dilluns, 5 de novembre del 2012

Ens acomiadem de Laos: Champasak i 4.000 illes

I poca cosa més ens quedava per fer a Laos. Pakse encara tenia un punt d’interès proper, el temple de Wat Phu, a Champasak. 
Aquestes ruïnes jemers ens servirien d’entrant pel que ens esperava molt aviat a Cambodja: Angkor. I una vegada més amb la motoreta ens plantàvem, no a l’entrada, sinó a uns camps d’arròs propers. Els motiu és que els mestres de les pirules, que són la Sara i el Juanjo, coneixien un accés secret per no pagar entrada. I entre vaques i camps, saltant una tanqueta, hop! Ja estàvem a dins del Wat Phu! 


La veritat és que ens va sorprendre molt gratament. De fet hi ha poc més de tres edificis en peu però els gravats i l’estat de conservació et permet fer-te una idea del que va ser aquell temple dedicat al déu hindú Shiva. La major part del sud-est asiàtic va ser hinduista abans que budista. Simplement és un religió més antiga i l’imperi jemer, que dominava tota la península es va encarregar d’expandir. Però al igual que l’Imperi Romà, van canviar les seves creences per d’altres de més modernes i es van reconvertir a la doctrina de Buda (543 aC).



El Wat Phu et dóna la oportunitat de sentir-te Indiana Jones, totes les ruïnes tenen una aura de civilització perduda, d’antiguitat incorrupte, que et fan sentir molt especial. Això segons el nostre sentir subjectiu, clar. 

        

Els guiris tailandesos que rondaven per allà sentien més interès per fer-se fotos amb la Marina que amb els temples (!?).  



I ara ja sí, cap a la darrere aturada laosiana. El Mekong s’acomiada del seu pas per Laos eixamplant-se i formant tot un arxipèlag que varia d’extensió depenent de si és època de pluges o estació seca. En diuen 4.000 Illes (tot i que sospitem que no n’hi ha tantes!). Nosaltres vam escollir Don Det, una de les més petites amb civilització. 


La paxorra habitual laosiana aquí es multiplica fins a extrems exasperants. Això d’entrar a un restaurant i que ningú faci el gest d’aixecar-se de l’hamaca i et miren com si els hi trenquessis la pau. Millor agafar una mica el seu ritme i simplement, relaxar-se molt, que és el que vàrem fer. Jeure com a gossos bona part del dia, i contemplar com les barquetes van amunt i avall.

El dia que vam tenir més activitat vàrem pillar unes bicis, les més xungues que hem pedalat mai (vaig estar molt agraït de què me la donessin de color rosa) i en 20 minuts vam donar la volta en aquell trosset de terra. Això sí, abans de constatar que els nens de Don Det són uns malparits. 



Està malament parlar així d’uns nens, però ho són. Al contrari que a tota la resta de Laos, on sempre ens han rebut amb els braços oberts, aquí els infants locals ens han fet molts gestos despectius i, creiem, insultat. Alguna cosa els hi deuen haver dit els adults perquè es comportin així sense motiu. Potser viuen a un lloc tant minúscul que tenen por que s’enfonsi amb l’arribada del turisme (que per altra banda és la seva principal font d’ingressos). En qualsevol cas, aquesta darrera experiència negativa no eclipsa la nostra opinió de que els laosians són la gent més amable i hospitalària de tot el sud-est asiàtic. De fet, són els locals els que donen sentit a fer una visita en un dels països més verds del món.




6 comentaris:

  1. Després de llegir els dos últims posts només puc dir una cosa:

    Llangardaix + bici rosa = Edu homosexual.

    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  2. El rosa et queda bé!! jejeje. M'han impactat molt les fotos del temple! Crec que fins ara pot ser el que més m'agradi! I després d'haver viscut a Mallorca ja tenieu que estar entrenats per la paxorra!!
    Un petó ben gran!

    ResponElimina
  3. Molt bona la bici rosa :)i l'última foto es guapiiiissima, quin contrast de colors!!! En fi, que esteu a la glòria!!! Seguiu disfrutant moooolt!!!

    petunet i a seguir endavant i compartint el viatge!!

    Núria i Ramon

    ResponElimina
  4. Caram amb els nanos cabronets, mirate'ls buscant-se bitxos al cap, kina monada...en fi, el temple aquest una autentica canya si senyor, a per cert l'atre dia hem vaig creuar amb un thai per la diagonal que portava una samarreta amb la cara de la Marina, esta causant furor, a tots el pakis, chinos, y badus de la rambla la venen. En fi parella, ja se que feia temps que no escribia, eskeee.....joooo....tenia trencada la tecla ENTER...jujuju por ejemplo, ke va... ke soc un perro, pero he llegit tots els vostres posts, encara que no hagi comentat.
    Ens veiem dintre de poket parella!!! Una abraçada.
    Ander

    ResponElimina
  5. Edu!! solo pregúntate porque los Guiris tailandeses querían como protagonista en las fotos a Marina…, a parte de ser un cañón (Marina te debo una por quitarme la multa laosiana) es una diosa griega.
    No crees que dejaste tu virilidad por los suelos en el capitulo anterior, por un simple gueco, creo que el grito de niña asustada hizo eco en todo Laos!! En el nombre de Dios!! Si, un simple gueco!!! hace convertirte en un niño asustado,…, suerte que no fuisteis a ver Komodos!!

    Lo de las islas que se lo digan a Roldan!! Que cuando se esteró que había 4000 islas en una extensión mínima, lo primero que se le pasó por la cabeza sería: Aquí seguro que no me pillan…. Ja ja jajaja, (Estúpido!!) Solo es un nombre comercial atrayente para los turistas!!, a esto si que se le puede llamar publicidad engañosa!! Pero que se lo digan ahora, que el tío vivio en una cárcel de lujo, de esas que los ciudadanos, estamos tan contentos de financiar!! OLE OLE OLE LA POLITICA ESPAÑOLA, no me extraña que haya tanto chorizo!!

    Hagamos la lista de regalos de navidad: un mega gueco, una bici rosa, esteroides, clenbuterol y pastillas de las mías ….para que te veas como un hombre delante del espejo…

    Ei ahora con más fuerza que nunca!! Tenéis en vuestro testigo las palabras que definen nuestra manera de ver el mundo… así que no paréis de reflejarnos este punto de vista!!
    Nenes como siempre ha sido un placer! Un viaje corto nunca deja de ser un viaje, una escapada, una vacaciones, sin embargo, junto a vosotros ha tomado otros roles.
    Sara y Juanjo

    ResponElimina
  6. Deixa'ls, Edu... que no veus que xerren per fer mal...... Que no veuen el cosarro que escala la palmera! I l'home tan guapo que fa manetes amb la deessa....i el xicot ensenyant la grandesa del temple? Jajaja Boixeries, estas fet tot un model , no et fan mal ni bicis ni res, paraula de.... meva!! jaja. Estau estupends i el que em mostrau , preciós del tot!. La companyia de la Sara i en Juanjo vos va alegrar la estada i es nota en la manera de parlar.... Molt bé.
    Quina gracia, aquests nens cercant polls com si fossin moneietes!! Aquí ens amagaríem .....
    Heu d'etiquetar les fotos com la de les cames, per saber de qui son......jaja. Vos estim molt. Seguiu com fins ara! Que tot surti a demanar de boca!!!. Besoooooooootes.

    ResponElimina