dimarts, 3 d’abril del 2012

La Paz: Conjurs i adrenalina



A 3.600 metres sobre el nivell del mar, La Paz és una de les capitals a més altura del món i concentra la major part de la població de Bolívia. Enclotada en una vall que s'ha quedat petita, la urbanització escala per totes les parets que envolten la ciutat. Pujar al mirador Killi-Killi, a un turó just al centre de La Paz és comprovar fins a quin punt és descomunal aquesta megalòpolis. 



Teníem poques referències d'aquesta ciutat i estàvem advertits dels problemes de seguretat que pateix. En qualsevol cas, a nosaltres, ens va semblar una capital divertidíssima i plena de vida. És el somni dels amants dels tenderetes al carrer i les compres a preus de saldo. Cal dir una vegada més que ens vam moure pel centre, la bombolla turística. Les afores són, igual que al Perú, de pel·lícula de terror. No voldríem trobarnos-hi de nit. 



Però anem als carrers que vam passejar. Una de les coses més curioses és que encara conserven la distribució gremial, així que en un mateix carrer pots trobar mig centenar de perruqueries, ferreteries, botigues d'imitació de samarretes de futbol (ja hi ha la del barça de la temporada que ve, què lletja que és!), xiringuitos de souvenirs...Visca la competència! 

Hi ha però, un carrer que ven coses irrepetibles. És el Mercado de las Brujas, on abunden els amulets, remeis naturals, espelmes, i herbes. Però sabeu quin és l'ingredient estrella pels conjurs? Fetos i bebés de llama! Cabrooonnss!! Es veu que són essencials per les ofrenes a la Pacha Mama (Mare Terra). Ens queda la incògnita sobre què collons s'ha de fer amb las llamitas dissecades allà enmig de la ciutat, però vem veure un tio que en comprava. Pervertit!



Havent explorat tots els racons interessants, era el moment d'una injecció d'adrenalina i fer la famosa Carretera de al Muerte en bici. 



Un descens de gairebé 70 quilòmetres amb més de 3.000 metres de desnivell per una pista excavada en una vessant d'una serralada selvàtica. La única recomanació és no passar-te de frenada a les curves. Per què? No és prou explícit el nom de la carretera?? El cas és que ens van donar colzeres, genolleres, i casc integral. Però si sorties de la pista ni una armadura et salvava!

Durant les 3 hores de ruta vam tenir boira, sol, i pluja. Així és el clima selvàtic, aportant una mica més de dificultat! Com a companys d'aventura ens van tocar a 3 israelites que acabaven de fer la mili obligatòria (3 anys els homes i 2 les dones!) i tenien molta testosterona que cremar. 

El cas és que em van humiliar, vaig ser l'últim tio. Però em va bastar estar a punt de caure de la bici una sola vegada per baixar com una yaya. Donar la volta al món amb la cama o la clavícula trencada per fer-me el mascle no compensa. El cas és que ja podem dir que hem sobreviscut a una de les carreteres més perilloses. Avui en dia ja no circulen vehicles motoritzats perquè cada dos dies se'n despenyava algún. Mireu com funcionava abans! Personalment, preferiríem anar a peu!


                              


 
Seguim en plena forma, en el pròxim post ens endinsem a les mines de plata de Potosí.

13 comentaris:

  1. Fiuuuu fiuu fiiuuuuu fiiuuuuuuuu!! Velocitat màxima! Jo estaria cagadetaaaa, de fotrem d'alt abaix! Os vec a tope!! Continueu així! Besosss de mona de pasqua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert lo de las llamitas no mola na!!
      http://www.youtube.com/watch?v=5eFsDBryoyA&feature=relmfu

      Elimina
    2. Jjajaj!!! quina anada d'olla l'anunci aquest de les llames!! Free llamas i prohibició d'experimentació amb fetos!!

