dissabte, 28 d’abril del 2012

Salta i Cafayate: el salvatge oest


L'arribada a Salta, el nostre primer contacte amb l'Argentina, va ser un caos. Baixem del bus a les 22:30 (que et deixin de nit a un lloc desconegut és més emprenyador) i abans de poder agafar les motxil·les ens ve una alemanya preguntant-nos si pot venir amb nosaltres a cercar hostal. Cap problema! Al minut ve una parella d'australians demanat-nos el mateix. Tenim cara de sherpas?? Amb tota la manada ens dirigim decidits a un hostal que la guia recomana... però resulta que ja no existeix! És el que té dur la Lonely Planet editada al 2008... tampoc és un drama ens deim. Però resulta que tots els hostals estan plens. No haviem caigut que era Setmana Santa. Ens patejam mitja Salta i finalment trobam un de lliure però car. Ens quedam perquè ens fa pena l'australià que carrega una motxil·la gegant i una taula de surf! No li importava estar a més de 1.000 quilòmetres de la costa. Ser surferu mola però compromet massa!!

L'endemà sortim a cercar un nou hostal (l'alemanya ara també se'ns acopla). Tenim un cop de sort i per una carambola trobam un apartament per nosaltres sols a 50 pesos per persona (8,5 euros). Contents amb el "xollo" sortim a explorar la ciutat. Salta té un telefèric que et puja a un cim amb bones vistes. Però hi havia més cua que a Port Aventura, així que optam per fer les 1.100 escales que te duien al cim. El més sorprenent és que de pujada hi havien imatges bíbliques i la gent s'havia d'aturar a resar i encendre espelmes. Sospitam que era més per descansar de les escales inacabables que per fe catòlica. 


            




Donant una volta per la ciutat ens adonam d'una altra curiositat: les esglésies les pinten com si fossin mones de pasqua. Però atenció amb l'èxit que tenen, hi havia cua als confessionaris! A cara descoberta i amb el tio del darrera fotent l'antena sobre els teus draps bruts!




Quan ja en teniem prou de ciutat agafàrem els petates i ens plantàrem a El Cafayate, localitat que dóna nom a una de les "quebradas" (barrancs) més famoses de l'Argentina. Un paisatge que recorda a Arizona, el far west americà. Curtits d'Atacama, repetim experiència amb la bici, aquesta vegada recorrent 55 quilòmetres. Hem dit que l'alemanya seguia acoplada?? Nosaltres varem disfrutar moltíssim però com es veu a la foto, la noia de Colònia es va rostir com un "pollo a l'ast". Qüestió d'adaptació genètica diria en Darwin.



Per ser justos nosaltres tampoc no estàvem molt còmodes amb el sol del desert, ja que ens vàrem veure obligats a fotre'ns a dins un riu que molt cristal·lí no era!

    
Però trobar enclaus com la Garganta del diablo, que era com una olla gegantina de pedra erosionada, feia que continuessis pedalejant esperant trobar nous paratges fantàstics.

             


             

L'endemà vàrem anar a cercar un riu que feia gorgs i cascades. Era una excursió curteta però bastant tècnica i l'alemanya (sí, 4 dies les 24 hores!!) va caure al riu i anàva a pas de tortuga. Això sumat a que n'estavem una mica tips i teníem que tornar a bon ritme per poder agafar un autobús, ens vàrem veure obligats a prendre una desició dràstica... abandonar-la a su suerte! Això sí, vàrem tenir la consideració de deixar-li aigua i tornar-li totes les seves coses (resulta que no tenia motxil·la i li feiem de mules!) Hem de dir que ens queden remordiments perquè no sabem si va sobreviure sola en aquell forat agreste!


 


De tornada a Salta només una cosa a destacar: el nostre primer super "bife de chorizo", la millor carn que hem tastat mai!

9 comentaris:

  1. Aun sigo sin comprender “el porqué” construir los santuarios en los sitios mas peculiares y jodidos de ver!! Ya es un gran acto de fe, en creer algo que nunca se te aparecerá y toda la paradoja, sino que te ponen este tipo de pruebas físicas!!

    Genial os habéis convertido en los principales sospechosos al ser las últimas personas que vieron con vida a la pobre turista alemana, que su único delito fue confundiros con mulas de carga (claramente un reflejo de lo que la formula Merkel hace con los españoles, ella no tenia la culpa..)

    Pareja!!! Un secuestro,!!…, recompensa para la autofinanciación y todos contentos!! Así que indicarme exactamente donde estáis!! Hay una jugosa recompensa, que por ella vendería a mi propio cuñado!!

    Y lo de alimentar la conciencia a golpe de carne!! Mmmmnn… Creo recordar que esto le funcionaba perfectamente al Dr. Hannibal Lecter, aunque él prefería la de sus victimas…., algo que declarar??? Yo también hubiera dejado atrás a la alemana, si me espera sobre la mesa este medio kilo de carne!!

    No dejad de escribir que la gente se estaba enganchado al borrador de hacienda!

