir a donar-nos la benvinguda. Despés passàrem pel que s'anomena el "Candelabro" que es una insició de tamany descomunal fet a la roca (més o menys com les linees de Nazca). Pareix impossible que aquesta inscripció no s'esborri de la duna. Potser el fet que només plogui 2 ml/per any (o sigui, res) ajuda! 



Quan ja estàvem bocabadats pel que estàvem veient començam a divisar a l'horitzó les illes... mare meva quin espectacle!! les illes, blanques al cap damunt tenien unes taques enormes de color negre que corresponien als milers o centenars de milers d'ocells!! L'olor al principi era insoportable, però ràpidament la vista despistava el sentit de l'olfacte i només podies gaudir dels ocells volant damunt nostre, els lleons marins barallant-se per la mateixa roca on recolzar-se o simplement flipant amb les meduses tamany XXL!! 





Ja de tornada, agafem les mountain bikes per anar a explorar la reserva. Un autèntic desert d'allò més àrid. Per nosaltres, un paisatge increïble. L'únic problema va ser que no comptàvem amb unes ràfegues de vent de 30 km/hora que ens venia just de cara. Dit d'una altra forma: pedalàvem però no ens movíem! Més tard ens vam enterar que Paracas en quechua (l'idioma, no la marca del Decathlon) significa "pluja de sorra" I vam quedar ben arrebossats. Per sort vam trobar una platjeta que ens vam fer nostra i vam marcar-nos un bany ben merescut.

 

 


Un dia complert, un dia memorable!

Gràcies a tots els qui deixeu comentaris al blog! Ens encanten!

16 comentaris:

  1. Us veiem gaudir... bé !!! Feu una envejeta... :-)

    ResponElimina
  2. Així que el gran atractiu turístic és anar a veure illes formades pels extrements d'ocells...? Molt maco molt maco... preciós... ejem...

    Osti amb les bicis i el vent en contra us hauria anat tant bé una mica de clembuterol!!! Llàstima que no tinguessiu el telèfon del Contador, us hauria donat un cop de mà segurament!

    Bueno preciosos, ja veig que no perdeu el temps i ja li esteu trobant el gustillo a l'aventura.

    Molts petons meus i de la Míriam!!! Cuideu-vos molt i repetiu-vos cada matí al despertar que esteu fent el viatge de les vostre vides!!!

    pd: La foto amb els salvavides és digne d'un viatge de l'imserso!!! "A mano izquierda pueden gozar de un monton de mierda..." :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. jjjajaajaj!! Ets un mamonaço, Marcelino!! Els teus comentaris no tenen desperdici! Una abraçada!

      Elimina
  3. Hola Macos, Endavant tot i que bufi fort el vent!!! Sorprent que el "guano" sigui escrement d'ocell i fos una de les principals riqueses del Peru, fins que per pagar deutes, els peruans van cedí els drets d' exportació als inglesos..., i aquets vans ocasionar el col.lapse. Al Peru nireu veien els colonitzados depredadors ( en lloc destacat "nuestros queridos espanyolitos").
    Os estimo,
    Rosina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contrapunt històric!jejee gràcies mama, un petonàs!

      Elimina
  4. Acabam de llegir les darreres noves al blog... quina passada! .Jo de gran vull ser com n'Edu i na Marina. Es una hermosura el que estau disfrutant i veient...Per aquí, pluja i fred, han tornat davallar les temperatures i seguirem fent menjar de cullera! Quin remei......Estam molt contents de saber-vos bé i gaudint de cada moment.
    Vos estimam molt. “Salud y suerte”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és el vostre moment!!! aprofitau qualsevol oportunitat que se vos presenti i agafau-la!!
      un besaso!!

      Elimina
  5. Vaya Fotons!!! Sobretot la que surts al mitg de la carretera!! BUAH

    ResponElimina
  6. Pero Marina! Ande vas con la bici por una carretera tan larga?? Anda que entre el ejercicio y el corazón de vaca vas a volver que ni la Campbell.
    Bueno, que sepáis que me encanta el blog y que me lo leo enterito!
    Ah! Y que la crisis ya se ha acabao! Nadie os lo ha dicho? Si Marina, han abierto de par en par las puertas del Museo del Prado diciendo: "Licenciados en Historia del Arte todos!, sed bienvenidos en esta vuestra casa!". Pero no te preocupes amore que yo te guardo un sitio.

    Un beso enorme a los dos y disfrutaaaad!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias amore!! no esperaba menos de ti!!! guardame un sitio o vente tu para aquí que hay muuuucho trabajo para los historiadores del hambre!!
      en cuanto tenga un lugar fijo con wifi me leo tu entrada que me muero de ganar de dejà vu romano!!!

      Elimina
  7. Quines fotos més xules! Ja se vos veu amb pinta d'aventureros!
    Besos!
    Mag

    ResponElimina
  8. Reconozco que en un par de semanas habéis superados a vuestros maestros, sois la ostia!!! y tenéis un mundo por delante para zamparos!!

    ResponElimina
  9. Pusistéis el listón muy alto pero estamos decididos a superarlo! Tenéis que marcaros una ruta por Sur América, señores!
    Un abrazo, y recuperate cuñao... o te haces el enfermo para preparar la logística de otra escapada??

    ResponElimina
  10. Que nostalgia siento al recordar nuestro viaje, snif snif...

    Pero me alegra poder seguir un nuevo blog que me traerá recuerdos , yeahhh

    La ruta me encanta, sólo le pondria un pero, Filipinas! No lo podéis añadir, no?

    Disfrutarlo un montón pareja! Un abrazo grandee

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres meses en el sureste asiático dan para mucho!! Según como lo veamos igual nos da por dar el salto allí. Raúl y Eva, de Destino los 30, también nos lo recomendaron.
      Tenemos tus entradas de latinoamérica impresas. Són nuestra referencia.

      Un abrazo, a ver si a la vuelta compartimos batallitas!

      Marina y Edu

      Elimina
  11. Por fin he abierto el blog. Ya veo que estáis disfrutando de lo lindo. A partir de ahora os seguiré más de cerca.... o sea que.... a portarse bien.... jejeje
    Un besote.

    Erit

    ResponElimina