dimecres, 28 de març del 2012

Bolívia és cutre: Copacabana


Frontera entre Perú i Bolívia. La cosa promet. Una corda unida a dos barrils de llauna creua la carretera. Un policia que sembla embarassat i fuma despreocupadament és l'encarregat de custodiar les sortides de la estimada pàtria peruana. Baixem tots de l'autobús, i ens segellen la sortida. Llavors toca fer una excursió a peu per la franja que seria el "tierra de nadie". Imaginem que ja som a Bolívia perquè un uniformat ens acompanya a una garita amb sostre d'uralita per tramitar l'entrada al país. Dues cues. A cadascuna, un policia estampa mecànicament el segell al passaport. Tornem a l'autobús i algú exclama amb incredulitat que hi ha un problema. La data d'entrada és de 10 dies enrere! Us ho podeu creure? Mig autobús té el segell mal posat (nosaltres per sort som de la meitat que no li va tocar el policia retardat). Un argentí al darrere nostre exclama "y ese boludo que sólo tenia que porner un sello y lo pone como el orto!". Era el sentiment general! Tornar a fer la cua i segells 2x1!

                               
Sortim de la frontera bananera comentant que és una bona carta de presentació per un país fer aquesta cagada i just dir això, l'autobús es para. Hi ha un "piquete" de tios vestits de forma tradicional asseguts a la carretera. No sabem que reivindiquen. Ni crits, ni pancartes (els bolivians són mandrosos). El tema és que no es mouen ni ho faran. Baixem de nou del bus, traiem motxil•les i maletes i creuem la zona dels revoltats silenciosos a peu. Ara toca esperar que un altre autobús ens vingui a cercar des de l'altra banda per acostar-nos a la primera ciutat boliviana que visitarem: Copacabana. 


Allà trobem un saldo d'hotel a 8 euros la nit amb vistes al Titicaca i considerem que hem de celebrar el primer país conclòs amb un bon sopar. Ja al restaurant, escollim el menjar i ens bé un altre cambrer dient literalment: "Perdonen, però no hay comida. Se acabó". Es fa un silenci espès."Nada?"."Nada". Flipant, ens aixequem pensant que aquest país és cutre. Posa-li els adjectius que vulguis, però el més encertat és cutre. Per això que detallem aquí i per mil coses més.



Però estàvem allà per anar a la Isla del Sol, la illa més gran de tot el Titicaca. Vam prendre una barca on el capità anava amb el motor auxiliar per no gastar benzina (a rems haguéssim arribat abans). Dues hores després trepitjàvem el nord de la Illa i ens disposàvem a fer una excursió fins el sud. Aquest tros de terra té un significat especial pels inques ja que creien que d'allà va sorgir el Fill del Sol. Una mena de Crist lluminós. 

L'illa tenia ruïnes curioses i d'altres, al meu parer, d'inventades pel gust dels turistes. Però el més impressionant era el paisatge. Escarpat, sec, i amb platges d'aigües cristal•lines i tot. Impropi d'un llac.


El camí del trekking travessa els cims de diferents muntanyes. El que ens sembla increïble és que has de pagar tres peatges per caminar! Nord, Centre, i Sur. Un cachondeo trobar-te a un cim a un tio torrat pel sol assegut a una tauleta que et fa pagar ticket. I tot per una ruta de poc més de 3 hores! Cutres. Recutres.




A l'arribar al sud vam aconseguir el que probablement serà la nit més barata del viatge: habitació doble per 3'5 euros! El problema és que era tamany bolivià i jo no passava per la porta. Per aquest preu, queixar-se és vici. Per la nit vam anar a sopar amb l'Imma i l'Albert, dos catalans que ens trobàrem i que duen prop d'un any i mig viatjant. Consola saber que no som els únics bojos.




Són clons, totes elles!! Clons!!
De tornada a Copacabana ens vam trobar amb una altra situació made in Bolivia. Teníem el bitllet comprat per La Paz i només ens quedava recollir la roba que havíem deixat a una bugaderia del poble. I a una hora de la sortida del bus ens la trobem tancada. Resulta que hi havia una desfilada, on totes les dones anaven vestides de cholitas, amb les faldilles dobles de colors, mantilla, i el barret aquest ridícul que és com un bombín talla XS. El repte: trobar a la dona de la bugaderia enmig d'aquell sarao. Només vam poder saber que es deia Julia. Missió Impossible? Vam preguntar com a un centenar de cholitas si eren o coneixien a la Julia de la Lavanderia. Cadascuna ens deia una cosa diferent. "Ya está en la tienda", "Está desfilando", "Está a puntito de subir", "Hoy no abrirá", "No la conozco", "La conozco pero no la he visto".... 

Totes, velles o joves, ens semblaven iguals. Clonació boliviana! Però quan ja ens resignàvem a perdre bona part de la nostra roba, una vella em diu "Sí, es ésa de allí". Casi l'abraço! El fill de la Julia ens va obrir la botiga i tornar la roba neta i planxada. Pocs minuts després sospiràvem des de l'interior del bus. Si som capaços de trobar a una desconeguda enmig d'una desfilada multitudinària on tothom vesteix igual, res ens podrà aturar. Res!


