dimecres, 17 d’octubre del 2012

Vang Vieng. Farra fluvial

Tirar-te per un riu amb un flotador gegant amb el propòsit de sortir de copes és cosa estranya. Però a Vang Vieng aquesta és l’activitat estrella i l’han batejat com a “tubbing”. No sabem a qui se li va ocórrer la idea de construir bars a la vorera del riu i esperar que els clients baixin surant sobre una càmera de roda de camió. Però el concepte és un èxit que, per tots els riscos que comporta, només es podria dur a terme a un lloc com a Laos. 



Nosaltres fèiem conya que la desembocadura del riu deuria estar plena de cadàvers de guiris perquè la combinació d’un riu amb corrents importants, l’alcohol, l’accessibilitat de les drogues (als restaurants t’ofereixen sense problemes “happy pizza” amb maria com a ingredient principal), i la fauna pròpia de Magaluf que es movia per la zona, provoquen una reacció explosiva.



Parlem clar: el tubbing és una guirada però no pensàvem deixar escapar una experiència així. I tots 4 ens ho vam passar de collons! Per estalviar costos només vam pillar un flotador per parella i la conya va ser contínua. 
Ja en el primer bar per agafar la corda que et tiren per acostar-te el bar vàrem bolcar i empassar aigua. Però molt millor beure aquell líquid fangós que el xupito de cortesia que ens van oferir tan sols entrar. Just abans de fotre-li el trago ens adonem que té una mena de cent-peus gegant a dins l’ampolla. Sí, allò actuava com a formol d’un bitxo gegantí però gratis és gratis...! Després d’allò, tot era bo, inclòs el “bucket”, beguda oficial, que és un cubell de platja per fer castells de sorra ple de cubata (primeres marques, és clar!). 




Una altra particularitat dels bars és que cada un té com una atracció  per captar clients. Hi ha trampolins altíssims, tobogans gegants, cordes per llençar-te al riu, i taules enganxades amb una corda per surfejar els ràpids. Una autèntica animalada!! La llàstima és que el govern australià està fent pressió perquè molts dels seus ciutadans s’hi han deixat la pell, així que moltes estaven tancades. Ooooh! Però amb el surf-corda ja va haver-hi prou diversió.


I bucket rere bucket es començava a fer fosc i calia tornar el donut per recuperar la fiança. Així que amb molta pena deixem el darrer bar de manera triomfal: amb una patinada de cul de la Sara combinada amb una entrada al flotador fallida! Quins riures! Els tios del bar deuen haver vist de tot i més perquè en veure allò no es van ni immutar! Baixant tots feliços pel riu acabàvem la farra fluvial. No cal dir que vam fer tard per tornar el flotador i es van quedar part de la fiança, però tal i com anàvem ens va importar bastant poc. 



Però atenció, que Vang Vieng té una altra cara. L’enclau és una passada entre muntanyes gegantines de roca calcària, camps d’arròs, i moltíssimes coves per explorar. Un paisatge que recordava els dibuixos del Son Goku. 


Així que després de llogar una motoreta ens dirigim a Blue Lagoon Cave que té unes dimensions importants i un Buda. El plan era anar fent una ruta per diferents coves però després de que et fessin pagar peatges per cada pont de fusta merdós que creuaves, per cada cova que entraves, i per cada vegada que baixaves de la moto en concepte de “pàrquing”, vam anar mirant si quedava algun lloc sense cap tío en una cadira demanant diners per qualsevol cosa. I finalment, vam trobar una altra cova (vam pactar un 2x1 a l’entrada) i va resultar un encert.



Aquesta era molt més profunda i amb una absència total de llum. Era emocionant anar descobrint escaletes i galeries amb estalactites gegantines. L’assumpte es va tornar més terrorífic quan vaig veure que a les parets hi havia coses que es movien. I jo esperant que la Marina no ho veiés anava dient tira, tira. Però al final n’hi havia tants que va ser evident que aquella cova era un niu d’uns insectes albins, cecs, i fastigosos. Anava sent hora de trobar la sortida!

  


I un cop fora, ens va fer pena un ocellet atrapat en una trampa i amb la navalla, molta cura, i resant perquè el caçador no veiés com rajàvem la seva xarxa, el vam alliberar. Herois! Ens mereixíem un bon bany.


I un altre autobús infernal després ens vàrem plantar a Vientiane. No teníem cap bona referència de la capital i només hi vàrem passar mig dia. Va resultar ser una ciutat on es fa palesa la petjada comunista. Grans avingudes buides i edificis rectilinis en evident decadència. També tenen una mena d’arc del triomf a mig fer des de fa dècades (quina metàfora del país més genial!). I també ho és la seva història. Es veu que els nord-americans tenien mal de consciència per haver bombardejat sense pietat el país durant la guerra del Vietnam (els veïns també van rebre fort) així que van enviar materials perquè es construïssin una nova pista d’aterratge. I els laosians van, i es monten aquest monument. Pa chulo su pirulo. La única pista d’aterratge vertical del món! 

