dissabte, 5 de maig del 2012

Iguazú: On l'aigua topa amb la gravetat


Per una mallorquina és difícil concebre aquesta magnitud d’aigua. Viure a una illa on no hi ha rius (si senyors, no tenim rius a Mallorca), ja que amb prou feines els torrents que tenim duen aigua quan plou, i que des de ben petits ens han repetit el típics eslògans d’estalviar aigua ens ajuda a tots o que l’aigua és un bé escàs o visitar dessaladores amb l’escola, t’ha de marcar d’alguna manera. I a mi m’ha marcat. 
Fins ara no li havia parat gaire atenció, però davant la Garganta del Diablo de les cascades d’Iguazú m’he quedat bocabadada. El riu Iguazú pareix no esgotar mai l’aigua, constantment davalla per les cascades a un ritme que t’hipnotitza quan les mires, i de la força que agafa al caure crea un vapor que a mesura que puja et xopa tot i va creant núvols.

Al principi passàvem pena de l’aglomeració de turistes al parc, perquè ja fent coa per pujar al tren que et deixava a la Garganta del Diablo, la gran atracció del parc, vàrem veure grups de la tercera edat i famílies amb nins petits dins cotxets, combinació perfecta per un lloc de guiris total! No vos enganarem, aquí ens vàrem acollonar un poc. A la Garganta del Diablo va ser el lloc pitjor en quant aglomeracions, la gent es pegava d’hòsties per un lloc a la barrana a primera fila de la cascada per fer-se la foto postal. Nosaltres com veis no vàrem ser menos...



El primer que faci desaperèixer com sigui a la rossa intrusa, es guanya un souvenir!
Fi del concurs!! Avui (7/5/12) tenim un empat tècnic. Tres persones ens han  enviat la foto eliminant la rossa!! Miguel Ángel Fariña, Ander Muntadas, i Maria Antonia Servera!! Tots tres teniu souvenir!! Gràcies pel temps dedicat!! 

                                      
Al parc a diferència del que ens pensàvem tant sols pots caminar per uns camins habilitats amb baranes i miradors. 
Des del principi això no ens va agradar, ens pensàvem que podríem anar per tot arreu i no pel camí delimitat i darrera tota la manada que esperava el tren... però afortunadament el parc és tan gran i hi ha tantes vies diferents que llevat dels punts claus com la garganta, anàvem al nostre ritme i tot sols. Vàrem podem veure les cascades de tots els angles possibles, fins hi tot vàrem poder nedar al riu!




De la fauna, ja que a altres post les llames han duit tanta cua, ens vàrem relacionar amb milers de papallones de tots els colors que cercant la sal de la nostra pell volaven al nostre costat. I també hi havia coatís una mescla de mofeta i ós formiguer, però amb la diferència que te rondava perquè li donessis menjar, i si hi accedies t’exposaves a que te’n demanés més a base de rapinyades, així que tant sols els vàrem veure d’enfora.





No hem d’oblidar que estàvem a la selva i els ocells abundaven, sobretot les exòtiques i de mils colors, que s’atracaven a tu quan menjaves el bocata per menjar-se les miques que deixaves.







 




Puerto Iguazú té un altre lloc interessant, i és l’anomenat hito argentino, on és pot veure l’absurd de les fronteres ja que aquí dos rius fan aquesta funció, el riu Paraná i el riu Iguazú, separant tres països, Paraguay a l’esquerra, Brasil a la dreta  i sota els nostres peus Argentina. 



11 comentaris:

  1. Després de molts dies a fora per feina el primer que he vist al tornar ha sigut el vostre blog i ja esteu a... Iguazú !!! Jo que ja estic en high season de feina dormint poc i treballant molt, no sabeu la sensació de benestar i llibertat que em dona veure el vostre periple. Una abraçada !!!

    ResponElimina
  2. Impresionants les fotos,s'ha de veure per fer-te la idea de la burrada d'aigua que hi ha.De llarg són les més maques del món.
    Millor com esteu Marina, imagina't les catarates a Mallorca, crec que qurdariau una mica annegats.
    Esteu veien coses úniques des de que heu sortit,res se us oblidarà mai.
    L'home del sac pensa molt amb vosaltres.

    ResponElimina
  3. Hola Macos, per fi el post d'Iguazú!!!, son magnífiques aquestes cascades!!! Marina el teu relat molt interessant. Vigila amb l'Edu,
    primer t' ànimara ha escriura el post i després acabaras portant la seva moxila...
    Vos estimo,
    Rosina

    ResponElimina
  4. Hola videtes !!! Enhorabona per el relat , Marina! Ja va bé que n'Edu et deixi escriure de tant en tant.... però que no es relaxi que ja veus el que diu na Rosina.... jaja es broma.
    Quina meravella de fotografies, malgrat la roseta que xupa cámara. Es del tot inevitable que passi això en un lloc tan singular i tan desitjat de captar per fer veure que també hi has estat allà! La enveja es per nosaltres que ni podem sortir de extranjis a la foto!.
    Vos veig esplendents de guapos i feliços i m'encanta.
    Edu t'he guardat els diaris de la “despe “ den Pep come mostra de fidelitat i carinyo. En Messi li va fer una abraçada el el quart gol en el que si afegí tota la plantilla. Que macos!....
    Una besada molt forta desde l'illeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, aquests llocs tan mítics ja ho tenen i més si són tan accesibles per la gent, amb buses, trens i pasarel·les fins a ben davant... però al final com pots veure ja ens han passat la foto sense intrusa!
      N'Edu t'estirà eternament agrait pel diari, està trist d'ençà que en Pep els abandona...
      Disfrutau de la ola africana perros!! que aquí no ens podem llevar el "sayo"!

      Elimina
  5. Macons!!!!!

    Marina quin post més maco i distinguido!besoooos als dos i disfrutau molt!

    Esther Mas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies macona!!! Has vist quines panades vaig fer aquest pasco??

      Un besaso!!

      Elimina
  6. Ole y oleeeee, com mola aixo del concurs, pel proxim podeu sortejar una pedreta d,argentina per exemple i foteu al edu a una plaça a reventar de guiris. I feu un "donde esta edu??" Jejejej continueu disfrutant padawans k aki no us perdeu res...una abraçada makus

    ResponElimina
  7. Espectacular Iguazú!!! Molt bona entrada i molt xules les fotos. Us envíem molts ànims durant la vostra volta al món.
    Esperem més aventures vostres. Una salutació!!!
    Manel & Cristina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Manel i Cristina!

      Benvinguts al nostre blog! Hem estat xafardejant el vostre i ens ha encantat, sobretot els vídeos, que estan força currats!! Nosaltres també en preparem un però tan sols serà la traca final. Aquest ordinador no dóna per editar vídeos!
      Per cert la meva germana va estar també al Congrés! Fins i tot potser us coneixeu! www.roundtheworldbysarayjuanjo.com

      Una abraçada, esperem compartir aventures en persona quan tornem!

      Marina y Edu

      Elimina
  8. Molt wapo no? Niagara falls sobrevalorat?

    Adrisaura

    ResponElimina