      Elimina
  2. Aixi que et vas fer caquetes eh ? Primer caquetes amb el sandboard, ara amb la bici! El nuvol amb la veu de ja saps qui dient OPCIO CONSERVADORA t'esta dominant. I despres del viatge em vindras fardant d'aventurer... quan en realitat el que et mola mes es visitar els llocs des de l'autocar modo incerso hahahha aixo si amb alguna paradeta per donar-t'he un gust amb els peluxes de llames dissecades!! i despres diras que era una ofrena si si...
    Per cert, 2-1 Barca mitja part!! ho he de seguir en modo text, sucks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre colpejant allà on fa més mal eh, Gerard! jjejej El núvol m'ha salvat de més d'una fractura o alguna cosa pitjor! Baixant la carretera em vaig enrecordar de tu, com haguèssis disfrutat fent el cabra per allà! Bé, no sé si encara et durarà la moda bici o ara estàs més amb el tenis, el kayak, l'snake, o el ping pong!..
      Quan tornem ja t'ensenyaré vídeos que avalen que sóc un crack del surf a les dunes, o que la Carretera de la Muerte per mi va ser la Carretera del Dominguero. Tot el que escric és pura modèstia!
      Una abraçada crack, i força barça! Jo també el segueixo com puc.

      Elimina
  3. Aaaah!! Nooo, llamitas!!
    Quin desastre! Hauré d'anar en persona? (Però... m'heu comprat una?)
    Quina passada de ruta! Espectacular es queda curt. Edu, tu si que en saps. Deixe't anar, que més val sencer que en fascicles, o no? Vols dir que na Marina et va apallissa? Jajaja.

    Enveja també es queda curt. Que guapo tot i que guapUs estau! Marina, quina melena que portes, no? Has de fer-te la trena aquesta o bé el monyU.

    Una besada mooolt forta de part dels dos miauwis!
    Aina (com no).

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'Edu vol reclacar que va ser el darrer dels homes, jo de les dones perque era l'única del nostre grup, així que era la primera, no?

      Tenim un cadaver de llama a la motxila que et donarem quan arribem...

      miauuuu

      Elimina
  4. Uauhhhhhhhhhhhhhh!!!!! quina carretera, ja be es mereix el mon que té!.Edu, fas be en pensar que mes val el darrer que jugar a tetris! Encara queda molt que recórrer... ara be lo que es veu a les fotos ambientat amb lo que contau es molt esgrescador. Una meravella de paratges,les valls la vegetació i després la ciutat, els carrerons, a gent tant maca, els tenderetes.... i las llametas.... mes val no parlar-ne, ja que no estam preparats per aquestes visions encara que no deixen de ser enriquidores per conèixer tota la cultura tan diferent a la nostra.
    Vos veig molt guapos i feliços !! no m'enganyau vos ho estau passant de coña!!!!
    Moltes besades.
    Per cert Edu demà es el dia que farem las panades de Pasqua. Hi faltau vosaltres. Vos estim caray!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperança congela'ns unes panades i ens les menjem per nadal! La Marina avui, tot i que el desert d'Atacama no té res a veure amb Alarí, s'imaginava fent panades amb tots vosaltres (jo només menjant-ne!). Gràcies per no dir que sóc un marica per ser el darrer en baixar, tot i el que diuen els meus amics el seny català és una virtut!
      Una abraçada!
      Edu

      Edu

      Elimina
  5. Hola Edu, creus que si pujo al mirador del Killi-Killi estaré tan super guapa com la Marina?......impossible. No facis cas al Gerard i tú ves a poc a poc per la carretera.Os estimo
    Rosina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, els viatges i trencar la rutina afavoreixen a tothom! Sort que les mamas aproven sempre ser responsable i anar a poc a poc... i més a la Carretera de la Mort!
      Un petonàs

      Elimina
  6. Solucionats els problemes tècnics ja sóc aquí.
    La carretera de la muerte ens ha deixat a tots acollonits,el video és una passada i fer-ho amb bici no diguem. Us imagino anant per la banda montanya i amb cara de por però això sí dissimulant perquè els companys no se n'adonin ja ja!.
    Edu no facis cas al Gerard ja saps que és una persona molt dolenta.
    Endevant i una abraçada

    L'home del mono

    ResponElimina
  7. Carai carai quina bona pinta que té això no? Dedueixo per les fotos que et vas posar panyals abans de fer la baixada, pq sino s'hauria vist un regalim sospitós sortint per la part inferior dels teus pantalons edu... :)
    Espero algun dia poder fer una carretera amb aquestes vistes tan espectaculars! Quina enveja cabrits!!!

    Cuideu-vos molt i seguiu tant guapos com sempre, que no decaiga!
    Un petó gegant!

    ResponElimina