11 comentaris:

  1. Ja torno a ser darrera vostre !!! He estat uns dies fora per feina però ja us torno a tenir aqui... Quina estampa més high-tech la de la frontera boliviana, jajaja. Intenteu trobar l'encant a "lo cutre" (es pot) i continueu gaudint del viatge.
    Ah! I salutacions a l'Imma i l'Albert...
    Una abraçada !!!
    Manel

    ResponElimina
  2. Eiiii gigantes europeos! Vos proposo algo interesant pel viatge cutre-Bolivià! Heu de veure una Lucha de Cholitas!!! Rollo lucha libre pero vestides amb els seus trajes tradicionals i el bombin xs!! Ho vaig llegir al diari i crec que deu ser digne de veure. A vegades lluiten als patis de les cases o ja més professional a un ring. Bé, si vos entusiasma la idea vull fotos com aquesta!!!
    http://rasgadodeboca54.blogspot.co.uk/2011/07/lagrimas-de-plastilina.html?zx=7bb7831069be315b

    Besos!!!!
    Gemma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapa! M'alegra veure't per aquí! Això de la lucha de cholitas estava a La Paz, però sincerament, no vem anar-hi. Dues cholitas fent veure que es peguen no està entre les nostres prioritats!!A més val una pasta (guirada)!

      Una abraçada guapa!!

      Edu

      Elimina
  3. woooooowww!!! i Pempo Dueñas!!!

    Comença a semblar una aventura d'Indiana (co)Jones!!! Buscant a la bolivianeta entre totes les seves bessones!!! Segur que ho van fer expressament i s'estaven partint el cul veient-vos tot estressats buscant a la Julia! Ara... què vol dir que us van rentar i planxar la roba!??!?! I vosaltres aneu d'aventurers!?!?!?! Segueixo pensant que esteu en un resort de Magalluf... :)

    Un petó gegant guapus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nen, sovint rentem la nostra roba a la pica d'un lavabo amb sabó de cos. En aquesta ocasió ens vem donar el luxe d'anar a una bugaderia. Sí, som pijos!!
      En aquest resort, s'està prou bé, tenim todo incluido!

      Petons i rega!

      Edu

      Elimina
  4. Carinyos! El que estau contant i vivint es molt engrescador... desig tenir noticies vostres per el doble plaer de saber-vos bè i de gaudir en vosaltres de aquestes aventures que en fan llegir a dues ratlles a la vegada! Estic encantada de que el viatge vos dugui aquestes petites endevinalles, jocs de trencaclosques i situacions que pareixen de conte. Seguiu així de feliços i disfrutau força!! Per aquí lo darrer es que un jutge ha negat l'augment de sou del Govern Balear que pretenia en Bauçà, ( quina jeta ), el Papa, fent epistolar per a Cuba i el cap d'estupefaents de Palma ,que anava begut ,va atropellar una ciclista alemanya amb resultat de mort....
    Bé, tresors, un caramull de petons per a tots dos !!! Vos estim.

    ResponElimina
  5. Miauwis!!

    Vaig estar xerrant amb en Toño i pareix que heu estat per allà mateix, compartint rutes!! M'envia besades pels dos i que no deixeu de ficar-vos dins la selva, que no deixa de ser un paradís!!

    Jo disfrut de llegir les vostres aventures en temps rècord i extremes!! Molt bó lo de la persecussio boliviana, jajaja!! Looking for Julia, haha!!

    Seguiu així i seguiu contant-ho! Per aquí comença a venir el bons temps i molta al·lèrgiaa, yuuuhu!!!
    Besades fortes i grosses!! Vos estimam!!
    Sabeu que enguny s'ha de rodar l'anunci d'estrella damm a Mallorca....??? Buf...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miauuuuu!!!!

      Ja ho vaig pensar que en Toño feia mes o menys la mateixa ruta... moltes besades per ell també, i lo de sa jungla...ja ho vorem!!!

      looking for Julia... quins nirvis... a una hora de partir el nostre bus, i només amb la roba que duiem posada va ser una prova de foc!!!

      Estrella Damm a Mallorca= guiris a tutti pleni!!! però bé tot sigui perquè hi hagui més feina...

      una besada moooolt forta pels dos!!! me va encantar veurer-vos per skype!!

      Elimina
  6. Perdona cuñao que nos hemos relajado…..,
    A más de 3500 m sobre el nivel del mar, los parámetros de la normalidad se invierten para dar lugar a una realidad distinta y las comunidades son fieles a las tradiciones mayoritariamente por el turismo, y de este filón viven y se aprovechan muchas familias, aunque no sepan agradecértelo, ni mirarte a la cara mientras les hablas.

    De donde te crees que sacaron la idea “Donde esta Wally”, pero por motivos sociales-raciales no le quisieron poner con un manto y gorro de Charlie Chaplin!! Dejándole con este aspecto blanqui-rojo.

    Creo que en estas fronteras “lugar de nadie”, puedes montar cualquier negocio, sin tributar o dar razones de la propia legalidad, así que ya sabes, empezamos con tres vasos y una pelota, y terminamos con un hotel-casino temático de Venecia, joder pareja spain Business !!!

    Nosotros hemos tenido en casa unos couchsurfing, o mejor dicho unos couch potatos, porque ni con agua caliente se levantaban del sofá!!! Simulamos hasta un terremoto escala 7 y los tíos ahí anclados…..

    Nos hace gozar la idea de encontrar lugares donde todo es de otra forma y aprender de ese modo a comprender el inmenso crisol de gentes, pueblos, culturas y costumbres que conforman, así que paciencia!!!

    Pd: Un concurso de miss belleza Boliviana no hubiera estado mal presenciar!!

    Deu Bellos!!

    ResponElimina
  7. Buaaaa kina pasiensia lokoooo... Tu creus que ho fan a proposit o realment son aixi de ... espabilats. En fi que la força del deu de la tranquilitat us acompanyi companys. Venga ke ja keda menys per arribar a bali, remanso de pazzzz. Una abraçada espanyolitos.

    ResponElimina