    Cuidaros Thelma & Louise (si Edu te toca ser Thelma!!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejej!! Vosotros tenéis menos paciencia que nosotros no la hubierais aguantado tanto!!
      Lo de los santuarios, ni idea! Pero como ése de Krabi, en Tailandia, ninguno!Eso sí que era un sacrificio fisico-espiritual!
      Cuñao, gracias por moverme el coche. Si no fuera por ti, seguro que me lo encuentro con telarañas y con gatos muertos en el motor!

      Un abrazo a los dos!!Llegará vuestro momento!

      Edu

      Elimina
  2. Ja era horaaa!!! ja trobava a faltar les vostres aventuretes pel món :)
    A veure si ho he entès bé... acolliu com a bons éssers humans a una pobra alemana que es trobava sola i desprotegida... molt bé... seguiu amb ella com a bons germans que sou... molt bé... i quan esteu al mig d'un puto desert sense ningú a quilòmetres de distància i veient que té una insolació de collons... llavors decidiu després de quatre dies abandonar-la!??!?!??!?!?!? WTF?!?!?!?!? ELLA MAI HO FARIA!!! Com si fos un pobre gosset del que ja us heu cansat pq fa les caques ja massa grans la deixeu tirada enmig de l'infern natural, i punt... pq els nois arriben tard per agafar un bus i prefereixen deixar a la mà de la naturalesa una pobre alemana lesbiana amb ganes de fer un trio????? Sort que Déu nostru senyor (messi) no se n'ha enterat, a més, a la seva terra!!! mare de Déu (messi)... us esteu tornant uns mata companys de viatge!!!
    Qui serà el següent...? M'imagino que haurem d'estar atents al blog......

    Una abraçada guapuuuus!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin crack! Nosaltres també esperàvem els teus comentaris grollers i sense sensibilitat!! Visca! Tu la alemana l'haguessis tirat de l'autobús el primer dia, de manera que no intentis remoure la nostra consciència ara que ja la tenim tranquil·la!!
      Sobre Dèu (Messi), no va ser tot l'omnipotent i encara menys omnipresent en el partit contra el Madrid i el Chelsea. Tinguem fe. Els camins del Senyor són inexcrutables...Potser estaba escrit que l'apòstol Guardiola tenia que deixar el ramat...

      Una abraçada!!!

      Edu

      PD_Per cert, em temu que no hi haurà postal de Rapa Nui... Val massa pasta arribar-hi!!No compensa per una postal...

      Elimina
    2. Que no compensaaaaa????? PERO ESTO QUÉ ESSS!!! PERO ESTO QUÉEEEE EEESSSS!!!

      Aquesta me l'apunto................ no compensa per una postal........... vale vale........

      Elimina
  3. Cariñassos! Ja tenia moltes ganes de trobar-me amb les vostres cuites,fotos, anècdota i ara cal afegir “abandono comunitari”... qu'em dieu!...pobrissona ! No li bastava amb canviar la pell per la torrada que damunt vosaltres la deixau a expenses dels voltors..... jaja. Em ric però crec que ella no en devia tenir cap de rialla....Bé, per la resta es meravellós el que mostrau, i el mes important que se vos veu encantats i guapisims !.En aquests moments estic al davant la tele mirant el partir de Barça-Malaga i en Messi acaba de marcar el quart ! Visca el Barça!
    Començam a tenir uns dies propis de primavera i aviat ja podrem menjar al soleiet !
    Seguiu així guapos! Vos estim molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Messi fa gols quan no toca...
      Lo del "abandono" va ser pel nostre bé físic i sobretot mental, en realitat nosaltres no voliem!
      Allà fa soleiet de primavera i aquí començam a notar el fred austral!
      Moltes besades

      Elimina
  4. Malos sois, dejarme solo en desierta, no es bien!! Ja! Yo pinchar rueda de bicicleto y quemarme al sol!
    Jejejee, putos acoplats! jajaja. La Maria diu que ja heu aconseguit superar les proves de pekin express!!
    Ara vos seguim junts l'Isidrin i jo, i ens alegra molt veureus que vos ho paseu tant bé!! Informeu-nos bé d'Argentina i Xile, que estem dubtosos del nostre destí. Isidro diu que ha llegit al Clarin, una possible batalla étnica a Argentina i erupcions gegants a Nova Zelanda...i que una escultura de pascua et trepitjarà un peu. Com està la seguretat ciutadana a Buenos Aires, encara estimen als gallegos? Besos dels dos!! I cuideu-vos. Edu, ojo con el ping pong que lo carga el diablo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Chemaaa y Isidrin!!
      Tenim moltes coses per explicar-vos de Latin-landia a veure si trobem un moment per parlar per l'Skype! No estem segurs de que Buenos Aires sigui un paradís pels gallegos... pero millor que Espanya segurament sí! I ara més, que el Ministeri de Treball acaba d'anunciar que tots els joves que no treballin seran deportats al desert de los Monegros a replantar arbres!!
      Segueixo escoltant hits de l'Isidro... però segueixo inquietat per la cançó "El Tranvia" que em va posar. PER QUÊ???

      Una abraçada guapus!!!

      Elimina