7 comentaris:

  1. Quin còctel més explosiu!!! Aquapark + alcohol amb bitxo raro + cova amb insectes gegants. Per quan una nova aventura de Tintin????

    Ja veig que tot i que ja porteu mesos d'aventura no baixeu el ritme! Així m'agrada, a tope!!! :)

    Aquí ens apropem a les eleccions... Fa molta mandra pq encara queda un mes i ja sembla que estiguem en campanya electoral des de fa un mes! L'únic fet positiu és que cada dia es parla d'independència, i això no havia passat mai!

    La vida per aquí segueix difícil... buscant feina i sobrevivint com es pot!

    Cuideu-vos molt i disfruteu mal parits!!!

    ResponElimina
  2. Ens agrada molt la vostre pàgina, uns post xuliiiiissims!!! Quin viatjass que esteu fent!! enveja sana!!!! jeje
    Us seguim amb moltes ganes, no ens coneixem xo som de la terra :)
    Hem comneçat un blog de viatges fa poquet.
    El nostre blog si voleu fer-hi una ullada és descobrintotselsracons http://descobrintotselsracons.wordpress.com/
    Ens agradaria poder arribar a formar part de la vostra llista "webs amigues" tot i que acabem de començar el blog.
    Nosaltres si no us sap greu, ens agradaria posar-vos'hi.
    De moment seguim estalviant i aviam si podem fer el gran pas!!!!

    Us seguim de molt aprop ;)
    Molta sort!!!!

    Núria i Ramon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones parella!!!

      Moltes gràcies!! la veritat és que és un currazo això del blog, però sabre que la gent et segueix i disfruta llenguint-nos ens fa molta il·lusió!

      Així que estau pensant fent el somni realitat!! Teniu ruta pensada?

      Nosaltres tornam per Nadal, així que podem compartir una birra (o moltes) mentres vos ficam encara més el gusanillo de partir!!!

      Una besada molt forta i seguiu així de "somia-truites" ;)

      Marina i Edu

      Elimina
    2. Bones!!!!
      Si oi??? això d'anar actualitzant el blog de vegades deu costar....però a tots els seguidors sempre estem a l'aguait de noves aventures jeje amb ganes de més posts :)
      Pq ens feu viatjar amb vosaltres!!! I ens encanta!!!!
      L'intenció es poder fer el viatge d'1 any cap a finals del 2013, estem amb la fase d'estalvi....
      I ens agradaria començar pel nepal, asia, oceania i si queden calerons.....sud-amèrica.
      Encara us queden 2 mesos i mig aprofiteu'els a tope!!!
      Oi taaaaaant per nosaltres encantats de fer una birra o 2 o 3....jeje, així tb ens podeu explicar i aconsellar amb moltes coses!!!
      Moltiiiiiiiiissimes gràcies!!!!
      Us seguim de ben aprop!! :)
      petunassuuuus!!!!
      Núria i Ramon

      Elimina
  3. Quina marxa carinyos!!!! Pasan els mesos i no afluixau : caminau, trescau, vos llençau a l'aventura sigui el que sigui que tengueu adevant , no vos fa mandre res!!!! Així toca bany-neumàtic amb beguda inclosa, pues val; que toca agafar una liana i llançar-se al aigua, pues venga.... ara una d'espeleologia amb “visitants ocults” ….també. En teniu bocabadada seguint el blog, ja està que tenc part interessada en que tot surti bé …. jaja però sou d'una altre pasta....
    Seguiu així i com diuen “que la fuerza os acompañe” Muas.Muas

    ResponElimina
  4. Tuberos!!i el tio que ens va dir que morien 300 guiris a l'any al tubbing??!!eren uns 30,no? que no està malament!
    Quan vaig desaparèixer dins del neumàtic vaig entendre els riscos que comporta l'alcohol i el riu, sort que el Juanjo em va pescar que ja se'm enduia la corrent!m'ofegava de tant riure però!! ;-D
    No sabem quan temps mes durarà això, és una bogeria i això que nosaltres o vam veure tranquilet, una experiència més que la vam disfrutar molt, se'ns va fer curtíssim!
    Per cert la vostra cova què canyera,no? la vau encertar més que nosaltres!
    Se'ns dubte Vang Vieng no et deixa indiferent i tot i que el poble era lletjot massa ple de xiringuitos guiris les rodalies eren precioses.
    Segur que no seran els ultims buckets!!! recordeu, 1 ampolla de wiski laosià es buidava amb 3 buckets, la nostra primera ronda! 1 abraçada campions!
    Sara

    ResponElimina
  5. Ese corresponsal en Laos! Ja esteu sols again?? comença a fer enveja seriosa ja esto eh… jo afaitanme i arreglant-me per nar a buscar feina i llegint aventures de coves, Aquaparc i tajes diurnes… anda que no!!! des d'aqui us desitgem el millor i molta sort, ens veiem a la tornada cracks!!

    ResponElimina